dimarts, d’abril 11, 2006

Un de vosaltres | Processó

La road-movie del despullament
:

Zhang Huan, és l'autor d'aquesta foto, que pertany a la la sèrie Pelegrinatge a Santiago (2001), i que em permet una nova mostra de l'actualització de la iconografia tradicional cristiana a l'art modern. Vaig descobrir aquest autor l'estiu passsat, en una fantàstica exposició a La Panera de Lleida justament sobre el diàleg de l'art contemporani i l'art medieval i barroc. M'agrada perquè recull molt bé la idea del que estem vivint, a la Setmana Santa (i a a resta de la vida, per cert) que és la Pasqua (etimològicament, el pas, commemora originalment l'alliberament dels jueus del jou d'Egipte) i que es representa simbòlicament amb els passos, les processons, els pelegrinatges... En altres cultures, en els rituals de pas lligats al creixement i l'adolescència, qui sap si, avui, cinematogràficament, amb les road-movies. També m'agrada la idea del despullament i el revestiment, l'isolament i el camí conjunt. Són, de fet, els diàlegs que establim en el camí que fem.


No és pas un camí fàcil, ve a dir la Setmana Santa. "Un de vosaltres em trairà" diu l'Evangeli que es llegeix avui (Joan 13, 21).


La processó va per fora *


Ja hi som. Per acabar la Quaresma i per rebre la Pasqua, moguda des de racons profunds de la tradició i del cor, de la nostàlgia i de l’esperança, a cavall entre la festa i el plany, la ciutat s’omple de processons. Tenen el seu punt culminant en l’acte més massiu, plural i de tradició (relativament moderna) participada de Mataró: la Processó del Divendres Sant. En la fe, potser seduïts per la pràctica protestant de la pregària individual, o potser avergonyits per l'aprofitament que s’ha fet de la fe catòlica als països mediterranis, no és difícil desconfiar de manifestacions com les processons com a alguna cosa útil per al creient. I tant que són útils, i per a molta gent. Creients de missa setmanal i creients sense massa pràctica. Persones amb una fe a prova de bombes o d’altres amb fe més feble, de "canya esquerdada" o "ble que vacil·la" (Mt 12,20). Bé, així, amb una barreja de "talents" (Mt 25, 14-26) és com m’imagino el Regne de Déu, de fet. I si hi vinguessin "publicans i altres pecadors" (Mc 2,15), millor. No sabria trobar festes religioses que més s’hi acostin. "Desitjo que els homes preguin per tot arreu" deia Sant Pau (1Tm 2,8). Després de la Quaresma, si hem fet una ullada al nostre cor, cansats de tantes processons que van per dins i que ens el corquen, rebrem amb alegria aquesta exteriorització de la nostra fe, potser manifestada amb pobresa i barroquisme alhora, però expressada per a tothom, en l’espai comú que per unes hores esdevé pregària. Com si fos una "performance". Veient passar els armats, les imatges sofrents de la Verge i de Jesús pels carrers de la nostra ciutat, serà aquesta, la nostra realitat quotidiana, i el nostre cor, qui en sortirà "tocat".


* Publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, el 24 de març de 2002. Foto: A. Clavell.

Sant Jordi


prem aquí.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ostres, t'agraeixo que hagis tret el tema de Zhang Huan perquè per qüestions personals estava buscant imatges de caligrafia xinesa i he recordat que ell té una obra força coneguda en la que es pinta tota la cara amb caracters fins a quedar completament negre. Zhang Huan sempre explota el tema de l'agressió al propi cos com una imatge de l'agressió més àmplia a l'ésser humà. Potser es pot llegir com una mena de martiri, no se m'havia acudit... m'agrada el que fa, tot i que és força provocador. Jo aquesta sèrie de Santiago la vaig veure a la galeria Gotham de BCN...

Ramon Bassas ha dit...

Judith,
Aleshores va ser abans quan vaig saber d'ell, ja que en recordo les crítiques als diaris, bo i que no vaig poder visitar l'esmentada exposició.
Hi ha tota una reflexió sobre el tatuatge que, efectivament, el relaciona amb l'agressió al propi cos. També trobo molt interessant com ho explica.