diumenge, de novembre 27, 2005

Tornant de Hogwards


Vinc de veure la darrera pel·lícula de la saga de Harry Potter. Recomanable especialment per la seva múltiple lectura. Per la seva trepidant acció i ritme. Per les emocions i l'humor. per la bellesa dels paisatges i els castells. Per la presència d'éssers màgics. Per jugar contínuament a travessar la frontera (ara que ens agrada parlar de límits) entre el món real i el màgic, i entre aquest i el món del Mal. Per contenir elements mítics absolutament clau en la nostra cultura i en l'imaginari que hem heretat (suposo) d'ella. El laberint, el jove sacrificat, la lluita amb la bèstia, l'amor cortès, el bosc i el fons marí, l'heroi que dubta, nascut en un ambient senzill o mediocre, el Mestre, els esperits dels morts que parlen, les regions fosques, el calze sagrat, el foc que parla... Per ser, de fet, un meta-relat com ho han estat d'altres al llarg de la història (avui que diuen que estan en crisi...) com tan bé ha explicat Xavier Melloni.
Publica un comentari a l'entrada