Prioritat invertida

 

Prop de casa hi ha un carrer de prioritat invertida, és a dir, tenen prioritat els vianants. De tant en tant, hi ha alguns cotxes que passen contra direcció i d'altres que s'hi estacionen, cosa que no es pot fer. Els veïns s'han mobilitzat i sovint reclamen a l'ajuntament que hi posi remei. No hi estic gaire al damunt i no sé si s'ha resolt, encara que sigui una mica. Tant de bo ho solucionin. 

Més amunt hi ha un grup de contenidors de la brossa. El dia de Sant Esteve, com altres vegades que hi passo, vaig veure unes cames que sortien de la boca del contenidor de rebuig. Eren d'un noi que el remenava. Buscava, m'imagino, ferralla o altres objectes per revendre. Repartides per terra, hi havia diverses capses que no cabien al contenidor de paper amb la pinta de residus de regals de Nadal, espectacle que es repetirà per Reis. A uns ens sobra i als altres els falta i això tan bàsic ho tenim a tocar de casa, a peu de contenidor. A mi, em cau el cor als peus, un dia el trobaran al contenidor de rebuig.

Tots, jo el primer, busquem excuses per poder arribar a casa amb el cor posat: ¿Ja ha anat als serveis socials? ¿Ja ho té controlat, això, l'ajuntament? ¿Veus com faig bé de reclamar polítiques socials i de votar-les com a prioritat sempre que puc? ¿Que vol que l'ajudi, noi? Excuses. Si un xicot abocat a un contenidor no atura el nostre trajecte (el nostre Emaús), fins i tot la nostra vida, ¿voleu dir que hem entès res? ¿Voleu dir que mereixem res més? Si per Reis omplim el contenidor de capses que el desborden, ¿no queda prou clar de quina banda estem?

Compte, jo defenso el lliure mercat, la relació entre consum i productivitat, les comoditats de la vida moderna, els "excessos", etc. I, òbviament, la "pacificació" del trànsit dels carrers, amb mesures amables i també coercitives pels que no són tan amables. El que no entenc tant és què ens paralitza quan veiem la flagrant pobresa a pocs metres de casa, a pocs metres del nostre carrer, què fa que no s'aturi tot, com és que no en fem cap estirabot a les xarxes socials (l'actual manera comodíssima de denunciar el que sigui, calgui o no calgui). O que ens regalem, ara que venen els Reis, una experiència de voluntari a Caritas, un scape room als menjadors socials, un finde a la Creu Roja o el que vulgueu on menys ràbia ens faci. En fi, alguna cosa que ens faci invertir les prioritats. I, de pas, tapar-nos la vergonya.