Avui em plau de recomanar-vos dos articles referents a alguns dels temes que ahn motivat la reflexió d'aquest bloc i que, òbviament, són una aportació brillant al debat. El primer fou publicat fa dies a La Vanguardia i és de Salvador Cardús. Parla sobre la deriva laberíntica de la xarxa, sobre l'excés d'informació que tan sols porta a la confusió, objectiu exactament contrari al que diu servir. Crec que, a propòsit dels blocs i la informació per internet, tan sobreabundant, i el paper dels mitjans de comunicació, per exemple, hi ha hagut reflexions similars al respecte que obren una segona reflexió: la de les noves mediacions entre aquest excés inabastable (un nou déu) i nosaltres, perduts, i recelosos de les mediacins, per cert.:
El segon és del professor Francesc Torralba qui, a rel de la impresentable activitat insultant de la COPE i altres mitjans, reflexiona sobre els necesaris límits de la llibertat d'expressió per tal que aquesta sigui efectiva, i ho fa a El Punt d'ahir. "La llibertat d'expressió és un dret que està dialècticament lligat a altres drets tant o més fonamentals. La trilogia de la revolució francesa inclou la llibertat, però també la igualtat i la fraternitat. Si és un deure respectar la llibertat, també ho deu ser, respectar la igualtat i la fraternitat entre les persones", diu amb una claredat que faria caure la cara de vergonya a més d'un hooligan de l'aznarisme mes conspicu. "Contra el fariseisme progressista", continua, "crec que la llibertat d'expressió té límits, els límits que nosaltres mateixos li hem donat en considerar altres drets tant o igualment legítims com el de la llibertat de manifestar-se. La llibertat d'expressió no pot ser una excusa per ofendre, per mentir o per vulnerar la intimitat dels altres. La llibertat d'expressió no pot ser una excusa per fabricar tòpics i estereotips que malmeten greument la convivència pacífica entre els pobles d'Espanya". I conclou que "Mentir explícitament i intencionalment no és acceptable èticament i menys encara quan aquesta mentida s'empara en el suposat dret a la llibertat d'expressió".
2 comentaris:
Altre cop criticant al PP, pensant que vosaltres sou millors pel fet de ser "d'esquerres"?
Em penso que no anem massa bé. El PP se'l pot criticar per moltes coses, cert, però com a mínim és coherent amb els seus principis. Vosaltres en canvi, voteu una proposta d'estatut al Parlament de Catalunya, i ara ja heu dit que demanareu al si abans no s'acabi de negociar i se sàpiguen els detalls dels aspectes fonamentals (Catalunya és una nació segons vosaltres? Tindrem un sistema de finançament just per Catalunya?).
La vostra hipocresia no té límits, i no podeu continuar mentint d'aquesta manera: això també és un atac a la llibertat d'expressió, perquè en els mitjans de comunicació que domineu, us faran una campanya de propaganda gratuïta, per fer-vos quedar bé, i fer-vos protagonistes de "l'èxit" de l'estatut.
Però alerta, pot ser que encara hi hagi algun partit amb una mica de dignitat nacional (Catalana, per mi és la única nació), o potser el poble de Catalunya us tombarà la vostra proposta de mínims (que només heu fet per no enfadar el PSOE).
No teniu ni una mica de dignitat, no existiu com a partit, només existeix la voluntat del PSOE que heu d'acomplir com sempre heu fet: no sou un partit que tingui com a prioritat Catalunya, la vostra, és España.
Joki,
Quin problema hi ha en argumentar el que a tu et sembla millor? Sincerament, hi ha una manera diferent de ser de dretes. Especialment, una manera més educada, més "conservadora" (ara, quan es desmelenen es diuen "liberals"), sense cap necessitat de dir mentides.
Respecte a tota la resta, és obvi que no estic d'acord amb tu. Ara, amb aquests socialistes tan dolents, tindrem el nivell d'autogovern més gran que mai haguem tingut. Dic mai. Bé, això si tothom juga responsablement fins el final...
Publica un comentari a l'entrada