dimarts, de setembre 23, 2008

L'alzheimer i l'afectivitat

:
Em va agardar molt, ahir, un reportatge a El País sobre la permanència de l'afectivitat entre força malalts d'alzheimer, signat per Mónica L. Ferrando. Enmig de la pèrdua de records i d'identitat, emergeix la possibilitat de la comunicació afectiva (amb a) com la més efectiva (amb e) a través de les carícies, els petons, les cançons o, fins i tot, les relacions sexuals. "Sí está comprobado que para el enfermo de alzhéimer recibir estímulos, como escuchar una melodía de su juventud, logra despertar una sonrisa", diu.
:
I continua "Conforme avanza la enfermedad, "empiezan a verse afectadas las manifestaciones más complejas de la afectividad, ligadas al pensamiento más elevado, como la iniciativa, la motivación o la capacidad de comprender qué sienten los demás. Sabemos que responden con menos intensidad, lo que no quiere decir que sientan menos", según el neurólogo [Javier Olazarán]". (...) "Los enfermos de alzhéimer conservan una vida afectiva mucho más rica que la que aparentan porque mantienen estructuras cerebrales implicadas en la vida emocional, que tardan más en dañarse", explica José Manuel Martínez-Lage, profesor honorario de neurología de la Universidad de Navarra".
:
Més endavant segueix així. "El amor estimula el recuerdo. "Con una vida afectiva activa la enfermedad progresa más lentamente", afirma Martínez-Lage. Recordar juntos la vida de pareja, por ejemplo, puede ser un buen estímulo. Sentir caricias, voces y olores familiares y otros elementos de complicidad pueden tener el poder de evocar. "Durante muchos años se ha creído que el enfermo se volvía un niño. No es así, y al enfermo hay que tratarlo como el adulto que es, aunque no se puedan escuchar igual sus emociones, sus palabras o sus sentimientos", afirma Martínez-Lage. La enfermedad construye nuevos puentes, nuevas formas de complicidad. "Haber sido es una forma de ser", añade."
:
No tot és senzill, especialment per la parella. El reportatge explica alguns exemples i s'endinsa el el món de les relacions sexuals dels malalts d'alzheimer, que poden ser molt riques.
:
Recordo una conferència de Sebastià Serrano en una altra commemoració del Dia de l'Alzheimer. Explicava com l'afectivitat i les seves manifestacions són anteriors al llenguatge, de manera que esdevenen una forma molt antiga de comunicació que devem portar a la nostra herència genètica que, a més, esdevé clau en les relacions amb els animals, per exemple. per això són tan interessants les estratègies de relació entre animals i malalts d'alzheimer.
:
Foto: Luis Sevillano
:

2 comentaris:

Cuca ha dit...

L'afectivitat no s'ha de perdre mai, és important que la gent es relacioni amb afecte, perquè s'assoleixen uns resultats extraordinaris, si no, perquè ara se'n parla tant a nivell educatiu?
Jo ja hi creia abans que es poses de " moda"

Ramon Bassas ha dit...

- Cuca,
És un bon camp per explorar sí senyora, a nivell educatiu i comunicatiu, a banda dels beneficis per aquesta mena de malalties.