dissabte, de maig 02, 2015
Europa
Posem que és un home qualsevol
davant l'aparador
-ple tant de comestibles com de joies-
de la vida.
estendre la mà significa xocar
contra el vidre.
Trencar-lo és fer-se mal.
Li cal esdevenir
poeta i posseir-ho
imaginant-ho, evangelista
lloant-se ell mateix
per abstenir-se'n?
I si no és cridat?
Jo hi portaria els fabricants.
I que hi vegin els ulls que miren cap a dins,
que els embruti la san dels lladres de botigues.
I que provin de viure amb la dieta
del poeta, amb el sou
del capellà.
veig com a Europa es tanquen les persianes.
Més enllà, queda el món encer:
els rics amb tot per vendre,
els pobres amb ni cinc per comprar-ho.
R. S. Thomas, "L'aparador", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 189; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada