Compilats per Miguel Díez R., van aparèixer reunits una sèrie de relats breus sota el títol Antología de cuentos e historias mínimas (siglos XIX y XX) (Ed. Espasa Calpe, Madrid, 2007) que són una meravella. Després d'una interessant introducció sobre l'estructura i la història del relat breu, i de la seva inflexió a partir del Romanticisme, Díez agrupa els relats en sis parts. En primer lloc, reuneix els quatre grans contistes canònics del relat breu del segle XIX (Poe, Maupassant, Txèkhov i Kipling), a continuació recull una mostra dels contes espanyols del segle XX, primer, dels hispanoamericans, després, i dels de la resta del món, al final. I acaba amb una selecció de contes brevíssims.
Segurament hi trobarem alguna pega. Jo, per exemple, tot i que es cita a Calders a la introducció, trobo que hauria estat d'agrair la inclusió d'algun dels contistes catalans, gènere en què el nostre idioma té nombrosos i qualificats representants. Però, en general, la selecció és correcta, els contes, encertadíssims, i la reflexió literària al voltant de la idea de la ficció narrada de forma breu, molt interessant.
Per mi, el més interessant no ha estat llegir, o rellegir en molts casos, les històries narrades per grans escriptors sinó, sobretot, els contes meravellosos explicats per autors que desconeixia completament. En la narració curta, a més, la lluita del llenguatge per no allargar-se, produeix eleccions de paraules i frases, d'ambients i de trames, molt ben trobades. Els contes, a més, són per recordar, per llegir en veu alta, per reconciliar-se amb la nit, amb una estructura lleugeríssima. I convida a llegir-ne més. I a perdre la vergonya davant de qui, erròniament, ho considera un gènere menor. Us asseguro que no en sortireu decebuts, si hi entreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada