dijous, de novembre 24, 2011

Més que super-vivent


Ahir vaig anar a la presentació del llibre Super-vivències quotidianes (CPL, Barcelona, 2011), escrit per la Maria Escalas, a qui fa molts anys que conec i amb la que hem passat algunes coses junts. Té un marit fantàstic que un dia de sant Jordi, a més de la rosa i el llibre, li va regalar un bloc perquè escrivís -una afició que té des de petita- i la resta del món en puguéssim ser testimonis. El llibre és una selecció feta per uns altres blocaires, que treballen a l'editorial que l'ha publicat, d'aquelles entrades que consideren més rellevants, o més ben escrites, o més adequades per un púbic més general. Li han fet una entrevista a Mataró Ràdio i un enregistrament de l'acte d'ahir, a la llibreria Robafaves de Mataró, que un dia d'aquests ja sortirà i aixó ho podrem compartir, inclòs el magnífic concertet de violins amb què ens obsequià al final (la donació és el 'gran tema' de la Maria).

De seguida em va entusiasmar, aquest projecte, i ja li vaig dir a la Maria que l'havia de presentar, que l'havia de fer 'moure' (cosa que vam aconseguir gràcies a una conxorxa amb Xavier Vilert i Kitty Guirao i uns quants que s'hi van apuntar de seguida)... Per vàries raons. La primera, per l'autoestima: hi ha antes coses que van malament que una que va bé, que veu les coses bones que fan la gent del teu voltant, de la teva ciutat... s'ha de donar a conèixer. Segona, perquè la Maria escriu bé; jo segueixo el seu bloc i us ho puc garantir, sempre n'acabo satisfet, encara que potser en alguna cosa no hi acabi d'estar d'acord. Tercera, perquè el punt de vista de l'autora, com descrivia Josep Lligadas ahir, transmet una humanitat molt necessària. Quarta, perquè els experiments entre el bloc i el paper, o entre els apunts més o menys ràpids a la xarxa i al teòrica lentitud de la reescriptura, són un bon camp per recórrer, i encara poc explorat. I així podríem seguir...

Ja dic que són lector del seu bloc i crec que no em deixo de llegir cap entrada. Malgrat tot, encara que sigui per repassar-ho, o per comentar-ho, o per tenir-ho, també vaig córrer a adquirir el meu exemplar de supervivient.

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Moltes gràcies Ramon. Ets un luxe.