Encara queden uns dies (vegeu aquí) per acabar les representacions d'Un violinista a la teulada a Sala Cabañes, a Mataró, un musical que coincideix amb la Fira de Pentecosta, festa de llarga tradició a la meva ciutat. Us recomano que llegiu (aquí) la crítica que Comas-Soler fa a El Tot Mataró, que en fa un encertadíssim paral·lelisme amb l'altre gran espectacle del Cercle Catòlic de Mataró (on pertany la secció teatral de Sala Cabañes), Els Pastorets. A mi, que vaig assistir el dia de l'estrena, també em va semblar veure, darrere les escenes d'aquest èxit de Broadway traspassat a La Riera, els quadres més característics de la peça nadalenca de Ramon Pàmies que fa anys i panys que es representa amb un operatiu humà increïble.
Encerta també la crítica en destacar la qualitat de l'espectacle, també marca de la casa. Són dues horetes llargues, però passen molt bé, t'enganxes i gairebé, gairebé, n'hi ha per ballar amb els actors amb el final Whe shall overcome / Primavera per la pau (és un acudit per Genís Mayola, que ho fa molt bé).
I encara destacaria un parell de temes més d'interès, abans de recomanar-vos que no us perdeu una de les darreres representacions. Una, que la dicotomia entre tradició i present que planteja l'obra podria ara ser ben bé del revés: prima l'oblit, la dimissió d'institucions transmissores de memòria i valors, l'exaltació de la novetat (que caduca als 15 segons), etc... però seria la mateixa reflexió. Dues, que val la pena reconèixer l'acostament a la tradició jueva que fa l'obra i, així, l'esforç fet per l'equip dirigit per Joan Peran en incorporar-ho de forma versemblant a l'escena i la narració.
Vaja, no us la podeu perdre. Us deixo un vídeo amb escenes dels assajos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada