Doble assassinat (Cantàbria 1)

En aquesta platja tan maca, poques hores més tard de fer-ne la foto, es va produir un doble assassinat. Un home de 52 anys, infermer, sense precedents i aparentment sense cap motiu, clavava onze ganivetades a una dona de 42 anys, produint-li la mort instantània, i al seu pare, de 71, que la pretenia defensar. Era a Laredo, Cantàbria, una població on milers de treballadors, molts d'ells bascos -com els protagonistes d'aquest crim- hi passen les vacances.

Era la primera localitat que visitàvem de Cantàbria, fora de la que ens acollia per dormir-hi, va costar molt aparcar i va ser tan lluny que no vam poder visitar el poble, que queda a tres quarts o una hora a peu d'aquest punt de la platja, immensa, amb unes dunes que servirien d'amagatall, poc temps després, a l'assassí, que devia passar per un vouyer, com deia algú a la premsa.

Per refer-nos una mica, vam anar cap a Santoña, al port, a fer un vermut d'anxoves, amb un oli de bona qualitat i un punt de sal inferior al que estem acostumats, acompanyades de les millors "rabas" (potes o trossos de calamar) que haurem menjat en tota la ruta. Comparat amb Laredo, al port de Santoña, envoltat de maresmes, no hi havia gairebé ningú. Hi tornaríem, dies més tard, a comprar anxoves per endur-nos-les, adquirides a l'establiment la pripietària del qual, que vam saludar, protagonitza una novel·la de Jesús Ruiz Mantilla, un periodista d'El País. Aquell dia vam descobrir que la vida de Santoña és, sobretot, dins del poble, amb carrers vivíssims i una esglési magnífica, com totes les que vam visitar.

A l'hora de dinar vam cometre, de nou, l'error de visitar una platja turística a l'hora que més plena està. A Somo, a l'altra banda de la badia de Santander; tot i que vam dinar bé, vam fugir de seguida. On? A l'única platja de la que la metereologia ens permeté en tot el viatge, a Langre, amb l'ombra dels penya-segats i la marea esperant que els últims banyistes marxin. Feia una mica de fred. Tot i així, tornant, podem visitar (per fora) una església més o menys barroca, que té un hospital de pelegrins del Camí de Santiago al costat i un cementiri, a Isla.

Encabat, a sopar i a dormir. Rebo un whattsapp amb un enllaç a la notícia del doble assassinat. "¿Què has fet, Ramon?", em diu l'irònic emissor, ignorant que, de fet, ben bé podria haver presenciat el crim, com les desenes de transeünts que van quedar-se paralitzats, excepte l'ertzaintza de vacances que va reduir-lo només amb el crit de "Policia, deténgase". L'endemà hauria escrit aquesta història en primera persona, un cop refet del trauma. Però, de fet, el més inquietant de tot és que el mort hauria pogut estar ben bé jo mateix. I, sabeu què, ja en vaig quedar una mica tip de sortir als diaris.