Si tu, que has envellit, mors el primer,
ni l'arbre de catalpa ni el perfumat til·ler
no em sentiran els peus, ni jo aniria
on forjàrem allò que trencarà les dents del Temps.
Que els rostres nous facin els trucs que vulguin
als vells indrets: la nit pot vèncer el dia;
ronda la nostra ombra encara pel jardí de grava,
semblen els vius més ombrius que nosaltres.
W.B. Yeats, poema "Els rostres nous", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 265.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada