dilluns, de novembre 07, 2005

Lleons i febre

Sota els lleons
:
Aquest matí he estat a la Casa Gran per fer la presentació oficial a l'Alcalde del nou Cap de l'Àrea Bàsica Policial de Mataró dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Felip Garcia, del que parlava fa uns dies a rel d'una interessantíssima entrevista a capgros.com. La premsa s'ha interessat, d'una banda, per la seva visó de la seguretat a la ciutat. I d'una altra, més aviat adreçant-se a l'Alcalde, sobre els incidents lamentables que viuen les nits franceses.
:
Tothom en parla però a mi em sembla que ens cal encara una mica més de calma per treure conclusions, encara massa precipitades i una mica tòpiques. Uns fent anàlisi marxista, els altres justament acusant el relaxament progre, alguns altres sospitant una mà negra al darrere possiblement per desviar l'atenció policial d'altres activitats il·lícites, encara alguns més ressuscitant la confrontació de civilitzacions diem-ne genètica... I alguns més (entre els que m'apuntaria, sense descartar-ne altres) recordant la pràctica de la violència entre determinats sectors de la joventut urbana occidental, amb més possibilitats que mai, que apareix rere conflictes reals o aparents (de la kale borroka a les bandes rivals) i que expressa alguna cosa més que conflictes socials, que també ajuden, és clar (entre ells, haver eliminat les mesures de l'anterior Govern com la Policia de Proximitat). En fi, ja en parlarem. De fet, els amics de la Televisió de Mataró han agafart aquest fet com a excusa per parlar de l'Ordenança de Civisme en un debat d'aquí a uns dies. Parant de civisme, justament aquest és el tema tractat en una breu crònica que he fet pel butlletí municipal "MesMataró" d'aquest mes, en la meva condició de portaveu socialista.
:
A la foto, de Sergio Ruiz, som sota el quadre tètric que presideix l'anomenada Sala dels Lleons (sic) en què uns tigres es cruspeixen uns cristians al circ romà. Glups.
:
La febre no baixa
:
En Marc Vergés, de Caldes d'Estrac, a qui fa temps que no veig, també obre el seu bloc. Avui defensa una tesi que també penso: això dels Països Catalans és un concepte que, fora de Catalunya, molt poca gent accepta. Deu ser una bona manera de començar a entendre'ns en sèrio si ho respectem. El diputat Manuel Mas ha escrit una crònica del passat Ple de l'Estatut al Congrés que és acollonant, us la recomano. Per cert, avui, també capgros.com es fa ressò de l'exagerat article que comentava ahir de Periodistas 21, que també reprodueix Bitacoras.com. Nois, els de Mataró ens fem notar...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/13197

Tanta caguera per a tirar-se un pet
cucarella | enllaç permanent | dimarts, 08 de novembre | 11:02
Quanta por provoca el PP entre alguns partits polítics del Principat. Quantes excuses de mal pagador s’han sentit per tal de censurar els Països Catalans, el nom i el mapa, dient que als valencians ens ofén. Quan el PP brama, al Principat hi ha qui parla d’intel·ligència quan en realitat apel·la a la por i proposa la renúncia. Quan el PP brama, més que res per a ocultar la seua corrupció amb cortines de fum i de fem en defensa de “la identidad valenciana”, al Principat els donen la raó, acoten el cap i s’hi agemoleixen.

Sí, el PP no para de donar caguera amb tot això de "la identidad valenciana”. I mira per on que quan li han dit ja pots cagar en “valencià”, tot l’esforç ha estat per a tirar-se un pet, o siga dues minses frases, en la intervenció que ha fet al senat Francisco Camps. No cal dir que, a la seu de Blanqueries estant, el “líder” del PSOE valencià Joan I. Pla, haurà aplaudit la intervenció del seu idolatrat Presidente de la Generalidad (valenciana) fins a trencar-se les mans.

Entre els de dalt i els de baix, en comptes d’un vestit ens fan una mortalla.

Ramon Bassas ha dit...

El que vulguis, amic, però no podem imposar una denominació per més raó que pensem que tenim, els catalans.

Anònim ha dit...

Toni Cucarella és valencià, no li estem imposant res, s'ho vol imposar a ell mateix i això no em sembla imposició.

Ramon Bassas ha dit...

Usuari anònim...

El que em temo és que és una excepció. En fi, no seré jo qui digui als altres el que són.