dimarts, de desembre 18, 2007

El centre comercial i la nau: tots dos.

:
Avui hem enllestit una etapa i n'hem començat una altra, a l'Ajuntament. Com a mínim respecte a una de les qüestions que era per resoldre almenys des de la constitució del nou Consistori, que va reprendre els treballs iniciats per l'anterior govern en el sentit d'estudiar el trasllat de la nau Fàbregas i de Caralt com a alternativa al seu enderroc. Ho hem fet en Comissió Informativa, un àmbit de treball polític que sovint éspoc explotat, tot sigui dit. Ho hem fet al Consell d'Administració de la societat municipal Pumsa. I ho hem fet davant els mitjans, amb els altres dos portaveus dels grups del Govern, com veieu a la foto d'en Romuald Gallofré (capgros.com). També amb algunes associacions i entitats que avui mateix ja he vist, les que veuré properament i a totes les que vulguin. De fet, el diàleg amb les associacions, amb els agents econòmics i socials i amb molts veïns ha estat fonamental per a l'adopció d'aquest acord i d'altres que s'hi afegeixen, com per exemple noves mesures de mobilitat a aplicar per minimitzar l'impacte d'aquesta operació damunt d'ella.
:
He de dir que, personalment, ha estat un treball molt enriquidor, un diàleg multilateral i multidisciplinar de bon nivell, així com un procés polític complex (complex no vol dir complicat) i generós que tenia dos objectius. Un, que l'arribada d'El Corte Inglés com a locomotora comercial de la ciutat (mil llocs de treball, increment del 3,5% del PIB local, creiexement de la demanda comercial d'un 12%, dotació d'equipaments, vials de primera qualitat, habitatges protegits, zones verdes, unió entre barris...) es faci amb la dimensió estratègica que vam acordar fa temps amb la signatura del Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials, d'ampli consens. Dos, que, donat que l'objectiu no era la destrucció de cap bé (en tot cas, n'era una conseqüència) i que l'ordenació urbanística de l'entorn permetia pensar en una solució via trasllat de la nau (gràcies, Arcadi), havíem d'explotar al màxim les possibilitats de preservació d'aquest bé patrimonial. En realitat, no tan sols no es descatalogarà sinó que, de tot això, la ciutat encara hi guanyarà la catalogació d'una altra nau: la de Can Minguell. Després d'aquest procés, després d'estudiar-ho i parlar-ne a fons, finalment hem vist que això és possible, compatible i que el resultat és digne, molt digne.
:
El millor de tot plegat és la viabilitat de l'operació, el fet que no costi ni un cèntim al pressupost municipal, el convenciment que invertir temps en parlar i rumiar és guanyar-ne després per actuar amb fermesa. I que, al capdavall, encara avui ningú ha plantejat cap altra alternativa viable. Viable, dic.
:
Ara, endavant. Els propers mesos hem de posar a treballar a fons els documents administratius que ho faran possible i en els propers anys veurem realitzar aquest procés. Hi haurà entrebancs, sí, dubtes, segur. Però una determinació imparable del Govern i una exigència (m'atreveixo a dir) majoritària de fer bé tot aquest procés. Tinc una llista tan llarga d'agraïments que l'obvio. Inclou polítics, tècnics, periodistes, dirigents associatius, persones interessades que m'han vingut a veure i he anat a parlar, partidaris, detractors i escèptics. N'hem après de tots.

:
Publica un comentari a l'entrada