Els mataronins som uns contradictoris essencials. De cara endins, només fem que blasmar la nostra ciutat. Que si només sortim als diaris quan hi ha desgràcies, que anem d'una capgrossada a l'altra, que mai serem com... (aquí poseu qualsevol ciutat de la segona corona metropolitana), que "ja" s'ha perdut tot, que som provincians, que si encara hi ha muralles, etcètera. De cara enfora, Mataró és el centre del món. Podríem fer un concurs a veure qui triga menys en dir, quan és fora, i sense que ningú ens ho pregunti, "jo sóc de Mataró". I explicar amb orgull la llista de mataronins contemporanis il·lustres que memorizem cada dia abans de resar el parenostre. O el reguitzell de gestes històriques que hem protagonitzat (des del primer tren al primer clau de la reina consort de l'arxiduc Carles a la famosa guerra de fa tres segles). O que rendim culte a unes quantes deesses romanes, des de les Santes Juliana i Semproniana (a Mataró no en tenim una, en tenim dues, de patrones!) fins a la Venus d'Iluro o la Verge del Rocío; una rendició de culte que té el seu zènit commemorant l'inici de tots els temps cada dia 27 del mes dedicat a Juli Cèsar. O les excel·lències amb què Déu Nostre Senyor ens ha volgut regalar com una carena que ens guarda del mal temps des de Montcabrer fins al Montnegre, amb els castells de Burriac i d'Onofre Arnau com a baluards, les cases de Puig i Cadafalch, una Basílica mil·lenària, un Tecnocampus que impressiona, la Nau Gaudí que vam desenterrar del llot del temps o unes meravelloses platges farcides de cossos lluents. Només ens falta El Corte Inglés.
En fi, som així. Però, com que som més a dins que a fora, una dosi periòdica d'autoestima ens va molt bé. I, molt especialment, si algú ens recorda que darrere del que fem, sovint sense pensar-hi massa, hi ha un sentit. Hi ha un valor, un pes, una direcció. Que darrere del concret podem buscar un mot abstracte i, a continuació, seguir fent el que fem però amb més orgull i consciència, amb més capacitat per entendre-ho i per estimar-ho. Si no tinc mal entès, això últim és el que pretén un projecte que, des de la revista Valors fins a l'Ajuntament, amb l'aval de tots els grups municipals (bé, de tots menys el de l'extrema dreta, que practica precisament els valors contraris) i buscant la implicació de la ciutadania, ha començat a caminar a la ciutat (per més informació, vegeu la web). Cada mes, el dedicaran a un valor. Un des valors que ens defineix i que, de fet, ens agradaria que ens definís, si és que encara no ho fa del tot. I que volem que ens defineixi no tan sols un a un, sinó al conjunt.
Una ciutat són carrers i places, història i històries, un relat agredolç com el del les nostres manies i orgulls. Però sobretot és projecte, és ganes d'estar junts i de fer coses junts. Si ens recorden, de tant en tant, cap on anem i quin nom té l'intangible que ens ho fa joiós, haurà valgut molt la pena passar per aquest món a través de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada