Només a vegades

Confesso que un cap de setmana dedicat a tu i els teus, després de tants oferts a la causa, val la pena per això que en diuen felicitat. No he anat a l'Escola d'Hivern de Tarragona, del PSC, on sens dubte m'ho hauria passat pipa. Vegeu, si no, la crònica d'Iceta, o què diuen Zaragoza, Borrell, Montilla i Maragall.

:

També he aprofitat per fer vida mataronina de pro (o de past revival), és a dir, veure Els Tres Tombs, una festa sobre la relació dels homes amb els animals, especialment els domèstics, que, donat el seu auge i les poques vegades que veiem cavalls, hauria de tenir molt de futur. A la tarda, amb el meu fill i els meus nebots, he anat a veure Els Pastorets. No em preocupa massa, més aviat em fa gràcia, que hi introdueixin variacions, que s'aprofiti la tecnologia per guanyar en espectacularitat, etcètera. I també m'agrada que hi hagi actors força joves, uns que en saben més i altres menys, que asseguren la pervivència d'aquesta tradició nascuda fa menys de cent anys (i que a mi m'emociona).

:

Em preocupa, però, alguna cosa. En primer lloc, que la innovació afegeixi farciment enlloc d'aclariment, és a dir, els afegits haurien d'estar més que justificats, haurien de millorar, si pot ser, el que ja hi havia. I també dues coses més: que els dimonis no siguin dimonis (sense banyes, convertits en rates, en arlequins o en una serp), com una mena de dissimul. I que s'hagi esborrat el símbol cristià per excel·lència, que no són ni els àngels, ni la vara, ni els pastors... sinó la creu, substituïda per una mena de llum cibernètica que, òbviament, es fotia d'hòsties amb el text ("aquest símbol..."). Dissimul. Amagant les coses, des-identificant-les (ara que es parla tant d'identitats), descristianitzant el Cercle Catòlic, no sé si estem fent Els Pastorets exactament. Un bon espectacle, sí (la canalla ha estat embaladida les prop de quatre hores que ha durat), però la popularització del misteri del neixement de Crist, no sé. I és que, com he dit altres vegades, està tan ben explicat!

:

A vegades un poema

:

A VECES

:

"A veces

alguien te sonríe tímidamente en un supermercado

alguien te da un pañuelo

alguien te pregunta con pasión qué día es hoy en la sala de espera del dentista

alguien mira a tu amante o a tu hombre con envidia

alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

:

A veces

encuentras en las páginas de un libro una vieja foto de la persona que amas y eso te da un tremendo escalofrío

vuelas sobre el Atlántico a más de mil kilómetros por hora y piensas en sus ojos y en su pelo

estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso

tocas un pie y te enervas como una quinceañera

regalas un sombrero y empiezas a dar gritos.

:

A veces

una muchacha canta y estás triste y la quieres

un ingeniero agrónomo te saca de quicio

una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista

una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima

un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

:

A veces

explican por la radio una historia ridícula y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo

disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y en tu hija

ordenan que hagáis esto o aquello y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso

hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia

apagan las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

:

A veces

esperando en un bar a que ella vuelva escribes un poema en una servilleta de papel muy fino

hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina

subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso

repican las campanas y amas al campanero o al cura o a Dios si es que existiera

miras a quien te mira y quisieras tener el poder necesario para ordenar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

:

A veces

sólo a veces gran amor."

:

José Agustín Goytisolo. A veces gran amor. Ed. Laia, Barcelona, 1981, p. 29.