Posat a l'estranger --vaig dir-- el català és un animal que s'enyora, i quan un català s'enyora noés pas d'un tracte còmode, sinó que, en troar-lo, més val passar per l'altre carrer. (...)
El Mediterrani s'enyora. La persona que ha tastat les seves costes pobres, magres, esprimatxades, no l'oblida mai més. És un mar que smebla fet exprés per ésser mirat. És un mar a la mida de l'home. És un mar que no pertorba ni tendeix a despertar els mostres de la imaginació, sinó més aviat a adormir-los amb el soporífer de l'interès que suscita la realitat.
El Mediterrani s'enyora. La persona que ha tastat les seves costes pobres, magres, esprimatxades, no l'oblida mai més. És un mar que smebla fet exprés per ésser mirat. És un mar a la mida de l'home. És un mar que no pertorba ni tendeix a despertar els mostres de la imaginació, sinó més aviat a adormir-los amb el soporífer de l'interès que suscita la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada