Diuen que aquest febrer hi ha eleccions, de nou, al Parlament de Catalunya. Potser és un bon moment per repassar si hi ha algun comportament homogeni dels votants que es declaren catòlics. A les recents eleccions als EUA, on els analistes disseccionen tots els segments possibles, diuen que una majoria de catòlics, pels pèls, ha preferit el catòlic Biden al protestant Trump. Esclar que, allà, els catòlics són una minoria més (tot i que rellevant) i aquí, potser se’n fa dir molta més gent que no pas s’ho acaba de creure. Però el cert és que a les enquestes, malgrat ser cada vegada un nombre minvant, hi ha moltíssima gent que se’n declara.
L’última enquesta oficial que relaciona confessió religiosa i política, l’òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió del mes de juliol, publicada a l’octubre, diu que els catòlics són un 52% (quadre 3.1.1.62), amb una notable diferència per trams d’edat. Al quadre 3.2.3.62 s’estableix la divisió per record de vot. Allà hi podem veure com els catòlics reparteixen els vots en el mateix ordre que la resta de ciutadans, heterogèniament. Dins de cada opció, tanmateix, la proporció interna de votants catòlics (3.2.1.62) és lleugerament diferent. El partit amb més catòlics és el PSC (70,2%), seguit de PP, Cs, JxC, ERC, CeCP i CUP, amb només un 26,8 %. Hi ha una llista inversa, més o menys, en relació al percentatge d’ateus, la segona religió del país, sigui dit de pas.
On hi ha una interessant diferència és en la pregunta que es fa sobre la independència (ja sabeu, el tema amb el qual ens han entretingut aquesta dècada perduda). Doncs bé, si la majoria de catalans es declara contrari a la independència, pels pèls (46,3% de no contra 45,5% de sí), el comportament del votant catòlic encara és més contrari. Un 50,2% de catòlics es declara contra la independència, mentre que els partidaris arriben a un 41,7% (quadre 3.2.3.54). El que són vuit dècimes de diferència en el conjunt dels electors catalans, s’eixampla fins a vuit punts i mig en el cas dels catòlics.
Potser algunes coses, des de la real transversalitat i pluralitat dels catòlics catalans, valuosíssima, fins a l’ús preelectoral de la inquina contra l’arquebisbe Omella des de l’actual poder autonòmic, s’expliquen millor després de llegir aquestes enquestes que encarrega el mateix Govern.
Article del número d'oct-des. de 2020 de la revista Foc Nou. També s'ha publicat a Catalunya Religió i, en castellà, a Religión Digital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada