Sort de les pilotes

Diuen que un dels esdeveniments clau de la nostra civilització va ser, a banda del foc, el descobriment de la roda, fa tot just uns sis mil anys. La lògica fa pensar que els seus primers usos fossin de caràcter tecnològic, amb la millora del transport i, per tant, la reducció de distàncies tan necessària en un món on tot era per descobrir. Una variant esfèrica de la roda, la pilota, és probablement una mica més moderna, tot i que els egipcis ja hi jugaven. El 1938, l’any en què es va inventar la pilota de platja, Johan Huizinga publicava una obra en la que reivindicava la triple dimensió de la civilització actual: el coneixement (homo sapiens), el treball (homo faber) i el joc (homo ludens). De la roda a la pilota.

Aquest pot ser un bon punt de partida per enfrontar-se amb la peculiar exposició “Prohibit jugar a pilota al parc”, d’Albert Gusi, a Can Palauet de Mataró, on hi exposa tres documentals corresponents a tres accions similars: un descendiment d’una enorme pilota de platja en tres paisatges diferents, a Montserrat, a l’Aneto i en un volcà d’Olot. L’exposició clourà amb una performance fent córrer una altra pilota -que també s’exposa, amb altres pilotes més petites- des del lloc de la mostra fins al mar, el proper dia 5 de juliol al matí.

Però hi ha més itineraris possibles. Per exemple, la interessant combinació d’elements moderníssims (els drons, per exemple) amb una temàtica clàssica com el paisatgisme, que ressorgeix amb el que se’n diu LandArt. O l’interessant joc -de nou, joc- entre la subjectivitat i l’objectivitat, ja que la pilota (no sabem si objecte o subjecte) incorpora una càmera, més guiada per l’atzar que no per cap projecte humà. O encara una reflexió més que suggereix l’enregistrament del procés: allò que “cau del cel” l’hi hem anat a posar nosaltres, de manera que el pensament dual, bàsic -diuen- per als contrastos que ens orienten, quedaria notablement en entredit. Parlo no només del cel i la terra, o sigui, de l’ideal i el real, sinó del cos i de l’ànima, el blanc i el negre, el tu i el jo, el dins i el fora, la dreta i l’esquerra, el davant o el darrere, el masculí o el femení, el singular o el plural… Es veu que el cel l’inflem amb el nostre alè. Ara, sort de les pilotes que ens permeten jugar-hi.

“Prohibit jugar a pilota al parc”, d’Albert Gusi, s’exposa a Can Palauet de Mataró fins el proper 5 de juliol.Article per a la revista Valors (juny 2015)