ofert en els seus llavis, i la seva saliva
m'emborratxa de pura, mordent aigua de vida.
(...)
quan riu tot el seu cos és com si es fes de dia
i surt de dintre d'ella el sol de l'alegria.
Pere Rovira, fragment de "La boca", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 31.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada