Conta'm, bella, el teu neguit,
obre el cor a qui t'estima,
abandona't al meu seny...
Jo et duré ben molt enfora
dels tribulls immerescuts
amb què els deus ara t'acoren.
Conta'm, bella, el teu neguit:
jo et duré en una contrada
on l'absència hi és pertot,
on podrem, lleus, perdonar-nos,
lluny d'auests toixuts feuencs
que no volen penitències.
Conta'm, bella, el teu neguit
i que els teus llavis s'arrisquin...
Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge, 297. Ed. Empúries, Barcelona, 2014, p. 159.
Fotograma: Juliette Binoche a Tres colors: Blau (1993).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada