Vaig poder assistir, divendres passat, a l'acte de descobriment del nou quadre de la Galeria de Mataronins Il·lustres que retrata el Dr. Pere Montserrat, eminent botànic. El quadre fou encarregat el seu dia a l'artista mataroní Alberto Romero, un dels millors pintors que tenim a la ciutat, sens dubte. Tot l'acte, talment com fou el dia que se li atorgà aquesta distinció, ha estat emotiu i amb la sensació de fer un reconeixemrent més que necessari.
El quadre contrasta vivament amb la resta de retrats. Segons em digué Romero, el procés de creació ha estat molt lligat al retratat, expressa el fet que sigui l'únic mataroní viu de la galeria i que la seva feina estigui sempre vinculada als espais oberts. Hi haurà opinions per tot, però cal, en tot moment, agrair a l'artista l'esforç, mirar-lo bé abans de començar a judicar-lo (recomanació molt poc practicada) i posar tot això a l'alçada de l'homenatge que es pretén realitzar, precisament per allunyar el menyspreu que molt sovint el dia-a-dia, o els valors excessivament pràctics i economicistes, releguen els nostres conciutadans més savis.
Apena, però, dir que el tracte a l'artista fou senzillament vergonyós. Ell no ho dirà perquè és un noi molt educat i no va obrir boca ni m'ha comentat res. Però pràcticament ni se l'anomenà (al final, d'esquitllada), no ocupà cap lloc preferent i ni tan sols fou cridat al descobriment del quadre. L'acte no fou pràcticament propagat, tampoc. No sabem massa per quina raó. Males llengües (ben informades) diuen que l'Alcalde i el flamant regidor de cultura estaven nerviosos perquè el quadre no els havia agradat, i que per això remarcaven tota l'estona que l'encàrrec l'havia fet "l'anterior Alcalde". Més o menys com el Festival Shakespeare, suposo que, amb l'excusa de les retallades, impera el gust dels nous dirigents locals per als quals sobra tota representació de poder que no siguin ells. Hem entrat a l'era del menyspreu al creador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada