Si alguna cosa caracteritza la nostra vida és la imprevisibilitat dels fets més rellevants que ens han succeït. Ja no parlo de néixer, que ningú no ens va preguntar si ens anava bé. Les persones que ha estat importants a les nostres vides, els enamoraments, les decepcions, els accidents, la mort dels altres, els llibres o cançons que apareix no saps d'on, força ofertes de feina... Tot això, molt sovint, senzillament succeeix i, de cop, converteix les conseqüències en molt més importants que les causes, fins a canviar-te la vida. Es tracta d'una "aparición inesperada de algo nuevo que debilita cualquier diseño estable" (op, cit, infra, p. 18) o "la Caída misma, la pérdida de una unidad y una armonía primordiales que nunca existieron, que no son más que una ilusión retroactiva" (íd. p. 53), que transforma la pròpia idea del passat per pensar que ja hi estàvem predestinats (íd. p. 101): "no és perquè ets atractiva perquè t'estimo, sinó que com que t'estimo et trobo atractiva", exemplificaria Slavoj Žižek (p. 117), el filòsof lacanià eslovè que signa Acontecimiento (Sexto Piso, Madrid, 2014; trad. Raquel Vicedo), un recorregut per aquesta reflexió inicial amb la introducció de referents culturals actuals que ressalten la vocació pedagògica de l'autor.
Tot i la senzillesa del plantejament, Žižek aborda uns quants temes impossibles de resumir. Diré, ara, alguna de les coses que més m'han interessat, com la necessitat narrativa per abordar la realitat, ja que la fantasia proporciona el marco que nos permite experimentar lo real de nuestras vidas como un Todo significativo" (p. 37) contra una realitat, avui, per exemple, empresonada en la "tecnologia" insuficient (p. 39). M'agrada també la defensa que fa, amb Chesterton, de la necessària "divisió" (la del paradís, la sexual, de dels pares i fills, la política, la que vulgueu...) com a condició prèvia de l'amor, és a dir, de l'encontre. Recorda aquí que, en basc, la paraula violència i enamorar-se (maitemindu, ser ferit per l'amor) tenen la mateixa arrel (p. 79). I recupera una magnífica frase del novel·lista anglès: "quan l'home va dret es torça".
L'autor es pregunta, en un magnífic capítol sobre l'amor i la sexualitat, si un veritable esdeveniment no seria, també, el reencontre cada cop més difícil dels tres elements de la sexualitat tradicional: la reproducció, el plaer i l'amor (p. 120); l'amor, aquell fet contingetnt que, quan s'esdevé, ens sembla com a necessari y "como algo hacia lo que mi vida entera se dirigía" (p. 127). I rebat també les tesis sobre la fi de la intimitat. Que la gent faci coses íntimes en públic, diu, és de fet la desaparició de l'espai públic (p. 153).
Diu Žižek, ara amb Kierkegarrd, que "la primera y única religión del Acontecimiento" és el cristianisme, gràcies a la idea de l'encarnació. I diu, amb una diàfana claredat, que "no debemos tomar la resurrecció como algo que ocurre después de la muerte de Cristo, sinó como el anverso de la muerte misma" (p. 45), amb el convenciment que una vida sense esdeveniments, o sense Esdeveniment, és més o menys com la mort. Ara que som a l'Advent, és a dir, a l'esperança de l'Esdeveniment, potser sí que val la pena llegir Žižek.
Foto: ABC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada