Nou llibre | Perdó i art

Nou llibre d'homenatge
:

:

Aquesta tarda hem presentat en roda de premsa el llibre-homenatge El compromís social. Cinc homenatges, cinc compromisos, que recull la glossa de cinc dels militants històrics del PSC de Mataró, coincidint amb l'inici del curs polític, com fem des de fa un temps. La trobada ha estat al Centre Cívic del Pla d'En Boet i m'ha acompanyat la responsable de la publicació i membre de l'Executiva local, Anna Comas, així com algun dels homenatjats i les seves famílies. Les cinc persones ressenyades són els difunts Eloy López Mourelo i Anselmo Hernández d'una banda i d'una altra els militants Adela Rodríguez, activista del PSC i dels drets de la dona, el dirigent del futbol i cooperativista Franciso Melero, regidor entre 1991 i1995, i el sindicalista, membre del Patronat de la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, Pascual Fernández, també regidor entre 1983 i 1991. Els textos d'homenatge són escrits, respectivament i pel mateix ordre, per diferents membres del PSC de Mataró o familiars: Ma. Elena López (filla d'Eloy López), la mateixa Anna Comas, Núria Aguilar (secretària de Comunicació del PSC de Mataró), Manuel Patricio (escriptor i poeta) i Joana Torres (militant socialista). També hi ha un record per a la mestra i pedagoga Marta Mata, que va morir aquest estiu i que avui és recordada a mataró, escrit per Pilar Gonzàlez-Agàpito, mestra i primera tinent d'alcalde. La presentació és de l'alcalde, Joan Antoni Baron i el pròleg és meu. La Consol Prados escriu un epíleg i Anna Comas la introducció. Els treballs d'edició han anat a càrrec de Josep Puig i Pla.

:

:

La presentació i difussió pública del llibre es farà aprofitant l'acte d'inici de campanya del PSC de Mataró, el proper dia 15 d'octubre. Aquesta edició complementa els llibres anteriors ja editats a principi de curs pel PSC de Mataró des de fa tres edicions. El primer, fou dedicat íntegrament a Francesc Tristany amb motiu del seu 80è aniversari. El segon, a Francesc Xavier Oller, després de la seva mort. El tercer, l'any passat, fou dedicat a una dotzena de persones, alguna d´elles homenatjades els anys anteriors. Fotos: Jaume Àlvarez.

:
Perdó i art
:
Dissabte passat, al suplement "Babelia" d'El País, el crític Francisco Calvo Serraller, comentant el llibre Dar la muerte, de Jacques Derrida (a la foto), fa un paral·lelisme entre la creació artística i el perdó, advertint, després, que el producte comercial podria no trobar-se en aquesta categoria d'"art" o, almenys, ser-ne un efecte independent de la seva causa. El tros que volia reporduir-vos, que trobo genial, diu el següent (la negreta és meva):

El artista, en primer lugar, se perdona o se hace perdonar por el mismo hecho de que su acto creativo es una donación de sí mismo y que esta donación es gratuita, porque, en principio, no es requerida por nadie; en segundo lugar, porque consiste en explicarse a través del otro, yendo de sí mismo en pos del otro, encontrándolo, abrazándolo: es decir: saliendo de sí para fundirse con el otro. Es así por lo que una obra de arte abre el mundo, rompiendo los compartimentos estancos, dejando que fluya la verdad. El autor perdona porque se esfuerza en comprender y se hace perdonar por lo necesariamente precario que es siempre su acto de comprensión.

:

Tot recomença *

:
Fins el dia 15 d'octubre (en queden pocs, afanyeu-vos) romandrà oberta l'exposició que, puntualment a la cita com cada any, realitzen els alumnes del Taller de Gravat de l'Institut Municipal d'Educació de Mataró. Dirigit pels professors Jordi Rosés i Pilar Lloret, és la successió d'una llarga experiència iniciada pel mestre Raúl Capitani. La mostra, a la que han anomenat "La dificultat", correspon a la proposta de fer ineractuar un text amb una imatge, fet que és narrat al títol de forma negativa (enlloc dels més neutres "el repte" o "l'esforç") i que, vist el resultat, contrasta amb unes peces de gran qualitat.
:

:
Potser aquesta és ja la primera lliçó de l'exposició. Fer coses bones costa, és difícil. Contra els ingenus de l'espontaneïtat, de la natura bona per se, els alumnes del Taller de Gravat ens fan veure que produir una obra d'art és sempre fruit d'estones de reflexió, d'angoixa, a vegades d'avorriment o d'impotència, i especialment d'esforç. Em refereixo tant a l'esforç intel·lectual de trobar el text, d'imaginar la imatge, de composar la peça... com a l'esforç físic de produir un gravat, d'aventurar-se a una tècnica acceptant que, a canvi d'obtenir noves possibilitats, s'exigeixi feina i fracassos.
:

:

La segona conclusió és que les obres exposades tenen un gran nivell. No som davant una colla "que comencen", sinó davant d'un col·lectiu d'artistes que no es cansen d'experimentar, de posar-se reptes personals i com a grup, de dialogar artísticament i d'oferir-ho a la ciutat.
:

:
I la tercera raó per la qual val la pena anar a veure-la és la del propi repte. La interacció entre text i imatge ha estat molt sovint blasmada. Diuen que "uma imatge val més que mil paraules", els uns, i els més iconoclastes valoren molt més les possibilitats de les paraules, de cada una d'elles o dels textos, criticant la "reducció" que fa sovint la imatge a l'hora d'interpretar, o d'acompanyar (seria millor dit) un text. La polèmica és molt viva al cine, però també al món de l'edició o de la premsa, o a internet. En canvi, els del Taller de Gravat ens diuen, almenys, dues coses. La primera, que el diàleg entre dues disciplines pot reduir però també pot enfortir l'efecte que, sol, faria cada una de les peces en joc. I la segona, que, de fet, quan un reinterpreta un text, o l'acompanya, o se l'imagina en l'espai que emboclalli les paraules, està fent una altra cosa, un altre poema, una altra obra. Està recreant (o, com dirien els ecologistes, reciclant), de manera que, de nou, tot recomença.

• * Publicat a la revista Valors (octubre 2006)
• L'exposició "La dificultat" és a l' espai F (C. Nou 11; Mataró), la web de la qual és d'on he tret les fotos.
• Post de Pere Pascual

Cap de setmana | Montilla i Sistach | Més Gordillo

Cap de setmana intens
:
Capçalera de la cercavila, amb Guardavinyes i Sethomes.
:

Ahir, gran trobada gegantera a Mataró, comentada per l'Alcalde, una esplèndida mostra d'organització, de la mobilització que significa la cultura popular a Catalunya i d'una ciutat que surt en massa quan hi ha actes interessants. Vaig tenir l'honor de ser al sopar de la nit i de veure molta gent coneguda. Enmig, vaig ser a la Zona Roja, com deia ahir, una mostra de vivacitat i també d'organització dels joves socialistes. Felicitats.

:

Aquest matí, he anat a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, a Mataró, amb la que havia col·laborat un temps fa anys, ja que canviaven de rector. Mossèn Jaume Abril (amb el germà del qual, en Quico, ens coneixem de fa anys... havia estat cap de llista del PSC a Sant Vicenç de Montalt) donava pas a Mn. Joan Sabé, fins fa poc responsable del Seminari Menor. El primer ha estat destinat a Canyamars, Dosrius i El Far. El segon, molt més jove, se'l veia avui mab moltes ganes de donar el millor d'ell mateix en aquest enclau del veïnat del Primer de Maig sota el qual hi ha el barri de Rocafonda. A tots dos els he desitjat molta sort.

:
Montilla i Martínez Sistach
:
Fotos: El País.
:

No puc deixar de comentar la recent visita que ha fet Montilla a l'Arquebisbe Metropolità de Barcelona, Monsenyor Martínez Sistach, en la línia de les que ja ha fet a les abadies de Montserrat i de Poblet. En aquesta visita, el candidat socialista va manifestar la seva coincidència amb els valors que representa l'Església catalana i el seu paper cohesionador, més enllà del repsecte al paper autònom de la política i de l'Església. La visita ha coincidit amb la publicació d'una nota dels bisbes catalans, titllada de prudent, i que, a grosso modo, no hi difereixo gaire. En fi, una lectura oberta permet als bisbes (dic bé, ells i no pas tota l'Església) sintonitzar amb el conjunt de partits de l'arc parlamentari. I una lectura tancada ...potser amb cap. Pel que fa al PSC, almenys, compartim les preocupacions i donem resposta, al nostre programa, a totes elles.

:

En un país normal és ben lògic que els candidats i les esglésies dialoguessin, com també es fa amb altres col·lectius socials. I, fns i tot, com a ciutadà demòcrata (potser no tant com a membre de l'Església com em sento), no passaria res si membres destacats d'aquests estaments expressessin opinions polítiques. No he cregut mai que la política sigui només una cosa de polítics. Per això, trobo exagerada i errònia la posició dels amics d'ICV davant la nota episcopal. Perquè en treurem tots molt més del diàleg que de l'encasellament... propi de països no normals.
:
Més Gordillo...
:

En Saül publicarà també un reportatge a Presència sobre el món dels blocs i, en ell, una breu entrevista al Viceprimer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en la que explica la seva experiència de blocaire, acompanyat de la foto que hi ha a l'esquerra. A en Miquel, també, gràcies per la cita. per cert, a Madrid celebraran d'aquí a poc unes Jornades sobre la influència dels blocs a la política, amb la diputada Lourdes Muñoz, entre d'altres.

:

Zona Roja | Imparables | Gordillo ensenya | Entendre a mitges

Avui, Zona Roja
:

:
Si llegiu això en el moment de penjar-ho i unes hores més tard, encara sereu a temps de disfrutar del festival Zona Roja 2006 que la Joventut Socialista de Catalunya ha muntat a Mataró, després del bon regust de boca de l'any passat. Avui, en Víctor Martínez, Primer secretari de la JSC al Maresme, ho explicava molt bé en una entrevista a Mataró Ràdio. Aquí teniu el programa. Ja podeu córrer a la Plaça 11 de Setembre (darrere el centre cívic de Cerdanyola).
:

Imparables
:
Julià Guillamon deia dimecres passat a La Vanguardia, amb motiu d'una novel·la del senyor López, que "tendremos que acostumbrarnos. Los imparables están aquí y han venido para quedarse. Con sus pataletas, con sus niñerías, con sus novelas que son lo contrario de lo que predican". Uf. Que Nostre Senyor ens agafi confessats.

:

Aquest mateix senyor López, un que deia que al referèndum de l'Estatut no hi podia votar la meitat de la poiblació, per raons d'origen (ja veieu de quin peu calça) en una trobada, invitava a la seva intervenció estel·lar (pel que sembla, la de més interès) a fer una mena de secta de deu mil persones (uf, sense sortir dels despatxos ho veig una mica difícil...) perquè, organitzada, semblaran un milió. El nou leninisme ja és aquí.

:

I el milió sortirà el dia 1 a recordar-los que només són deu mil. Si hi arriben.

