dilluns, d’octubre 24, 2011

Cata


Fins dissabte no vaig caure en una idea que, per més repetida en mil-i-una visites a bodegues, mai hi havia parat prou atenció. És la pell del raïm la que conté la major part d'elements que faran possible la qualitat del vi, especialment el color. Per això és present durant tot el procés d'elaboració i, fins i tot, encara després podrà servir pels aiguardents. La pell expremuda fins el final, la pell que ho conté tot.

I un altre ensenyament: l'abundància fa mal a la qualitat del vi. Li cal pobresa d'aigua, de minerals a la terra, d'altres vinyes. Li calen anys al cep, li cal calma. I que una dolça humitat atenuï les temperatures. I el silenci.

[Vegeu també els posts El vers de carn, La pell i Almodóvar, Pells, De nou la pell, La pell profunda, Tàpies a Campins, Acer viu, Gino Rubert a Senda, El nu i el mirall (amb altres posts lincats sobre el nu)]
Publica un comentari a l'entrada