Cinc rareses (només)

En Javi em demana que destaqui (només) cinc rareses respecte a hàbits personals de mi mateix i demani a cinc blocaires més que facin aquesta (ja de per si) rara relació. El primer problema que trobo és que, probablement, rareses ho són per alguns allò que per altres és ben normal. Ser del PSC, per exemple, o moltes altres coses de les que no tinc cap problema a fer-ne gala. D'altra banda, mirat de lluny, sí que trobo que en tinc de coses rares, malgrat les intenti dissimular a vegades. Seré autoindulgent i aquí van cinc xorrades:

:

1. Col·lecciono goigs i, fins i tot, sóc soci de l'associació Amics dels Goigs, bo i que no he assistit mai a cap acte. Ho sóc de fa molts anys i em permet fer un tastet geogràfic, de cultura popular, de la pervivència del Barroc... I treure un tema original quan una conversa decau. No, no és útil per lligar.

:

2. Sempre m'assec davant si viatjo en autocar, i hi ha lloc, oficialment pel mareig, una rèmora de la infantesa que només em torna si llegeixo. En els busos urbans vaig dret. Acostumo a seure, en canvi, més discretament en altres llocs, especialment si no hi ha protocol. A missa, cap al mig.

:

3. Traspasso a fitxes algunes frases de llibres que prèviament he subratllat, fitxes ordenades per una idea central. La col·lecció també és molt antiga i la tinc una mica retardada. Però llegeixo sempre amb un llapis a prop.

:

4. Tinc diversos llibres que llegeixo simultàniament. Especialment, els deixo a un parell o tres d'estatges de casa, algun d'ells molt íntim. A vegades, en porto algun a l'abric.

:

5. Tinc una obsessió per la tria selectiva de les deixalles domèstiques i, com un enze, és de les coses que més em diverteixen el dia de Reis.

:

A veure, també he de triar (tan sols) cinc destinataris d'aquest joc tan absurd. Seran Joan Safont, Oriol Rodríguez, Carmen Bastida, Carme Gurrieri i Burdon.