dimarts, de desembre 12, 2017

Iceta en paper - Llibres en campanya - i II

Ja vaig dir fa uns dies que recomanaria alguns llibres més, en aquesta campanya. El segon bloc l'he volgut dedicar a Miquel Iceta, la persona que votaré a les eleccions del dia 21 com a candidat a la presidència de la Generalitat, convençudíssim, proposant-vos la lectura d'un de recent, de caràcter biogràfic, i l'altre, de caràcter més programàtic.

El primer (Iceta. El estratega del Partido Socialista, Ediciones B, Barcelona, 2017), ha estat escrit pel periodista Raúl Montilla, que fa anys que el segueix professionalment des de La Vanguardia. No sé què li té preparat el futur, a Iceta, jo espero que la seva figura sigui determinant per resoldre l'actual atzucac. No només perquè és dels meus, sinó, sobretot, perquè sincerament em sembla que és l'únic que està en disposició política i intel·lectual per fer-ho. Sigui com sigui, algunes de les claus de les seves capacitats, i errors, es desgranen en aquest text i són el seu principal focus d'interès, a banda de repassar la nostra història més recent.

Una de les coses que s'hi diu, i que a mi m'interessa ressaltar, és com parla de la seva herència cristiana i de l'important que ha estat després per ell (a casa seva són una típica família catòlica conciliar). "Yo me hice socialista por una cierta idea de justicia social", diu a la pàg. 114, "seguramente tenía una relación con la educación católica que recibí y con la doctrina social de la Iglesia". Un dia caldrà recuperar aquest fil en sèrio i em consta que Iceta, amb qui ens coneixem de temps immemorials, també ho pensa...

Començo per aquí per recomanar vivament el segon dels llibres, escrit per ell mateix (La Tercera Vía, Ed. Catarata, Madrid, 2017). Molt al principi, hi diu que "existe un consenso básico sobre los cuatro problemas que han dificultado el progreso de la España contemporánea: la controversia religiosa, el papel del ejército, la cuestión social y la tensión territorial. La Segunda República fue, desgraciadamente, un intento fallido de dar respuesta a estos pleitos (...) Pero sí merece la pena recordar el periodo de la democracia recuperada en 1977, en el que no cabe duda de que se han resuelto dos de los cuatro problemas antes citados: el religioso y el militar. En cambio, tanto en la cuestión territorial como en la social, aunque se han producido avances relevantes desde 1977" (pp. 21-22). Si començo per aquí és per ressaltar com, Iceta, de fet, reconeix que el problema religiós que es vivia en plena República, a Espanya, està resolt. I per anunciar que el llibre del que parlem és agosarat, substanciós i recomanable.

Sovint s'acusa els federalistes de dues coses. Una, que és una via fracassada quan, en realitat, no s'ha ni estrenat. Dues, que no és una proposta concreta. Home, molt no ho pot ser si ha de ser el resultat, com pensem molts, d'un diàleg entre mons avui aparentment irreconciliables, a banda dels sectors més moderats (i silenciats en aquest orgue de gats dels patriotisme) del catalanisme. Però el llibre inclou unes quantes propostes, desgrana un conjunt de possibles solucions, i indica un possible camí de sortida al laberint ara ja irrespirable del procés (i els seus aliments "exteriors"). A banda, esclar, d'advertir de les portes tancades i enganyoses de sortides "fàcils" del laberint. Hi ha una tercera acusació que es fa al federalisme: que és difícil. I tenen raó. L'alternativa als impossibles són les coses difícils. Tot i així, l'esforç per condensar, justificar i proposar sortides en aquesta complexitat és el que atorga més valor al llibre que, encara que sigui per criticar-lo, anirà bé de llegir. Almenys tindrem crítiques instruïdes. Jo, almenys, n'he après moltíssim.
Publica un comentari a l'entrada