dissabte, d’octubre 14, 2006

Govern Madí - Gª Albiol | Molsosa | Per amor

Govern Madí - Garcia Albiol?
:
nomnom Fotos: Com Ràdio.
:

El punyent i lúcid article de Pilar Rahola a El País, avui, a compte del dirigent polític del PP català que resol els problemes a hòsties (amb el beneplàcit del seu líder) surt, també, el dia de la indignació generalitzada (i un magnífic a apunt d'en Jaume, o les poques paraules de l'Esteve, o un indignat article de Sellarès) per la definitiva irrupció del Madidisme, un moviment que ja no es conforma en la manipulació d'enquestes fetes amb diners públics, no, ja s'hi veu, de nou, imposant el pitjor estil de fer política. I és el que mou l'operatiu del candidat Mas.
:
Rahola diu, entre d'altres coses...

Por supuesto, el bueno de Piqué no va a destituirlo, que esas cosas de destituir a los mamporreros y a los provocadores, sólo lo hacen los tontos de izquierdas. La derecha se lleva muy bien con sus miserias. Total, ¿algún dirigente actual del PP no se había paseado, en su juventud, por el campus de derecho, cadenas y porras en mano?

Esteu disposats a la Generalitat de Madí i Garcia Albiol?
:
Molsosa endreça
:
nom Foto: Maria Coll (capgros.com)
:

Ahir vaig anar a la presentació del CD amb què en Pep Molsosa ha endreçat els seus papers i records, amb quatre "calaixos" (que en el futur poden ser més) en forma de fites de la seva experiència personal en el camp polític, sindical i professional, especialment centrats en els anys de l'anomenada Transició (sóc al costat de l'Eulàlia, prop de la columna). L'acte va generar expectació i va aplegar, especialment, les persones més vinculades als fets relatats. Mica en mica, potser, els fets narrats per Molsosa van quedant una mica lluny i, potser per això, deu arribar l'hora de no perdre els testimons gràfics (i les apreciacions personals) que els testimonien.
:
Un d'ells, que demà en farà trenta anys, va ser motiu d'un acte del PSC en què vaig participar activament a muntar: el 25 aniversari del míting del Velòdrom. Hi van intervenir alguns dels seus oradors (en Pep hi va intervenir per telèfon), entre ells en Joan reventós, que aleshores presidia el Parlament. Va ser un acte molt emotiu, a l'antic centre cívic del Pla d'En Boet.
:
Demà, a l'inici de la campanya, presentarem un altre llibre de records del PSC. Ens hem entestat en no perdre la història, en recordar els trajectes personals que conflueixien en aquest projecte tan divers, tan massiu, com és el dels socialistes de Catalunya. I quan dic col·lectiu no vol dir col·lectivista. Tot el contrari. És des de cadascú, des de cada vivència personal i des dels ideals que cadascú va assumint, que ho hem anat fent. Al costat d'aquella gent que volem fer subjecte, no tan sols objecte, del Partit, sigui entès aquest més enllà fins i tot de les seves fronteres.
:
I una darerra cosa: a vegades, esl socialistes anem massa per feina i ens oblidem d'aquestes coses. De l'agraïment, del record, de la celebració. A vegades, també, arrosseguem alguns complexos, també des de la Transició. I és l'hora de treure'ns-els del damunt. També d'això van les eleccions del dia 1 de novembre.
:
Per amor
:
nom Emil Nolde, El Sant Sopar (1909), Museu de Halle.
  • FREUD: Llavors, per què heu fet aquest món?
  • EL DESCONEGUT: Per la raó que es fan totes les ximpleries, per la raó que es fa tot, sense la qual res no existiria... per amor (...). I per què us hauria fet si no fos per amor? Però vosaltres no voleu la tendresa de Déu, no voleu un Déu que plori... que pateixi... (...) Sí, tu voldries un Déu per postrar-t'hi al davant, no un Déu que s'agenolli...
Eric-Emmanuel Schmitt, El visitant. Ed de l'Índex, Barcelona, 1996, pp. 80-81.
:

5 comentaris:

Pedro ha dit...

Ets regidor de seguretat i, misteriosament, no dius ni una paraula de la vergonya que ens heu fet passar als barcelonins suspenent la cimera i tiran-vos els plats pel cap malgrat ser tots "Dels bons" a totes les administracions. Serà hipocresia? O algun estrany síndrome t'impedeix parlar de les coses quie afecten els ciutadans (com el cataclisme d'el Prat) i t'obliga a parlar de l'oposició?

per cert, comparar el que resol coses a òsties amb un senyor que fa devedés em sembla d'un intel.lecte magnífic, finíssim. Ah, i celebro que s'hagi descobert que qui convoca manifestacions per generar confrontació als actes del pp són dirigents del psc i no independentistes com dieu vosaltres.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro

Justament pel que sóc, m'estimo més no opinar d'un altre ajuntament. Tinc tot el respecte i solidaritat amb l'Ajuntament. I no et confonguis, els aldarulls el causen grups molt determinats...

Del Prat ja en vaig parlar.

No, no el comparo, els "ajunto": tothom sap que el PP donarà els seus vots per fer president Artur Mas, si sumen. I he concretat el pacte amb els dos protagonistes de la precampanya.

Jo no he dit mai que els independentistes generin confrontació. Hi ha independentistes de tota mena, i també socialistes. I el PSC ha actuat com no podia fer d'altra manera. Espero que els altres facin el mateix. Hi ha límits i s'han de respectar.

Pedro ha dit...

LA suspensió de la cimera ha estat provocada per la prepotència del govern espanyol i la incompetència d'ajuntament i generalitat.
No ets barceloní i no et mulles sobre altres ajuntaments, però català i espanyol sí que ho ets no?

Anònim ha dit...

Bassas,

molt bé en Montilla expulsant al xaval aquest de les joventuts del PSC. Estic fart d'aguantar violents i sabotejadors a la llibertat d'expressió dels altres. Suposo que la manotada del Garcia Albiol va ser tan involuntaria com la cara que té quan dorm. Jo no li tindria en compte, de fets com aquests no en treuria rendiment polític.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Crec que han fet el que havien de fer. En casos com aquest, acostumo a recolzar les decissions preses.

- Vladimir,
Res, que em va venir al cap la imatge d'aquest parell preparant un nou Majestic i, per poder dormir, vaig haver de treure-hoa l bloc...