L'altre dia, la Judith Vives penjava a Twitter aquest missatge: "En la mort de Joe Napolitan toca recuperar un text bàsic: 100 cosas q he aprendido en 30 años como asesor de campañas" i remetia a aquest enllaç, que duu a la pàgina de Miquel Iceta on hi ha el document traduït. L'he rellegit i m'he reafirmat (jo, amb la meva misèrrima experiència treballant, i a vegades dirigint, algunes campanyes a Mataró) amb el seny en què van ser escrites. Certament, el context nord-americà és diferent al nostre. Allà s'ho celebren milers de campanyes per tot ple de llocs d'elecció, primàries incloses, i la indústria electoral és molt forta. Però alguns vicis són idèntics a banda i banda de l'Atlàntic. Llegiu-ho i ho veureu. Ah, i veureu també per què algunes campanyes fracassen.
Una de les recomanacions que més gràcia m'ha fet de rellegir és quan demana que els assessors electorals siguin experts, és a dir, grans. A mi em va tocar posar-me molt jove al davant d'alguna campanya i sort en vaig tenir de companys més experts que jo. Però, certament, em temo que el camí dels més experts, als partits (o la fòbia a "fer el que sempre hem fet" per fer-ho igualment), no és el d'implicar-se en l'estratègia i execució de campanyes. No parlo per mi, és clar; jo ara ja no estic en aquest "mercat". Però, com jo, segur que hi ha centenars de persones, a tota Catalunya, amb experiència, amb errors acumulats, amb temps per haver reflexionat i sense ganes de rebre res a canvi que no sigui el sou estipulat, si és el cas (en això les recomanacions de Napolitan són ben clares), com per prendre's el luxe de prescindir-ne.
Ara que aquest bon home és mort, feu-me el favor de llegir-lo i penseu si no tinc raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada