Estic molt content de com va avançant el projecte de la nau de Can Minguell, a Matraró. Podeu veure com avança aquí. Hi ha diversos temes que vull ressaltar, espercant que feu clic a l'enllaç recomanat. Un, el fet que vagi veient-se factible la conversió d'aquesta antiga fàbrica en un centre de producció cultural, artística i audiovisual centrat en empreses i iniciatives individuals, com ja avançàvem al Programa del PSC i després a l'acord amb els tres grups del Govern. Que la cultura i l'empresa no tenen perquè anar per separat, vaja. Dos, la recuperació del patrimoni industrial del segle XIX, un dels objectius que l'Ajuntament persegueix amb mès èmfasi des de la darrera aprovació del Pla Especial del Patrimoni, fa pocs anyets, encara que es pretengui fer veure tot el contrari. Ep! I la recuperació per a usos productius, just pel que es va pensar, encara que ara es lligui amb la base de la innovació que pretén el projecte TecnoCampus Mataró, més enllà de l'espai físic del seu centre. Tres, l'alt nivell arquitectònic de la recuperació, que va rebre una menció especial del Consell Municipal del Patrimoni. Quatre, la inversió en energies renovables, que és considerable. Cinc (ja acabo, encara que podria seguir...), el grau de treball interdisciplinar de la proposta, on hi han treballat diferents òrgans de l'Ajuntament, cadascú en el seu nivell. vaja, que estic molt satisfet. i tot just hem començat.
:
2 comentaris:
I per la xumeneia hi sortirà fum o només és de disseny?
Ramon, recuperar només l'esquelet del patrimoni industrial del XIX és una estafa, seria educatiu recuperar-ne també l'esperit: el fum de les fàbriques, les aigües fètides... tota la merda que troben a faltar alguns nostàlgics de pa pixat amb oli. Caldria recuperar-ho per adonar-nos-en de com de bé ha progressat la ciutat.
- Vladimir
Per la secció d'esperits, truca la mèdium :)
Publica un comentari a l'entrada