Una velleta tancada en una casa de Cabrils, aparentment sense massa formació ni referents intel·lectuals o artístics, va picar la curiositat de Dau al Set, el Club 49 i de Cirici i Pellicer, cap a mitjan cinquanta del segle passat. L’art modern d’aleshores se sentí atret per Josefa Tolrà, que dibuixava i escrivia tal com li dictaven “unes veus” i a qui veien com una mèdium “autèntica”. Els artistes contemporanis de Mataró, avui, la reivindiquen en el marc d’una magnífica exposició de la seva obra, bàsicament dibuixos sobre paper i algun brodat, complementada amb dos vídeos, un que recull el testimoni de la seva neboda i l’altre, a partir d’un enregistrament de fa quinze anys, d’una xerrada de Joan Brossa sobre ella, que també és esplèndida.
Les obres tenen com a protagonistes personatges bíblics, princeses i cavallers de conte, fades, històries més o menys llegendàries, amb traços molt lliures i alhora molt precisos, amb una combinació de color extraordinària i unes textures sobreposades que semblen, encara, explicar més històries o fer visibles les connexions “espirituals” dels personatges i les escenes relatades. “Dibujos de fuerza fluídica”, en deia.
No se sap massa bé d’on li venia l’afició i encara menys aquest do. Brossa, tot i no fe-ne cap cas, insinua que d’una esquizofrènia. La mort del marit i, també, al de dos fills (un a la guerra i l’altre de malaltia), van desencadenar-li, sembla, un neguit que només calmava dibuixant i escrivint. Ella deia que tan sols hi posava la mà. El poeta i pintor, que l’anava a veure tot sovint, explica anècdotes ben curioses, com les seves enigmàtiques i genials respostes davant preguntes que ella responia segons li deien “els d’allà a dalt”, moment en què utilitzava un castellà una mica barroc.
No ens interessa aquí, crec, ni entrar a discutir sobre la possibilitat de parlar amb esperits, ni sobre els mecanismes mentals (o malalties) que hi pot haver al darrere, ni sobre l’art com a teràpia, ni tan sols sobre el fet que els tres homes d’una família “abandonessin” mare i filla amb la irrupció, doncs, d’un univers femení tan contundent. Tot això hi és. Però per mi, el més important, a banda de convidar tothom a veure aquesta exposició, és reflexionar sobre l’art com a ‘des-centrament’. En un cultura d’exaltació de l’ego, que no s’escapa del món de l’art, contrasta positivament la capacitat d’obrir l’ego cap a l’alteritat (tot i que la mort dels altres a vegades ens hi pot tancar), de fer-la protagonista del meu ‘jo’. O de descobrir com, de fet, les persones som un fluïd que connecta mons, que ens connecta amb el món i la seva vibració. Tot flueix, deia Heràclit. Una fluïdesa on, així, la mort ja no hi té cap sentit.
L’exposició Josefa Tolrà, Dibujo fuerza fluídica estarà oberta fins el 30 de març de 2014 a Can Palauet (Palau 32, Mataró). Web: http://josefatolra.wordpress.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada