Aquesta foto, d'El País, recull les dues principals circumstàncies del nou Estatut, dels nous camins de l'Espanya plural que tant temen els que la prefereixen tràgica, d'un lloc i de l'altre. Sense Maragall a la Generalitat sense Zapatero a la Moncloa, així, tts dos alhora, cap dels avenços pels quals fa falta un impuls a ambdues bandes no seria pas possible. La reacció del PP encara ho confirma més. És per això que és tan rellevant que els partits que entenen aquesta conjuntura apostin decididament per treure'n el rendiment que la gran majoria de catalans vam voler treure d'aquest moment. Perquè el llistó de l'autogovern és més alt que mai, així com el reconeixement de Catalunya com a nació. I perquè des del nou estatut podrem afrontar des de la nostra pròpia responsabilitat els àmbits de la política que més interessen els ciutadans, amb un nivell de finançament també inèdit.:
El gruix de l'Estatut que sortí del Parlament, especialment els seus trets més característics, han estat garantits en el darrer acord. Espero que el conjunt d'oportunitats i reptes que tenim damunt la taula engresquin del tot aquells qui avui encara en són reticents.
