Llegint El círculo de los Mahé (Georges Simenon, Acantilado, 2014) em van venir ganes d'estiuejar a l'illa de Pòrcaròlas (en francès Porquerolles), prop de Toló, on l'autor hi situa aquesta petita novel·la, de l'ayn 1945, una altra sense Simenon, que narra les dificultats d'un metge per sentir-se lliure arran d'uns fets en què ha d'intervenir durant les vacances que hi passa. M'hi van fer venir ganes les imatges que vaig consultar a internet, no especialment la història que, com tant bé sap fer Simenon, va endinsant-se pel més profund del protagonista a mesura que aquest fa passes per descobrir-se i, en certa manera, fugir de la presó sense barrots que -de cop- li apareix la seva apacible vida. No sabrem mai, però, si la "recerca d'un mateix" i l'apassionament són el que cal o el que dificulta "anar a bon port", crec que ens diu l'autor.
Jo torno a Simenon una o dues vegades l'any per de l'espectacle narratiu de la recerca de "realitat" més enllà de les aparences més epidèrmiques amb què ho anem passant tot, per la capacitat d'introduir-se amb la mateixa perplexitat que ells dins dels personatges. I per poder dir-vos, des d'aquest humil blog, que no us deixeu perdre l'oportunitat de llegir-lo. Mireu, demà mateix és un bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada