Als bojos clàssics, als entranyables bojos de tota la vida, els agradava ser Napoleó. Jo encara n'he conegut algun, i eren un gran espectacle, generalment inofensiu. Els nous tarats, en canvi, en tene prou a sortir per la tele, que és un altre mètode de transformació eficaç i amb més prestacions. Resulta interessant constatar que ara ni tan sols els guillats opten, en les seves fantasies, per ser alguna cosa.
Ferran Sàez Mateu, Estranya forma de vida, A contra vent, Barcelona, 2006, p. 45 (comentari, aquí).
Il·lustració: Chaim Koppelman, Napoleó nu, 1980.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada