dimarts, de novembre 01, 2005

La felicitat i els fantasmes

Dia de Tots Feliços
:
Hi ha qui se'n riu que els textos legals (Estatut inclòs) incorporin, des de l'inici del constitucionalisme per qui no se n'hagi assabentat, el dret a la felicitat. Ho posin o no, és inherent a la dignitat humana. Tothom té dret a ser feliç. Caram. Bé, això és més o menys el que se celebra el dia d'avui, Tots Sants. I és que adquirir la santedat no és res més que l'assoliment de la felicitat. La de veres.
:
Tenim dret a ser feliços i adonar-nos-en ens omple d'una alegria immensa, perquè potser ens pensàvem que l'arròs se'ns havia passat, que les oportunitats s'havien esvaït, que els mals no tenien remei. No tornarem pas a ser joves, ni ganes. I el camí que hem fet no ens el treurà ningú, el camí cap a dalt i el camí cap a baix, que és el mateix. Però refer-lo, tement el que en sabem i el que no en sabem també, avui és el millor regal que ens podem fer.
(Foto: Oscar Kokoshka, La núvia del vent o La tempesta, 1914, Öffentliche Kunstsammlung. Basilea.)
:
Dia surreal
:
Demà serà el Dia dels Difunts, el dia de les absències. El dia de parlar amb els morts com si fossin (ja? encara?) aquí, de tu a tu. "Vaig a veure el teu pare" o "la teva àvia" diu la gent sense que els prenguin per boig quan t'assabentes que el pare o l'àvia del destinatari són ben morts. Ja ho he dit alguna altra vegada: a mi, això, em sembla una inversió de la realitat fantàstica i molt fecunda, en un món on tot es mesura, on tot es racionalitza. També ens recordem del Halloween, del dia de les ànimes, de totes les ànimes (també tothom té dret a l'ànima?) i dels fantasmes que pul·lulen per les nostres foscors, per casa nostra, i que ens fan companyia o por.
(Foto: Fotograma de "El fantasma y la Sra. Muir” -EUA, 1947- de Joseph L. Mankiewicz.)

2 comentaris:

Joaquim ha dit...

Molts cops la felicitat es viscuda com "una obligació".I això fa que "viure-la" sigui poder més dificil, no per pocs.
No entenc aquest paralelisme entre santedat i felicitat.
"Les absències", la Mort, dignifiquen el sentit de l' existència, del viure.
El Món d'avui sembla que dels Morts, dels difunts, de la temporalitat històrica no en vulgui saber res.
Val "l' aquí i ara". "La immediatesa eterna".
Les paradoxes, els conceptes antagònics donen molt de sí.

Ramon B. ha dit...

Joaquim,
Per mi, el camí cap a la "santedat", com deia, çés el de la felicitat. Fixa't com el dia de Tots Sants es llegeix el passatge de le Benaurances, que és un "programa" per ser feliç que justament comença amb els mots "Feliços els que...". Aquí hi veig la relació.
Respecte a la Mort, el Límit, ens permet de prendre potser més en sèrio la vida que portem. I alguns pensem que, segons com, fins i tot un pot traspassar aquests límits. Però sempre des de la vida, des de le sopcions que anem prenent, des de la felicitat que adquirim i repartim.