Els que vivim prop de Barcelona compartim molts tòpics sobre la ciutat de Vic, la conservadora i clerical capital de la plana d'on -curiosament- vénen moltes famílies de les nostres contrades, com part de la meva. Que sigui l'epicentre de l'extrema dreta catalana tampoc hi ajuda gaire. Cal dir, però, que hi ha alguns elements que desmunten ben aviat els tòpics. Si entrem al món de l'art, encara més. Primer, perquè la ciutat bull d'experiències relatives a l'art contemporani, una d'elles a recer del Museu Episcopal, L'albergueria, els responsbales de la qual vessen creativitat pertot. Però també hi ha el Centre d'Arts Contemporànies, o bé algunes de les activitats del Col·legi d'Arquitectes. En segon lloc, per les innombrables peces artístiques de diferents èpoques que atresora la ciutat. De nou, la referència del Museu Episcopal és obligada: val la pena passejar-s'hi, està molt ben documentat i exhibeix peces magnífiques. Au, abans que no s'acabi l'agost, feu-hi un tomb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada