Aquesta és la carta que he enviat avui mateix als militants del meu Partit a Mataró.
Benvolgut/da company/a,
Com segurament sabràs, aquest vespre he dit a l'Assemblea que poso fi al meu mandat com a Primer Secretari del PSC de Mataró tot presentant la dimissió al Primer Secretari del PSC del Maresme, el qual ha de nomenar una Comissió Gestora d'acord amb els nostres Estatuts, fins a l'elecció d'una nova Comissió Executiva.
Tenim tots plegats molta feina a fer. Els resultats del passat 22 de maig ens porten, necessàriament, a reflexionar a fons, a pensar en noves estratègies i en traçar-les al voltant dels equips més adequats i les aliances necessàries amb el conjunt de la societat.
Jo ja havia pres la decisió, passés el que passés, de no presentar-me de nou al front de la Primera Secretaria, però aquestes tasques són avui més urgents i convé accelerar-les de manera que el nostre proper Congrés les projecti amb molta més força. Crec, sincerament, que per treballar així convé que faci aquest pas i que assumeixi les màximes responsabilitats de tots aquells errors que haguem fet com a organització i que hagin influït en el resultat electoral.
Vull que quedi clar que la decisió no es pren ni a cop calent, ni fent 'un cop de porta', ni pressuposa cap tutela. És fruit de la reflexió i de posar-me, de nou, al servei del nostre Partit i dels seus ideals de justícia, de llibertat i igualtat. Allà m'hi trobareu sempre, i amb l'ànim constructiu i fraternal que també em permeto de recomanar-vos. I és ben conscient que tant el que cal fer en el futur com qui ho ha de fer ho triaran, com sempre, els companys i companyes del PSC de Mataró, d'enlloc més.
Finalment, em cal agrair de tot cor el suport, l'ànim i les ganes de treballar en un projecte comú que he trobat en tu. Ha estat un veritable plaer comptar-hi. I disculpar-me per tot allò que sigui necessari.
Segur que ben aviat entrarem en la senda de la recuperació de la confiança de la majoria dels ciutadans. Ho farem i val la pena. I ho farem junts.
Cordialment,
7 comentaris:
si, ara que tot el mal ja està fet... quins dellonses!
Espero que no et quedis a tirar cordills des-de les ombres. Que ja et coneixem!.
Bueno, ahora te podrás dedicar a captar subvenciones para la Revista Valors, que sin duda se hará convergente durante estos años. Larga vida al Pare Manel.
- Anònim 1
Ah, ja em coneixes? I jo, et coneixo?
- Anònim 2
De quina pel·li em parles?
Et felicito per la teva decisió: el verb dimitir no es materialitza gaire en aquest país; per això pot ser malentes el teu gest. No pateixis i tira endavant. Tirar pedres se'ns dona molt be als catalans. Cal reflexionar i treballar per recuperar la confiança de la gent. Espero i desitjo que ens trobem pel camí que has triat.
Una abraçada.
- Anònim 4,
Gràcies, de tot cor.
Hace años te hice un vaticinio respecto al presidente del gobierno y Secretario General del Partido Socialista, José Luís Rodríguez Zapatero, os enterará a todos, tu me contestas tes que su elección ya te iba bien, que estabas contento con él. No es que me haga una especial ilusión haber acertado, pero creo el momento de recordártelo.
Juan Carlos
Gràcies per l'aportació. Què és de tu?
Publica un comentari a l'entrada