dilluns, abril 30, 2007

Elogi del respecte

Amb aquest títol dedica la revista Compartir, editada per la Fundació Espriu (sempre interessantíssima) el seu monogràfic del trimestre on som. En ell, destaca una entrevista de Sergi Rodríguez a Josep Maria Esquirol, a rel de la publicació del seu llibre El respeto o la mirada atenta (Ed. Gedisa, Barcelona, 2006). Esquirol parteix de la idea que la violència ("etimològicament violare, vol dir trencar tota distància, dominant l'altre fins i tot físicament") és la conseqüència no pas de poc apropament sinó d'excessiu apropament, de manca de la distància necessària per mantenir cert secret, per preservar la individualitat de l'altre. Així, el respecte esdevindria la preservació d'aquesta distància, harmònica, per "anar més enllà" de l'altre mateix, com bé diu. Estar junts, a vegades, és el primer pas per violar. Crec que caldrà llegir-lo, a tenor de les idees que mostra en aquest text i que us en destaco algun fragment:
:
El respecte seria així un apropament a l’altre o a l’altre cosa mantenint una distància mínima.
:
Per exemple, si miro amb atenció la persona que tinc al davant m’adonaré que, aquella persona, mai no la podré arribar a entendre del tot; en la seva profunditat inabastable hi ha quelcom de secret. Pràcticament totes les cultures han considerat que hi ha esferes del misteri o del sagrat que fan tenir una actitud de distància, de no possessió, de cura.
:
Si veig la fragilitat, l’harmonia o el secret en allò que m’envolta, no fonamento absolutament l’ètica sinó que adverteixo algunes característiques de la realitat que m’envolta i això em fa adoptar una actitud de respecte.
:
Aquesta proposta no té com a fonament la transcendència però tampoc l’exclou, perquè es pot parar atenció i advertir que les coses del món em porten més enllà, veient petjades de l’infinit. No és que parteixi de la idea de Déu, sinó que mirant un altre puc advertir una profunditat que em porta més enllà. Això significa literalment la transcendència: el que va més enllà.
:

diumenge, abril 29, 2007

Sofia | Pamuk

Sofia
:
Avui neix una princesa i el drac ja l'esguarda. Cavaller Sant Jordi, on ets?
:
Micro-relat escrit a petició de Jaume Subirana per al seu bloc.
:
Pamuk
:
Al Magazine de La Vanguardia de diumenge passat hi ha una interessant entrevista de Xavi Ayén a l'escriptor turc Orhan Pamuk, el darrer Premi Nobel de Literatura. Fa pocs dies que vaig acabar Estambul. Ciudad y recuerdos (Círculo de Lectores, Barcelona, 2006, en català aquí) i he de dir que m'ha agradat moltíssim. En parla, a l'entrevista, i repeteix alguna de les idees que hi expressa enmig de la seva vida d'infant i d'adolescent que repassa a partir del paisatge personal de la ciutat d'Istanbul. Pamuk, que no les té totes a causa de les seves declaracions contra el genocidi armeni (va amb escorta i passa temporades fora del país). passeja pel seu barri, va de l'estudi a casa seva, parla de la seva aversió a la vida social, de la seva famíla, d'Europa... També parla de Déu, del Déu dels pobres i misericordiós, de la diferència entre Turquia i Occident com una qüestio de gelosia, de la literatura... i diu meravelles com aquestes:
De niño, "las únicas personas que veía interesarse por Dios eran las criadas y los cocineros, y yo relacionaba sus crrencias con el hecho de que eran pobres. Siempre pensé que Dios, si era un ser omnisciente, me perdonaría porqué entendería el motivo porque yo era incapaz de creer"
:
Los celos que siempre ha sentido se refieren "a la idea que en el cuarto contiguo, enotro sitio, en otra cultura, en otro país, estén disfrutando algo más sexy, rico e interesante que lo que yo tengo".
:
"Me importan las verdades que no han sido reveladas acerca de la humanidad y, para descubrirlas, todo lo que hay que gacer es explorarse interiormente de una manera honesta, franca, cándida y simple. Lo mágico de la literatura es descubrir cosas que todos abemos, hacer emerger el carácter humano"
:

