Ja ens hem estrenat #lessantes - I

No sé si és bona idea l'acte que es féu el passat dia 19, per primera vegada, anomenat "L'Estrena" (el nom ja sembla de fer Pasqua abans de Rams) que prologa la intensíssima setmana de festa major que els mataronins fem per Les Santes en honor de les nostres patrícies patrones romanes. L'acte consisteix en una conferència i en una lectura d'una proclama que després l'Herald, acompanyat de les trampes, repetirà pels carrers de la ciutat. Tinc arguments a favor i en tinc que no ho són tant... sabent que és el temps el qui acabarà donant raons, com sempre.

Ja fa temps que en sento parlar i, pel que sé, va ser a punt de dur-se a terme a l'edició de l'any passat. M'imagino, coneixent-los, que haurà estat fruit de llargs debats al si de la Comissió de Les Santes, debats que ja no conec tant, de manera que la meva impressió és segurament poc elaborada.

Tinc en contra dues objeccions. La primera és formal. Mataró, malgrat els fracassats intents, no té pregó de festa major. L'esquema democràtic de Les Santes reserva pel dia de Sant Jaume al vespre, després d'una cercavila, una Crida a la festa major. Que uns dies abans hi hagi una "proclama" sembla reiteratiu, encara que cal valorar el fet positiu de la seva popularització. Però grinyola.

La segona és més de fons. L'Herald i les trampes són figures sorgides a finals del s. XVIII per atendre la processó (o actualment els seus succedanis, com l'Anada a Ofici o la Passada, la cercavila major). De manera que estem donant un rol radicalment diferent a una de les figures, que no té precedents històrics. Precisament perquè penso que una de les funcions de la festa major és la de la recuperació d'elements festius del nostre passat (tots del Barroc ençà, per cert), trobo que no hem d'abusar en inventar-nos, avui, una funció moderna amb elements que no pertanyen al llenguatge del moment en que és inventat. En altres paraules, no em sembla bé recórrer a una iconografia antiga per un acte que ens acabem d'inventar. Això demostra que, d'una banda, ens mirem el llegat de la nostra història amb molt poc rigor i, de l'altra, que no som capaços de generar referents nous, de cercar -en el llengautge modern- capacitats festives. ¿No hi són o és que ens fa mandra buscar-les?

En canvi, trobo molt bé que fem algun acte més reflexiu, més de pensar, abans del brogit de la festa. A mi, ara que ja passo de la quarantena, Les Santes em fan pensar. Aquest capgirament del temps i de l'espai em fa veure fins a quin punt són rellevants els ritus, de quina manera els vivim i, també, quines mancances tenen (que són les mancances que té el nostre món, també). I no parlo de qüestions tècniques, ni tan sols historicistes, sinó de més essencials. ¿Com és que ens emociona tant compartir aquests dies amb els nostres conciutadans? ¿Quins mecanismes fan que abandonem aquell jo quotidià per ser-ne un altre d'excepcional? ¿Com ens ho podem fer per viure n aquests límits de la festa quan sembla precisament que la festa sigui quelcom sense límits? ¿La festa de la meva ciutat és la festa del meu cor? ¿Què ho fa que ens sobresaturem d'imatges (les fotos, els gegants, les santes, les masses, els espectacles...)? ¿Com les "buidarem"? ¿Les Santes ens fan millors persones o qui dia passa any empeny?

Doncs això m'agradaria que es pensés, també. I trobo bé la iniciativa de l'Ajuntament en fer-ho. Potser en una altra hora i potser amb una ambició com la que demano, però tot arribarà.

Avui, però, és el preludi d'aquests dies de bogeria mataronina (un oxímoron, no us preocupeu). Que us vagi de gust.

Foto: Joan Antoni Baron.