Ahir, els companys de la JSC del Maresme van presentar el seu projecte "EVA" (En Veu Alta) i, després, van oferir una xerrada sobre la Constitució Europea amb Yolanda Vicente, una senadora alavesa amb qui vam dinar abans i que coneix força Catalunya, ja que hi havia viscut. Li vam mostrar el suport del PSC de Mataró de cara a la campanya de les eleccions autonòmiques que se celebraran a la primavera. L'acte de la JSC va aconseguir omplir el centre cívic de Pla d'En Boet i vaig veure una organització més forta i viva que mai.
:
Aquest migdia he compartit la missa i el dinar amb els amics de l'associació de veïns, de la comissi´de festes i de la comunitat cristiana del barri de La Llàntia, amb motiu de les festes de sant Joan Bosco. La missa ha estat presidida pel bisbe auxiliar Mons. Joan Carrera, amb un sermó molt interessant sobre le Benaurances (és l'evangeli d'avui). El que importa és la felicitat, venia a dir, però no segurament aquella felicitat buida basada en l'apropiació sinó en la que es basa en les persones. Un canvi de persdectiva. Ah. I que es viu ara i aquí, no després.
:
Dels diaris d'aquest cap de setmana, voldria destacar algunes coses. Per exemple, l'enquesta que avui publica El Periódico segons la qual els socialistes continuen davant el PP, amb una important difeència de sis punts. En general, hi ha força acceptació de les mesures més polèmiques d'aquest Govern (papers de Salamanca, matrimonis homosexuals, unitat del català, debat sobre el Pla Ibarretxe, acceptació de la Constitució europea...) i, evidentment, fotografia un país allunyat de la crispació i les posicions més conservadores que marquen l'estratègia del principal partit de l'oposició. I, com s'anunciava en alguna altra enquesta anterior, d'altres empreses, el vot a CiU i ERC baixa.
:
D'El Punt d'ahir recomano l'entrevista a l'inspector Joaquim Belenguer, que marxa a dirigir l'àrea regional dels Mossos d'Esquadra a Girona després d'una excel·lent trajectòria a la comissaria de Mataró.
:
I d'El País (edició Catalunya), recomano dos articles, un d'ahir i l'altre d'avui, que, una mica, van del mateix. El primer és de Pilar Rahola i relata àcidament la hipocresia de molts dels reunits al Fòrum de Porto Alegre amb motiu de la seva recent visita, i ens recorda que l'extrema esquerra sempre ha acabat traint la llibertat. El segon, d'avui, és de l'antropòleg Manuel Delgado i en comparteixo la tesi central, bo i que no tots els comentaris, per descomptat (per exemple; em sembla que justament el missatge de Jesús és contrari al fariseisme i a la visió edulcorada de l'altre). Ho dic perquè reinterpreta l'Anticrist de Nietzsche criticant els apòstols del multiculturalisme. Hi veu en ells, en el tractament folclòric de l'alteritat ("a mirar como si fuera un turista a quienes han venido a vivir a su lado"), el gèrmen del racisme, i no en les queixes dels veïns sobre el fenòmen migratori. En això crec que té força raó i m'hi he referit una mica quan he parlat alguna vegada sobre el mite del salvatge europeu, a propòsit de Bartra.
:
L'evangeli d'avui
:
"Veient l'aglomeració, va pujar a la muntanya. S'assegué i se li van apropar els deixebles. I prenent la paraula els instruïa així: "Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel. Feliços els afligits, perquè seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran sadollats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu. Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel". (Mateu, 5, 1-12a)
2 comentaris:
També vaig llegir els articles de la Rahola i el Delgado. Amb aquest últim , sempre provocador, em costa estar-hi d'acord en aquest cas, tot i que és una denúncia als tractaments purament sentimentaloides de la immigració. Però globalment no es sostenen la majoria de les seves afirmacions, contra la compassió, contra la solidaritat... És que les diferències s'arreglen per si soles? Sincerament, aboca a una mena de darwinisme social on guanya sempre la llei del més fort. Penso que les teories nietzschianes, per més provocatives que resultin, avui s'han de passar pel filtre de l'experiència contemporània. Probablement avui, amb l'interrogant de tots els disbarats del S.XX , el mateix Nietzsche diria moltes coses d'una altra manera.
Cinto,
Ja havia advertit que no estava d'acord en ben bé tot el que deia Delgado. De tota manera, sí en la tesi central. I en la desconfiança cap el "bé" rera el qual es justifiquen molts mals... Crec que és cert que cal una relectura de Nietzsche, perquè, en el fons, en ara té molt a dir-nos (si sabem desgranar-lo, és clar). En aquest sentit, recomano molt vivament la reivindicació que fa, des del cristianisme, de Nietzsche el professor Jesús José Nebreda al llibre "¿El sí del asno?" (Ed. Alfar, Sevilla, 1992). I sobre la seva "reinterpretació" actual, "Idea de Nietzsche", de Frenando Savater (Ed. Ariel, Barcelona, 1995).
Publica un comentari a l'entrada