Doble impotència
La de l'independentisme: no poder superar mai el cinquanta per cent dels vots, no poder fer cap República. No tenir pla B.
La de l'Estat: no poder imposar-se, perdre tot l'atractiu possible, potestas sense auctoritas. No tenir pla B.
Nosaltres, al mig. No tenim pla B.
Coses bones de la campanya que haurien de seguir, fos com fos.
Les notes del diari de campanya de Raimon Obiols.
L'aposta radical per la reconciliació de l'espai que representava el PSC en aquestes eleccions.
Deixa-ho estar: tot és narrativa, relat, històries. Risc: un cuentu, en forma d'Història. El vedell d'or.
Coses que passaran, segurament.
Els partidaris de mantenir els concerts a les escoles que segreguen per sexe tenen una majoria absolutíssima. És només un exemple.
Carles Puigdemont i la resta de consellers fugats de la justícia seran detinguts quan trepitgin territori espanyol. Cap d'ells ni els que mantenen presó preventiva podran de facto ser candidats a president de la Generalitat. No sé si podran acabar fins i tot sent diputats.
Els judicis als processats, d'aquí a pocs anys. El rosari de l'Aurora que ens hi porta. L'excés d'emotivitat que -amb la judicialització, que uns i altres fan inevitable- eliminen el lloc de la política.
El President de la Generalitat no demanarà l'indult si finalment hi ha condemnes per les il·legalitats comeses en la preparació, execució i desenvolupament posterior de l'1-O. No, encara que la mona es vesteixi de groc, no són presos polítics.
Coses que no passaran.
La independència. La República. Ítaca.
Coses que haurien de passar.
Els plans B, un horror pels que no volen córrer riscos.
Un full de ruta que reconegui que no serem independents (bé, que reconegui la realitat) i que inclogui un pla de govern pels propers quatre anys. Seguretat jurídica, estabilitat política, calma a les empreses.
O consens o Catalunya deixa de ser un sol poble. Aquest pla, òbviament, pot recuperar els 45 dels 46 temes plantejats al Govern de l'Estat, sense negociació, que tindrien un ampli consens a la cambra. Més enllà dels fronts que estan enterrant el catalanisme. Consens. O ja no volem una Catalunya d'un sol poble? A vegades penso que no.
O consens o Catalunya deixa de ser un sol poble. Aquest pla, òbviament, pot recuperar els 45 dels 46 temes plantejats al Govern de l'Estat, sense negociació, que tindrien un ampli consens a la cambra. Més enllà dels fronts que estan enterrant el catalanisme. Consens. O ja no volem una Catalunya d'un sol poble? A vegades penso que no.
Que els Comuns i el PSC s'entenguessin. Començant per Barcelona.
Que els independentistes (tipus Oriol Junqueras) llegissin més Descartes ("Perquè no n'hi ha prou de tenir l'esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé", Discurs del Mètode, part 1, per exemple).
Que els racionalistes (tipus Josep Borrell) llegissin més Pascal ("Dos excessos: excloure la raó, no admetre res més que la raó", Pensaments, 253, posem)
Que els independentistes (tipus Oriol Junqueras) llegissin més Descartes ("Perquè no n'hi ha prou de tenir l'esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé", Discurs del Mètode, part 1, per exemple).
Que els racionalistes (tipus Josep Borrell) llegissin més Pascal ("Dos excessos: excloure la raó, no admetre res més que la raó", Pensaments, 253, posem)
Eliminar la paraula "fàstic" adreçada a les persones a les xarxes socials. I a tot arreu. I, si no, visca la gent que fa fàstic.
Deixar d'enviar propaganda als grups de Whatsapp. A hores d'ara, ja estem tots convençuts.
Deixar d'enviar propaganda als grups de Whatsapp. A hores d'ara, ja estem tots convençuts.
Enfortir els partits polítics (la història és un llarg camí) front els "moviments" espasmòdics (fem història cada cap de setmana).
Que Salomó proposés tallar Catalunya per la meitat. La Catalunya Nova i l'Àrea de Barcelona, posem, escindides de la Catalunya Vella. Hi ha més opcions possibles.
Coses que passen.
Gir a la dreta i gir nacionalista com a resposta a l'enorme crisi política que viu Occident des de fa deu anys. De Polònia a Trump. D'Hongria al Brèxit. De Puigdemont a Arrimadas.
Majories conjunturals que pretenen canvis estructurals per convertir-se en majories estructurals. De Turquia a Veneçuela. De Rússia a Catalunya.
Classes mitjanes consumidores de despesa pública (de TV3 a l'escola catalana) que volen imposar la seva hegemonia, amenaçada per la crisi, entre d'altres. Internament (Ciutadans, forta als barris amb menys rendes, on l'independentisme és anecdòtic) o externament (dèficit fiscal). Tampoc és exclusiu de Catalunya, però a Catalunya les classes mitjanes pesen molt.
I que venen els robots.
Repositori dels savis
I que venen els robots.
Repositori dels savis
- Francesc Trillas: Les meves eleccions catalanes, en perspectiva (L'Hora)
- José Luis López Bulla: Terremotos en Cataluña, valoración de urgencia de las elecciones autonómicas (blog)
- Oriol Bartomeus: La victòria dels ofesos (Ara)
- Cinto Amat: Rajoy, l’independentisme i els seus fantasmes (blog)
- Resum dades Catalunya (Gesop)
- Resum dades Mataró (Ajuntament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada