dijous, de novembre 17, 2005

Uf | Benet XVI | Víctor Francos | Jaume Curbet

Uf...
:
De nou, dies intensos. No parlaré de tot el que voldria, perquè no pararia i un té dret al descans. Em refereixo a l'Executiva del PSC de Mataró de dimarts, a la xerrada, després (de la que en vaig sentir un breu però profitós fragment) de Toni Comín a Sant Josep, a l'acte conjunt d'ahir per defensar la proposta d'Estatut que ha aprovat el Parlament (amb més o menys dissimulades "puies" al PSC, en fi, senyal que anem bé), o al debat (és un dir) d'ahir a Televisió de Mataró, al que jo anava en representació del PSC, en el que ens demanaven parlar de massa coses en poc temps a massa persones que, per cert, totes teníem coses a dir i en el que, malgrat tot, vaig aprendre força coses. O de la feina, aquests dies centrada en temes més de fons. O de la vida personal (encara que miro de no parlar-ne, mai se sap). O de l'exposició magnífica que avui s'ha inaugurat al Museu de Mataró sobre la immigració dels anys seixanta, que es complementa amb part del fons fotogràfic de l'Arxiu local que és tota una lliçó. Una lliçó sobre d'on venim, quina ciutat hem anat fent, gairebé amb les mans, i com s'obliden de ràpid les coses. Els esforços, les lluites, les penes, la misèria.
:
Benet XVI, sí senyor
:
Llegia ahir a El País les declaracions del Papa Benet en un missatge al Parlament italià, en les que subratllava el respecte a la "legítima laïcitat de l'Estat" en el marc de la qual demanava poder complir amb la missió de l'Església sense cap mena de privilegi ni imposició. Diu l'article: 'El documento explicita que el laicismo [sic] "no se contrapone al mensaje cristiano, sino que más bien es deudor del mismo, como bien saben los estudiosos de la historia de las civilizaciones". En consecuencia, expresa el deseo de que la Santa Sede y el Estado italiano "sepan cooperar cada vez más en el noble compromiso de tutelar a la persona"' i que 'es necesario que el país cuente con un "núcleo de valor" donde puedan converger las distintas posturas ideológicas y políticas de la sociedad. Ese núcleo, en opinión del Papa, "no puede ser más que la persona, con los valores inherentes a su dignidad individual y social, a la que la Iglesia desea ardientemente servir', ha dit el Pontífex. Hi estic del tot d'acord. I , ara, quan veus que la tensió entre determinat món catòlic i el Govern a Espanya pot derivar en una manca de grisos, en una polarització estúpida, seria bo que algú pensés com el Papa, no? Us asseguro que n'hi ha molts. I són, som, majoria.
:
Nous blocaires
:
Avui he sabut de dos nous autors de blocs. Un, el del Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, l'amic Víctor Francos, a la foto, que se suma a l'estol de blocaires de la JSC dels que Mataró n'és un exponent principal. L'altre és una de les persones amb les idees més clares sobre els fenomens del risc i la seguretat, Jaume Curbet, que hi penja les seves col·laboracions a Ona Catalana i que us recomano de tot cor, fins i tot pels que no en tingueu gaire interès. Sempre n'aprenc molt, després de llegir-lo.

6 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Si Benet és honest envers Déu, vull dir envers ell mateix, podria fer que l'Estat Vaticà denunciés el Concordat que té amb el Regne d'Espanya.

Ramon B. ha dit...

Em conformaria que compartís aquestes idees amb els bisbes espanyols ...i amb molta altra gent.

Sergi Bonamusa ha dit...

Uf, la retòrica cristiana ataca de nou. Com saps, Ramon, no soc precisament del rotllo missaire. Deu ser per això que no deixen de sorprendre'm afirmacions, com les del Papa, que amb el temps acaben sent paper mullat. De la mateixa manera que també ho han estat, són i seran els preceptes bàsics de comportament que indiquen els textes sagrats. Val més predicar amb l'exemple que amb la paraula!!!

Ramon B. ha dit...

Benvolgut Sergi,

Gràcies per escriure al bloc.

Respecte al tema en qüestió, estic d'acord amb tu que "obras son amores". De fet, l'adjectiu més sovintejat pels evangelis a l'hora de referir-se als sacerdots és "fariseu" i "hipòcrita". Diria, a més, que això és aplicable a tothom, no tan sols els capellans.

Dit això, dues coses més: Una, m'agradaria pensar que el que tu dius "textos sagrats" no són paper mullat per molta gent, i que hi ha a qui l'ajuden a ser més feliç i a fer més feliços els altres, de passada. I també m'agradaria pensar que, malgrat totes les suspicàcies i desconfiances, al marge dels retrets que puguem fer, el camí traçat en aquest discurs sigui un lloc d'encontre del diàleg entre la pràctica religiosa i els poders públics en una societat democràtica.

Hi ha encara una altra cosa que diu el Papa: la primacia de la dignitat humana ("individual i de grup") per damunt d'altres consideracions. També trobo que aquí hi ha molt de camp per recórrer.

Joaquim ha dit...

M´han resonat molt radicals les paraules d'en Sergi.
Considero que quan les "paraules" van acompanyades de "l'exemple" ( per seguir la mateixa terminologia) són SAGRADES.
Què és sinó la LLEI ?

El problema crec és ( i penso no només en la paraula religiosa) quan la paraula queda "encarcarada".En alguns casos si pot trobar la jerarquia eclesiàstica o altres institucions que ostenten poder.
Aleshores sí ... la paraula és paper mullat !!!! i un bon escut per no afrontar la realitat de les coses.
Nois ... vosaltres que enteneu de política, penseu en el PP i la defensa sagrada de la Constitució. Precisament ells... ens faran classes !!!!
"Paraula" i "exemple" a la una.

"Y el verbo se hizo carne " no hi ha alguna cosa així a les Escriptures ????

Ramon B. ha dit...

Joaquim
No ho podries dir millor.