Vam començar a estar molt a prop.
En acostar-me més vaig trobar
que era més lluny, que la seva presència
era substituïda per una ombra,
i que com més a prop era la llum,
més gran es feia l'ombra (...).
Ara és només una llum clínica
que es va vessant per intersicis
per on el misteri podria escolar-se.
R. S. Thomas, fragment del poema "Apropaments", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 213; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Il·lustració: René Magritte, "Els misteris de l'horitzó" (1928)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada