¿"Tothom" és de dretes?

Un fantasma recorre Catalunya, és el fantasma del desdoblament, el del ridícul del "tots i totes". De forma especial, per més inri, el fantasma ha abduït especialment l'esquerra catalana, sempre sensible a la castració lingüística (n'hi ha que n'hi diuen "correcció", sembla una ironia; ho vaig tractar en part aquí). No sé quina mania hi ha a paraules com "tothom", per cert. És que és de dretes? El fins fa poc primer secretari del PSC, Pere Navarro, enviava de tant en tant unes cartes per correu electrònic als militants que jo responia que ja m'havia encallat a la primera frase amb "els i les socialistes". Llàstima que era inútil, perquè el correu era d'aquests que no admeten respostes. Una vegada, però, li vaig demanar a aquest particular mur de les lamentacions que deixés d'enviar-me més missatges si havia de fer servir aquest ampul·lós i absurd llenguatge. Fet i fet, com que m'encallava a la primera frase, no he sabut mai què deien, aquests correus... En fi, tota aquesta introducció és per dir-vos que un dels criteris que faré servir pe saber qui votar com a nou primer secretari del PSC és saber si està disposat a parlar clar i català. També en aquest aspecte.

Per desgràcia, la infecció abasta bona part de l'arc parlamentari. El focus més terrible és, com sempre, a la Cup. Com que es veu que són tan alternatius, han decidit imposar-nos una llengua fictícia, fent dels plurals generals plurals femenins. O sigui, només "totes". Se solidaritzen amb les usuàries de les llistes d'espera dels hospitals o amb les represaliades pel tancament de Can Vies. Això sí que és "partidisme". Jo estic la mar que bé que la Cup no se solidaritzi ni em defensi a mi, òbviament, però tremolo que una República Catalana d'Obediència Cupera, que regularà fins i tot l'hora en què hem d'anar a pixar, malmetin els mots que per nosaltres van salvar els poetes, per retornar-nos el nom de cada cosa, amb el ridícul dictat de la "correcció" imposada.

Fa un parell d'anys la filòloga Carme Junyent publicava un molt bon llibre que desmuntava tota aquesta fantasmada (llegiu-la en una entrevista a Vilaweb) i no sé si, pobra, li han fet gaire cas. Proposaré al nou primer secretari del PSC que la convidi a la primera sessió de formació per quadres que s'organitzi. No és cap boutade. Comunicació i comunitat són dues paraules que comparteixen l'arrel (com comunió). Una comunitat, l'organització de la qual és del que tracta la política, és, sobretot, un àmbit de comunicació. Aquell qui pretengui formes d'organització d'aquesta comunitat més lliures i més justes, més humanes, menys desiguals, caldrà que cuidi, doncs, la seva comunicació. El que pretén val massa la pena com per perdre'ns-ho per no haver-ho entès. I la gramàtica és la principal forma d'entendre'ns; quan l'ataquem, ataquem a l'entesa, fem menys comunitat. Com jo, que no sé què coi volia de mi en Pere Navarro perquè em feia emprenyar a la primera frase. O com molts ciutadans que, amb tant de "tots i totes" es creuran que, efectivament, el més normal, "tothom", és de dretes.