:

Gordillo ensenya blocologia

:

:

El periodista Saül Gordillo és requerit per l'Òmnium Cultural a escriure sobre el fenomen bloc a Catalunya a la seva revista mensual i ho fa amb un article que us recomano, especialment si coneixeu poc aquest fenomen (el fet de figurar a la selecta llista que hi publica em ruboritza). També va fer, fa poc, una xerrada a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (ciutat blocaire com la que més), fet del que en dóna compte en un dels seus posts al bloc.

:

La foto amb què ho il·lustro és treta d'allà. Fixeu-vos-hi una mica. Excepte encara no una dotzena que s'han posat al davant, suposo, de la pantalla, la resta són apilonats al darrere, una constant que cada vegada passa més, des de missa a les aules. Estic segur que la dotzena de davant seran els que tindran millor expedient acadèmic. També observo un noi que ho enregistra en vídeo. Això deu voler dir que aquest acte, potser, tindrà més repercussió. A veure.

:
Cassanyades - i XIV
:

Idris Khan, Every... page of the Holy Koran, 2004

"Ens haurem d'acostumar a entendre a mitges, a no poder-ho entendre tot, a acceptar que quedin parcel·les fosques, secrets, ambigüitats i dubtes. S'ha acabat la comprensió absoluta! Consolem-nos amb les interpretacions relatives!".

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 260.

:

El millor del porno | Sense límits

El millor del porno

:
Foto: Efe.
:

El millor del que es publica aquests dies del Festival de Internacional Cinema Eròtic de Barcelona (ep! aquest any amb la competència d'un altre festival dedicat a les dones cosa que, en un món tan masculinitzat, és una gran notícia) és justament el que mai podem veure. No em refereixo ni als nus integrals, ni a les dimensions musculars o mamàries, ni a les pràctiques més imaginatives o més perverses, ni als numerets participatius (ai, l'educació no competitiva...), ni als principals actors o actrius del gremi, res... De fet, això ara és més accessible que mai, si no apareix en qualsevol racó d'internet o de la televisió, en parlen a l'autobús, t'envien correus electrònics o (com m'ha passat recentment) una invitació al flickr. El sexe, que és tan estimulant, quasi podria perdre la seva gràcia de tan corrent. Valgui la redundància.

:

En fi, dic que veurem el que mai no veiem, en el que es publica als diaris, com aquesta foto que va publicar ahir la portada d'El Punt. Mai no ho veiem, perquè són sempre al davant de la pantalla, mai al darrere. Em refereixo a les cares dels paios que van a mirar o a enregistrar les actuacions en directe, ben dotats tots ells de la més variopinta mena d'artilugis electrònics, amb un reguitzell de registres facials que van des del desig fins a la sorpresa, de la circumspecció de l'antropòleg aficionat (la cara que faria jo si la premsa m'enganxés) o directament la del vici. Cares que semblen tretes dels retrats no aristocràtics del barroc espanyol, o de les sèries negres de Goya o del cinema de Pasolini. Però, de fet, és amb la cara, cara a cara, de la manera com els humans acostumem a fer sexe, a diferència dels animals. O sigui que ja deu ser això.

:

La veu dels alcaldes

:
Celestino Corbacho, alcalde de L'Hospitalet de Llobregat, intervenint avui al Parlament.

:

Els alcaldes de les ciutats més importants de Catalunya, amb el suport de 200 alcaldes més, han comparegut al Parlament per prevenir contra una possible coalició CiU-ERC, a la vista de la moció que els dos grups van defensar al Parlament contra la cessió als ajuntaments de la gestió de les oficines de Benestar Social, prevista al Pacte del Tinell. Ho han fet a través d'un escrit que han presentat a la Cambra catalana, insisteix en la necessitat de converitr els ajuntaments en la finestreta única de l'administració i en la que pot gestionar els serveis que, malgrat ser de competència autonòmica, els ajuntaments poden gestionar de forma més ajustada i propera a la realitat. El neocentralisme practicat pels nacionalistes catalans (tots els nacionalismes són centralistes) contrasta amb la permanent reivindicació de més competències cap a les comunitats autònomes. Un contra sentit que no té en compte la visió dels ciutadans, que segueixen i seguiran acudint als seus ajuntaments a plantejar allò que realment els importa. fer arribar el poder de decissió allà on es produiexen els problemes és la veritable desecentralització democràtica, podeu estar-ne segurs.
:

Cassanyades - XIII
:
"Una biblioteca pública de totxo reuneix només els llibres seleccionats per la qualitat (...). A Internet hi h tot el que som capaços de produir els humans, sense censura ni límit ni fronteres: les receques del Science o Nature al costat d'arengues de xarlatans de fira.

:

(...) Potser a Internet hi ha menys rigor o compromís que en una bibiooteca de totxo, però tant els textos impresos com els electrònics tenen un autor de carn i ossos ...amb tot el que això representa"".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 200, 202.

:

Matas amb Mas | Ciutadans tontos | D'anys a dies

Jaume Matas recolza Artur Mas

:
Rajoy i Matas. Foto: El País.
:

Avui, el president balear, Jaume Matas, del PP, ha donat un suport explícit a Artur Mas a l'entrevista que publica La Vanguardia. Reconeix sense embuts que "si el PP no és alternativa, el millor per Catalunya és que guanyi CiU", anant més enllà fins i tot del que ja han dit Rajoy i Piqué, que recolzarien una investidura del candidat de CiU en cas que aquests i el PP sumessin 69 escons. Amb aquests hoolligans, crec ens ajuden a que quedi més clar, per qui encara no ho sabés, per quina raó cal que Montilla sigui el proper president de la Generalitat. La dreta, la que parla sincerament, almenys, es deleix d'entrar de nou al Govern de la Generalitat i fer de les seves. Com abans. Com sempre.

:

L'apel·lació al vot útil que, de facto, fa el president de les Illes, coincideix amb les reticències d'Artur Mas a acceptar la proposta de debats cara-a-cara que li ha fet el PSC. Un Mas poc acostumat als debats (ni ell ni Pujol n'havien acceptat mai... fins ara), es posa molt nerviós quan se li demana que, a la vista de l'expectació que genera aquest procés electoral, es transmeti un d'ells al conjunt d'Espanya. Ni que fos per contentar un dels seus fans, el senyor Matas, seria elegant que deixés els nervis (i la por a que es mobilitzi l'electorat, no siguem ingenus) a part i acceptés el repte que li proposa Montilla.

:

Aquest post ha estat editat simultàniament a aquest altre bloc.

:

Volen ciutadans tontos

:

Fotos: Marga Cruz i F. Castanyer (capgros.com)
:

A veure si resultarà que el que vol l'oposició és que ningú se n'assabenti de res. És a dir, res d'inauguracions (que ve del mot inauguratio és una festa romana de desig de bons auguris en l'inici de la construcció d'una ciutat) a veure si resultarà que la gent de Mataró és tonta i canvia el seu vot a toc de bombo, no com la de totes les ciutats on governa el PP, que ningú deu inaugurar res, suposo. De fet, ara recordo que van inaugurar un trasvassament de l'Ebre que ningú va veure com venia cap paleta a treballar-hi. A veure si era un miratge.

:

O potser es pensen que la gent, que ja hem dit que es pensen que és tonta, no sap destriar la institució del partit al qual milita qui la presideix (acompanyat d'una representació plural), confusió que els anteriors governants a la Generalitat van promoure amb busos pagats per la institució per anar a un míting de gent gran de CiU. Són així.

:

Ho dic perquè la hipocresia de la dreta no s'acaba aquí. Aquests altres, els que es pensen que els avis repapiegen, són més fins. La mateixa setmana que una enquesta atribueix a la que fa directament l'Ajuntament (inclòs el butlletí) com la principal font d'informació sobre Mataró, aquesta dreta finolis proposa que es deixi de fer i s'encarti als gratuïts existents (m'imagino que no ho faran gratis, això). Una forma fina i simpàtica d'intentar influir els mitjans de comunicació locals, en la genuïna tradició Camp, que deu ser la resposta a unes desafortunades declaracions del seu cap de Grup, Joaquim Esperalba, en un butlletí propi (que curiosament va ser retirat d'internet, però que es va repartir en paper) acusava a principis de mandat que els mitjans de comunicació eren uns venuts al PSC, més o menys. En fi, canvi d'estratègia bèstia a finolis, de sincera a hipòcrita, de hard a soft (o micro-soft).

:

Mentre tant, no veig que defensin el dret dels ciutadans a ser informats directament pel seu ajuntament del que aquest fa. Senzillament, és això.

:

Cassanyades - XII
:
"Avui un autor pot elaborar un missatge, redactar-lo, dissenyar-lopenjar-lo a la xarxa i arribar a 800 milions de lectors... (...) [Cultura escrita, literatura e historia. Conversaciones con Roger Chartier,] Chartier ([Roger, Ed. FCE, Mèxic] 1999: [pàg.] 205) destaca que aquesta reducció de funcions redueix la distància entre autor i lector o entre producció i recepció. A Internet, els mesos -o anys- requerits per escriure, imprimir i distrubuir un article es redueixen a dies".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 197.

:

Feminisme socialista | Vincles

Feminisme socialista
:

:

Vinc de l'acte d'inauguració de la mostra 30 anys de feminisme socialista que les companyes del PSC de Mataró, amb la Marian Corrales al front (al mig de la foto), han portat a Mataró, i que es podrà veure al Foment Mataroní fins el proper dia 10. L'acte ha consistit en un passi de l'exposició virtual que recull la lluita de tres dècades de treball socialista a favor de les dones (i amb les dones de prortagonistes) i d'alguns dels resultats que s'han assolit, des de les primeres lleis de divorci o avortament fins les actuals contra la Violència o de la Igualtat. Després, la Marian ha moderat una interessant conversa entre la Mª Carme Maltas, regidora del 1983 al 1991 i ara gerent d'una fundació privada, i la candidata a diputada Consol Prados, reflexionant especialment sobre la seva experiència, sobre les renúncies i també les fites aconseguides a partir del seu treball dins i fora del Partit.

:

Pensava en la feina que teníem, fa uns quants anys, en fer entendre (especialment a algunes dones, curiosament) de la necessitat d'impulsar polítiques de discriminació positiva al si del propi Partit. pensava en la tasca, per exemple, de la Mª Ángeles Llamas (que no ens ha pogut acompanyar per motius laborals) i d'un grup de pioneres que, avui, han vist assolits alguns dels seus reptes. El primer, que les polítiques d'igualtat entre sexes siguin un dels trets d'identitat del PSC, especialment en els seus programes i la seva praxi. El segon, que un bon grapat de dones apretin per ser protagonistes actives i passives de la política socialista. El tercer, que la direcció actual del PSC de Mataró tingui un 50% de dones. Encara en queden uns quants més, de reptes. però si això, que alguns vèiem tant llunyà (i tant necessari) ha estat possible, res no ens aturarà.

:
Cassanyades - XI
:
Joan Hernàndez Pijuan, Del jardí XIV i Del jardí XV, 1997.
:

"[A Internet] Els canvis més importants neixen de l'aprofitament de l'enllaç electrònic o vincle entre textos, que cosntitueix un autèntic punt calent del sistema (..) També és rellevant l'esvaïment de l'oposició tradicional entre parla i prosa o la distinció entre gèneres sincrònics i anacrònics (...).

:

Amb la literacitat electrònica som més conscients de la naturalesa social del discurs i de la simple funció de coautoria que esercim tots en la construcció de l'entramat discursiu d'una comunitat.

:

En conjunt, l'estructura hiper i intertextual converteix l'escrit electrònic en un objecte comunicatiu més obert (perquè admet actualitzacions continuades), versàtil (permet diversitat d'itineraris de lectura), interconnectat (relacionat amb la resta de la xarxa) i significatiu (multiplica les possibilitats interpretatives).

:

(...) El que llegim en cada moment queda influït per la lectura immediatament anterior, per les dades que hem activat a la memòria i per les expectatives que ens han creat. Així, un enllaç crea un itinerari de lectra particular i irrepetible".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 175, 177-178.

:

Custodis | Identitat a la carta

Custodis
:

Ahir vam celebrar la festa patronal del Cos Nacional de Policia, a Mataró, com mostra aquesta foto de Romuald Gallofré, que m'enganxa atorgant la condecoració de la Creu Blanca al Mèrit Policial a un sost-inspector. Els darrers mesos, especialment, han estat molt esperançadors per a la Comissaria de Mataró que, a més d'eixamplar el seu àmbit terrtorial, ha tingut uns resultats excepcionals en les seves competències policials, que són absolutament clau per a la nostra seguretat, no en dubteu. Ho són en un model policial complex (com complexa és la matèria que toca) com és el català. Complex, però, que si permet a cada un dels cossos especialitzar-se i trobar el punt d'encontre, de coordinació i de confiança que faci del nostre país un dels més segurs del món. I amb la sort, amb ciutats com la nostra, de tenir una seu d'aquest cos policial que, com dic, és fonamental per quadrar les necessitats de seguretat que es requereixen.

:

Cassanyades - X
:
"[A Internet] Cada usuari costrueix una identitat electrònica -conscientment o no. El jo virtual, la cara o la màscara per presentar-se. Si en la vida som el que diem, però també com ens movem, vestim, comproteem, a la xarxa som només el que diem. (...) En una web, som la imatge que oferim, però també el que se'n desprèn, les opinions, els punts de vista o els estereotips reproduïts. La possibilitat de controlar aquesta informació possibilita que els usuaris creem identitats a la carta".

:
Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 172.
:

Lula i Àustria | Internet reductor

Lula i Àustria
:

Avui ens hem despertat amb l'anunci d'una nova victòria de Lula al Brasil, bo i que haurà de disputar una segona volta amb un candidat del que diuen que té poc carisma. Més val que no es fiïn d'aquesta característica. La ingent transformació que viu un dels països més poblats del món, malgrat els problemes de corrupció que l'envolten (i que haurà de tallar si vol que el canvi no s'aturi), bé val uns quants anys més, almenys, d'una esquerra que té molt clares les prioritats, que sin prisa pero sin pausa emprèn un camí cap a la millora de les condicions dels seus conciutadans i que fuig delpopulisme barat d'algun dels seus veïns.

:

:

En fi, una bona notícia afegida a la grata sorpresa que ha donat Àustria, on un altre del que també diuen que té poc carisma (ja dic que no ens en podem fiar, ni de les enquestes ni dels que diuen que tenen poc carisma...), Alfred Gusenbauer, ha donat la victòria als socialdemòcrates, per davant dels favorits a les enquestes, els conservadors, i amb l'enfonsament de l'extrema dreta de Haider. Foto: AP.

:

Cassanyades - IX
:
"Internet marginalitza els escriptors analògics, redueix la diversitat lingüística, afavoreix les llengües franques com l'anglès o el castellà i les que usen l'alfabet llatí. Encara que suposadament permeti que qualsevol sigui receptoor i productor de coneixement, a la pràctica una immensa majoria consumim el que produeix una petita minoria, concentrada en un continent, un idioma i una cultura".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 158.

:

Davant el fet religiós | Metàfora

Davant el fet religiós
:

:

Avui, a El País, hi ha un conjunt d'intervencions molt interessants, relatives a l'Església i a la seva adpatació (o no) a la societat actual, que em plau de recomanar-vos. En primer lloc, un molt bon article de l'amic Carlos García de Andoín, coordinador del grup de cristians del PSOE, que celebra el recent acord entre l'Església i l'estat sobre el finançament de la primera, i que demana la seva extensió a la resta de confessions. Reivindica també la posició "intel·ligent" dels bisbes, en paraules del cardenal Amigo, enlloc de la de la confrontació. També val la pena l'entrevista que concedeix Mercedes Rico (a la foto, de Luis Magán), Directora General d'Afers Religiosos de l'Estat, una excel·lent diplomàtica en una àrea on se n'ha de ser, i conscient que el fet religiós pot ser un element positiu, constructiu, enlloc del que apareix sovint, amagant les tensions reals que hi ha al darrere.

:

La darrera notícia que volia comentar és un reportatge sobre la visita, aquests dies, a Barcelona del teòleg holandès Frans Bossink, convidat per l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes a fi i efecte de conèixer els seus treballs a afavor del reconeixemeent de l'homosexualitat a l'Església i a la litúrgia catòlica. M'agradaria que s'ho llegís Duran i Lleida qui, ahir, amb cara de fàstic, blasmava la notícia que, per primer cop, una parella de gais havien aconseguit l'adopció d'un fill. Sembla mentida que els que diuen que defensen les famílies (deu ser quan no governen...) els faci fàstic que hi hagi qui en vulgui formar ...exercint un dret que ells (la dreta) mai no haurien atorgat.

:

Cassanyades - VIII
:
"Els recursos expressius (la metàfora) estan interrelacionats amb la construcció del coneixement (explicar una cosa nova comparant-la amb una altra de coneguda) i amb la concepció social del coneixement mencionat (la ciència com a disciplina pròxima o, al contrari, llunyana i formal). Els recursos verbals no són 'neutres' o 'atzarosos', sinó una opció expressiva intencionada, triada per observar el món, pensar-lo i elaborar-lo".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 151.

:

Ciberconferència | Un ball

Conferència Nacional
:

Sí, aquest que hi ha al davant (o sota) l'Oriol Vaquer sóc jo, aquest matí, a la Conferència Nacional del PSC, al punt d'internet on els blocaires socialistes anem acudint a actualitzar les nostres planes, una molt bona idea per explotar al màxim les possibilitats de relació entre un acte presencial i la seva reperscussió virtual. La foto me l'ha fet l'Alcalde, tot un honor.

:

La trobada serveix per parlar a fons i, al final, aprovar el programa de Montilla i del PSC de cara a les properes eleccions. Un munt de persones, militants i amoics, hi han participat, ja, aportant les seves idees en forma d'esmenes o de reflexions que just avui són tractades en comissió. L'Isidre Molas, al començament, hi ha dit molt bé. Aquest és un acte molt important pel PSC, que fa el programa que el conertirà, de nou, a ser la primera força de l'esquerra catalana i del conjunt de forces polítiques de Catalunya, el partit que, des de fa 8 eleccions seguides (com ha recordat Ernest Maragall) és la primera força del país. A ell i la seva gent ens devem. I l'impuls al progrés, després d'haver endreçat la casa, el carrega amb força el Programa que demà aprovarem.

:
Cassanyades - VII
:

"Llegir i escriure són una parella de ball. I el bal és una manera d'aconseguir coses. No té sentit llegir o escriure si no serveix per res. Pensar en el que podem escriure després de llegir ens ajuda a llegir".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 127.

:

CiberMontilla | Del Pozo | Microidees | Punt de vista

Ciber-Montilla al Maresme
:

Els socialistes del Maresme hem obert un bloc amb el lema, fets, no paraules, dedicat a la campanya per fer Montilla el nou President de la Generalitat. No podia ser que de la comarca més blocaire de Catalunya i del PSC no sortís alguna moguda cibernètica. serà una bona maera d'animar la xarxa. Felicitats als que n'han tingut la iniciativa!

:

Del Pozo a Mataró

:
Foto: Q. Melero

:

Avui, el conseller d'Educació i Universitats ha visitat Mataró, amb una reunió de treball a l'Ajuntament i una visita a les instal·lacions escolars de Mataró. Després, l'hem acompanyat amb l'Alcalde Baron a un acte amb membres dels sectors educatius a la biblioteca del CEIP Cirera, on hem parlat de les fites assolides en aquest nou mandat (doblar el creixement anual de la despesa en educació, Pacte Nacional, noves escoles, escoles bressol, educació especial...) i hem demanat, de cara el proper dia 1 de novembre, un suport explícit a prosseguir amb les polítiques de progrés, lluny de l'encallament i del retrocés que van suposar els darrers anys dels governs de CiU, aquells que tenien de conseller en cap el sr. Artur Mas.

:
Microidees
:

Fa pocs dies vaig dir que el flamant candidat de CiU a Mataró no havia publicat ni una sola proposta en les generoses portada i planes d'un gratuït setmanal. Bé. La primera de totes és sensacional i, si no anem en compte, ens l'acabarem creient. Diu que és culpa de Mataró que un centre de Microsoft s'hagi instal·lat a Manresa (amb aportacions decissives, per cert, d'institucions no públiques). Si n'ingoréssim les dimensions (tothom pensa en Silicon Valley), seria difícil trobar parió. Però és que pel que sembla, una inversió de 3 milions d'euros i una dotzena de treballadors és, de fet, molt menys que la que faran altres empreses que ja han competit pels nosu sectors de desenvolupament industrial de la ciutat i que aporten un valor afegit en tecnologia que no és gens menyspreable.

:

De fet, ben aviat veurem més notícies, encara. La creació de l'empresa TIC-Salut a Mataró n'és només una. No, no són nervis davant el nou candidat, més aviat tot el contrari. És només que quan un baixa a l'arena de la política (cosa que és ben honorable) cal anar, si pot ser, una mica més armat d'idees i propostes. I, especialment, no enredar el personal a la primera de canvi. No és així com ens comprometrem en sèrio pels projectes de la ciutat i en els seus valors. No són nervis, dic, és no deixar passar el gat per llebre.

:

Bé. Algú en coneix cap proposta més?

:
Cassanyades - VI
:
"És més difícil tenir idees pròpies que repetir les dels altres. Elaborar opinions personals requereix temps. Acceptant o refusant cada part del text, podem construir un punt de vista personal. Llegir críticament és també reaccionar davant els discursos dels altres".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 126.

:

Tura | Enquesta | Trencaclosques

Ahir, Tura
:

A vegades els actes (amb) polítics són molt previsibles, exessivament plens de tòpics i d'informació sobrera, amb tons no sempre adequats (no es poden fer conferències en un míting ni viceversa) o probablement lluny dels interessos del públic assistent (no és el mateix un acte intern que un d'extern, etc...). Jo, que he dedicat molt de temps a muntar-ne, pensava, entre d'altres, aquestes coses en l'acte que van muntar ahir els de l'Escola Pia de Santa Anna (amb l'incombustible Carles Móra i els seus adjectius i adverbis personalíssims organitzant els "Vespres") amb la consellera Montserrat Tura, del que ahir parlava l'Alcalde. Pensar bé l'acte, el que diràs i com. Dir coses essencials, importants, deixar-se de floritures. I parlar clar, no tenir por a fer-ho. Això és el que va fer que ahir ens ho passéssim bé parlant de seguretat, de morts, de trànsit, de responsabilitat, de gestió pública, de valors. (Foto: T.Rodon).

:
Aprovat i deures
:
Mataró des del Parc de Roques Albes (2005)
:

L'enquesta de percepció ciutadana que avui ha fet pública l'Ajuntament ens hauria de servir, a tots plegats, per intentar no fer-ne una arma política. Ep, una arma no, però sí per fer política, és a dir, per reflexionar sobre les percepcions (les pors, les angoixes, les il·lusions) que, amb totes les prevencions dels estudis demoscòpics, manifesten els ciutadans. Dic que no hauria de ser una arma perquè hi ha munició per tot, per estar-ne cofoi i per apuntar aspectes crítics. I ben bé que farà, cadascú, d'utilitzar-ho per a la seva estratègia... Però més enllà d'això, ens hauria de servir per pensar sobre el que fem. També és cert que també cal fer coses que mai lluïran. Sempre posem el cas del clavegueram. És una obra emprenyadora (pels ciutadans) i cara, que després no es toca ni es veu, semblen diners enterrats. Però, i fa poc n'hem tingut exemples, de no fer-les, les conseqüències podrien ser catastròfiques en cas de fortes pluges, posem per cas. Això mai no sortirà en cap enquesta. No es pot governar, doncs, a cop d'enquesta. Però sí que convé utilitzar-les per qüestionar-se les coses, per comparar-les, etcètera.

:

En fi, dit això, crec que cal destacar algunes coses. La primera, que dècima amunt o avall, els ciutadans avaluen més o menys sempre amb la mateixa nota la gestió municipal, entre 5,9 i 6 sobre 10, és a dir, més o menys com a les altres poblacions que conec que han fet enquestes (i les publiquen). La segona, que el que la gent creu que cal fer, de feroma prioritària, coincideix en bona part amb les prioritats de l'Ajuntament (aparcament, habitatge, escoles, manteniment carrers) i, òbviament, del Pressupost municipal. I la tercera rau, de nou, en la preocupació ciutadana sobre el fet migratori, tema del que ja n'he parlat d'altres vegades i que, per cert, ha comprortat la unitat d'acció de les forces polítiques locals respecte a l'actuació municipal.

:

O sigui que ens aproven, però també ens posen deures. El Govern té un programa que coincideix amb les prioritats que expressa la gent de forma espontània, però s'apunten àrees millorables. Es reconeix positivament l'esforç comunicatiu, però justament això és un reclam per continuar posant primer l'orella, ben afinada, i després les solucions clares, concises i ajustades. En això estem.

:
Cassanyades - V
:
"Mai no podem dir-ho tot. Qualsevol text és finit i només inclou una part petita de tota la informació. Només es mostra una part del mapa o de la fotografia. recompondre la imatge íntegra del trencaclosques ajuda a entendre la parcialitat del discurs".
:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 114.

:

Notícies | Tot té biaix

Notícies de la blogsfera
:

:

La diputada Lourdes Muñoz celebra un any de bloc amb aquest post. Crec que diu coses prou interessants pels que utilitzem aquest mitjà per exprssar-nos. Per cert, el meu company Esteve Terradas, amb posts que són tele-gràfics, com haikús il·lustrats, ha començat un bloc amb les seves icones. Com l'Andreu Nin (foto). Amb ell, devem ser l'Ajuntament que compta amb més regidors blocaires, tots amb el seu estil. Ah, contra el que diuen fins i tot algunes informacions en algun diari, ningú ens ha demanat que n'obrim cap. No costa tant deixar-se seduir per aquesta forma de comunicació.

:
Cassanyades - IV
:

"No hi ha discursos neutres. Tots estan situats i, d'una manera o altra, mostren la ideologia. No hi ha dades absolutament objectives, desvinculades, de les persones i de les comunitats. (...) Qualsevol discurs té biaix, petit o gros. (...) Suposar o pretendre que un text no té ideologia és una forma d'ideologia: reprodueix i accepta l'estat de les coses".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 87.

Foto: Solitud enfrontada, de Jordi Bertran, 1r Premi Concurs de Fotografia de la FAVM sobre el bus a Mataró.

:

Grau i Bayón | Zapatero i Catalunya | Triar les paraules

Més que feina

:
Aquest vespre he estat al final de l'acte que la JSC ha organitzat amb Ramon Grau, director de l'IES Miquel Biada, de Mataró, i Olivié Bayón, Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu era el de debatir les possibilitats per a la millora de l'accés a l'ocupació dels joves catalans. Pel nivell de les intervencions de final (arribar tard té això), descobreixo una xerrada amb força interès, una pila de possibilitats per explotar (hem d'escoltar més els professionals de l'educació, sens dubte) i un munt de propostes que ens estem apuntant de cara a millorar les nostres polítiques d'ocupació. I uns joves socialistes que, a banda de representar molt bé la joventut mataronina actual, saben també molt bé quines coses són el que realment els preocupen.

:

Zapatero compleix

:

:

Com no podia ser d'una altra manera. Els Pressupostos Generals de l'Estat recullen la inversió equivalent al que preveu la disposició addicional de l'Estatut, entre aquesta el rescat del peatge d'Alella. No podia ser d'una altra manera però, caram, hem hagut d'esperar a que dos socialistes a banda i banda de l'Ebre governin l'Estat i la Generalitat, com ha recordat Montilla. I molt lluny del que aconseguia Artur Mas amb Aznar. El total de la inversió calculada representa un 18,8% d'aportació al PIB amb un càlcul del 16% de població, corregint el dèficit d'inversions dels anys del Govern d'Aznar amb el suport de CiU.

Entre les inversions computades, destaquen les previsten en:
𐂾 Ferrocarrils: 1.198 M€ (més els corresponents a la línia Figueres-Perpinyà)
𐂾 Carreteres: 66% més que 2006
𐂾 Aeroports: 40% més que el 2006
𐂾 Habitatge: 18.870 actuacions, entre elles, el finançament per la construcció de 9.050 habitatges protegits.

Cassanyades - III
:
"Cada paraula posseeix les seves connotacions, adquirides amb l'experiència històrica, que emmagatzemem en la nostra ment. El que fan els bons escriptors és triar atentament les paraules (...) per produir els efectes que busquen".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 54.

:

El Maresme avança | Rere les línies

El Maresme avança
:

I no tan sols, que també, a la llista del PSC al Parlament, on la comarca està més ben representada que en qualsevol altra elecció (i, de fet, que en qualsevol altra llista), sinó especialment en aquests 1000 dies de Govern d'esquerres. Consol Prados, la desencalladora de tot el que CiU va deixar a mitges, la diputada que en tres anys ha fet més per la comarca que un que en porta vint-i-sis, s'ha vist reforçada amb la incorporació de Carme Bastida i d'en Santi Fontbona. . (Foto: R. Gallofré / capgros.com)

:
Cassanyades - II
:

"Comprendre les línies d'un text es refereix a comprendre el significat literal, la suma del significat semàntic de tots els mots. Amb entre línies, parlem de tot el que es dedueix de les paraules, encara que no s'hagi dit explíticament: les inferències, les pressuposicions, la ironia, els dobles sentits, etc. I el que hi ha rere les línies és la ideologia, el punt de vista, la intenció i l'argumentació a què apunta l'autor".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 47-48.

:

Festa de la Rosa | Amb poques paraules

Festa de la Rosa 2006
:
Ja ho veieu, en Montilla és més alt que jo. Aquesta és la primera conclusió de la Festa de la Rosa d'enguany (fixeu-vos en la mirada al fons de Javi Naya, que avui fa anys, encara més alt!), en la que el temps variable ens ha fet estrenar el look tardor. Vegeu més fotos aquí i aquí.

:

Però n'hi ha més (i segurament de més interessants). D'una banda, la determinació de Montilla en l'increment de les polítiques socials, especialment en matèria d'habitatge social, una de les principals preocupacions del país, especialment dels més joves.

:

De l'altra, el compromís de Zapatero d'incrementar la inversió a Catalunya, el 2007, d'acord amb el que disposa el nou Estatut, esdevenint més alta, per un any, a la suma dels quatre anys de la darrera legislatura, que fou pactada entre CiU i el PP, els aliats eterns que, com un matrimoni de conveniència, no s'estimen però es necessiten.

:

De les dues enquestes publicades aquesta setmana, a El Periódico i La Vanguardia, respectivament, se'n treu aquesta conclusió. Com també, i així ho indica avui Miquel Iceta, la necessitat de mobilitzar una bona part de l'electorat socialista que encara no està en aquesta predisposició. El responsable de la darrera de les mostres, Julián Santamaría, indica avui on són les dues "bosses": entre els joves i entre els abstencionistes. Mobilitzar-los significarà un avenç imparable de l'opció socialista i de Montilla. I una portunitat inajornable per fer avançar aquest país per les sendes del progrés.

:

Per cert, us recomano l'àcid comentari d'en Cinto Amat a les cada vegada menys creïbles promeses del candidat Artur Mas, ja sabeu, el que fou conseller en cap quan Aznar sustentava el Govern de CiU amb els seus diputats a la Ciutadella.
:
Cassanyades - I
:
"La comunicació humana és intel·ligent i funciona de manera econòmica i pràctica. n'hi ha d'intel·ligent i funciona de manera econòmica i pràctica: n'hi ha prou de dir una petita part del que volem comunicar perquè l'interlocutor ho comprengui tot; amb poques paraules".

:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 27.

:

L'equip guanyador | Església: autofinançament

L'equip guanyador
:

Aquí el teniu, arrelat al present però mirant el futur, com ha dit Montilla. Un excel·lent equip per la feina que encara cal fer, per les coses que han de canviar i per fer els passos que Catalunya i la seva gent es mereixen. (Foto: EFE /Toni Albir)

:

Església: autofinançament

Monestir de Santa Maria de l'Estany
:

És un tema molt complex, aquest, del qual difícilment es tracta sense que intervingui l'imaginari dual de l'Església al costat del poder i dels diners front a la cultura laica al costat de la llibertat. Aquest país ha avançat tant que aquesta dualitat, em temo, està molt desfassada, encara que també molt incrustada. El Govern de Zapatero ha fet bé de tractar aquest tema amb valentia i sense apassionaments, avançant en les acords presos a l'inici de la democràcia (tendència a l'autofinançament, rendició publica de comptes, etc.) amb un escrupulós respecte al paper vertebrador que fan les comunitats cristianes escampades arreu del territori espanyol: a les urbs i als nuclis rurals, en les pràctiques d'acollida i repartiment de la riquesa i en la preservació del monumental (i difícilment especulatiu) patrimoni que conserva. I en una mena de ritualització social que a la cultura espanyola (si és que se'n pot dir així) encara passa sovint per la vicaria (batejos, comunions, casaments, òbits...). Per sort o per desgràcia, les immundícies com la Cope s'autofinancen. A veure si l'increment d'autonomia financera que suposa el nou acord fa també els bisbes més independents d'aquesta vergonya.

: