Eta s'acaba

Finalment ha arribat el comunicat d'Eta anunciant la seva dissolució. L'esperàvem amb ànsia i només tinc por que l'ànsia, les ganes d'acabar ja amb aquesta història, tanquin malament la ferida. Però un munt de persones atenallades per la persecució, la vigilància i l'amenaça es mereixen viure d'una punyetera vegada en pau i en llibertat. Què dic, un munt, tot el país! A veure, doncs.

Comprenc i comparteixo l'alegria enorme i l'emoció del moment. Com que hi ha hagut altres ocasions propícies en què la banda ha fet passos similars i ella mateixa els ha frustrat, ignorant, potser, que cada frustració és un forat més gran a la seva tomba, hi ha un no-sé-què que encara no em deixa prou tranquil. En efecte, si recapitulem, veiem com fou l'actual president del Govern Rodríguez Zapatero -el denostat Zapatero que aviat trobarem a faltar, ja veureu- quan, a l'oposició, poc temps després de ser elegit líder del PSOE, va oferir a Aznar una sèrie de pactes. Un dels que l'aleshores president va acceptar fou el pacte antiterrorista entre els socialistes i el PP (vegeu foto), escaldat de l'anterior procés de negociació amb la banda terrorista i amb una població que -després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco o Ernest Lluch- sortia massivament al carrer per demostrar que havia vençut la por. Especialment la ciutadania basca, que sap ara molt bé que l'únic 'conflicte basc' era Eta. I que la resta és política, conflictes com els que hi ha a tot el món representats a través d'aquesta construcció. Política que ara haurà de prendre el protagonisme més que mai. Un record aquí també per Patxi López; crec que la seva elecció com a lehendakari també va ser un excel·lent senyal.

Crec que podem dir ben alt i ben fort que aquell pacte ha estat clau per a l'actual procés. Cal dir ben alt i ben fort que Eta no es dissoldrà perquè -de cop- hagi vist la llum, sinó perquè se li ha fet la vida impossible mitjançant, almenys, tres processos. Uns cossos policials cada vegada més preparats, en coordinació amb els cossos policials d'altres països, on Rubalcaba ha estat el gran garant. (tres vegades s'ha escapçat la cúpula de la banda durant el seu pas per Interior). Un canvi legislatiu decisiu per deixar sense oxigen 'civil' i econòmic la banda armada. Un reconeixement clar a les víctimes del terrorisme, tan i tan maltractades.

És aquesta la clau. Després, tots han mogut fitxa, inclosa l'esquerra abertzale, que pensa treure rèdits electorals del procés com abans en treia de la por i l'amenaça. O aquesta benintencionada conferència de pau amb signatures il·lustres que potser ens podria distreure de les veritables raons que ens han portat fins aquí. I que encara caldrà tenir ben clares fins que l'últim dels assassins i els seus amics abandonin definitivament l'última de les armes.