dimarts, d’octubre 09, 2012

El temps i les paraules



Deu nombres sense res més:
llur i ha estat fixada en llur començament
i llur començament en llur fi
com una flama lligada a una brasa.
Sàpigues, pensa, imagina
que el Creador és únic i no n'hi ha cap altre.
Abans de l'u, ¿què comptes?"

Llibre de la Creació, I, 10. Trad. de Manuel Forcano. Ed. Fragmenta, Barcelona, 2012, pp. 55-57


Al meu començ hi ha el meu final. En successió
S'alcen i cauen les cases, s'esfondren, s'estenen,
Són traslladades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu lloc
Hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.
Vells carrers pel nou edifici, vell fustam pels nous focs,
Vells focs per les cendres, i cendres pel terrer
Que ja és carn, pelatge i fems,
Os d'home i de bèstia, espiga i fulla.
Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir
I un temps per viure i engendrar
I un temps perquè el vent esbocini el vidre balder
I sacsegi l'enfustat on saltirona la rata de camp
I sacsegi l'espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa.

T. S. Eliot, "East Coker" - I (fragment), a Quatre quartets (trad. Àlex Susanna). Ed. Laertes, Barcelona 1984, p. 23.




Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau. 
Cohèlet 3, 1-8 [en vaig parlar aquí]