dissabte, abril 28, 2007

Més oportunitats *

Més oportunitats, més creació, més societat *
:
Em demanen un breu comentari sobre el què penso de Catalunya i del que hi hauria de canviar. Per circumstàncies que no vénen al cas, dedico bona part del meu temps a reflexionar-hi, junt amb altres persones, sovint marcats per l'actualitat i també per la definició d'ofertes programàtiques de cara a les eleccions. En aquesta ocasió que em brinda L'Agulla voldria, però, fugir de la temptació en forma de llistat de les prioritats de l'alternativa de govern a Catalunya. I proposo, lluny també de la crítica fàcil, 3 apostes de futur que jo, modestament, penso que el país hauria de fer.
:
1. Una aposta per les oportunitats: El filòsof Manuel Cruz diu, més o menys i ironitzant amb Marx, que fins ara ens hem dedicat a canviar el món, i potser ve a ser l'hora de començar a comprendre'l. A escoltar-lo. A aprendre'n. A veure-hi les oportunitats de canvi i millora. Penso que això és el primer que hauria de passar a Catalunya; cap endins: destacant el paper clau del territori (també l'Ebre!) com a factor de riquesa, per exemple; i cap enfora, assumint sense complexes un rol participatiu obert al món, a la resta d'Espanya, a la societat del coneixement…
:
2. Una aposta per la creació: Per les capacitats individuals i col·lectives. De creació de valor i de cultura. D'innovació tecnològica i empresarial, sense por al risc (i sense temptacions proteccionistes), perquè només així (bé, i amb més inversió en infrastructures: l'aeroport també) serem competitius i crearem ocupació. Però també, idees i infrastructures en el terreny de la cultura (no només TNC's, sinó també indústria) i de la creativitat; del coneixement compartit i convertit en valor, un coneixement que és màquina, sí, però sobretot contingut!.
:
3. Una aposta per la societat: Ni del Cel ("què esteu fent mirant-vos el cel?" Ac 1, 11), ni del Futur, ni de cap oracle ens vindran les respostes als problemes de la societat. Ella mateixa en té les claus. També la societat s'ha de redescobrir. La societat que és pública, però no necessàriament estatal; que és feta d'individus, però també d'associacions (i famílies!); que funciona amb una sístole-diàstole anomenada competitivitat-cooperació; que ha de representar la majoria (no n'hi ha prou amb tenir raó, companys); que té identitat, sí, però projectada en un futur desitjable (Carod-Rovira diu, amb raó, "despolititzem la llengua"); que protegeix (sí, la seguretat no és una cosa només de la dreta, més aviat tot el contrari), però que també és l'única capaç d'oferir oportunitats d'emancipació i de realització dels individus.


* article publicat el desembre del 2001 (crec) a la revista L'Agulla dins el cicle Què hauria de canviar a Catalunya?. Òbviament, abans del canvi.


;

divendres, abril 27, 2007

Montilla es consolida

El Baròmetre de primavera que va pubicar ahir El Periódico dóna una sèrie de dades que fa bo de recordar per veure quina és la tendència en el marc de la política catalana que, a tenor d'altres enquestes publicades recentment, pren coherència. Diu que els dos principals partits de Catalunya milloren les seves posicions en quant a intenció de vot directe respecte al gener, si bé el PSC ho fa en un 3% mentre que CiU tan sols en un 0'3%, de manera que els partits que conformen el Govern d'Entesa tornarien a superar la majoria absoluta. El President José Montilla és el líder més ben valorat amb un 5'5%, una dècima més que el cap de l'oposició, i més de la meitat dels enquestats, un 56%, creu que és un bon president. Encara que, si avaluem el conjunt de líders catalans, un 26'6% prefereix Artur Mas davant un 26'1% que prefereix Montilla, el President va consolidant en el seu lideratge, que s'incementa un 3'% front al 0'5 de Mas. En canvi, si enfrontem Montilla amb Mas, guanya el primer amb un un 3'2%. El Baròmetre també diu que el PSC augmentaria el seu avantatge significativament en cas de celebrar-se eleccions generals, que ja era alt el 2004.
:

dijous, abril 26, 2007

Mor Jimmy | Simulacres buits

Mor Jimmy
:
Ahir va morir l'amic i company Jimmy Bah, tot un entranyable personatge de la ciutat. Com diu a la nota informativa que ha emès el PSC, en Jimmy va ser un dels primers immigrants africans que es van veure a la ciutat, la majoria provenien de l'àrea subsahariana, gambians com ell molts d'ells, i són un exemple d'integració. Actiu des de sempre, tant en la defensa dels altres immigrants com en la dels interessos col·lectius, en Jimmy va recalar al PSC deu fer un quinzena d'anys, després d'haver passat al CDS i fer-se famós a tota Espanya. El vaig veure per darrer cop fa uns mesos, apagat (no semblava pas ell, sempre tan actiu) però alegre de veure'ns. Descansi en pau. Foto: PSC.

Simulacres buits
:


Vídeo: Processó General del passat Divendres Sant, del bloc de Setmana Santa a Mataró.
:

En aquesta mena de vampirisme que estic practicant aquests dies contra revistes que m'aprecio molt, avui em permeto de transcriure un article de la publicació Valors que és disponble en pdf a la xarxa. El signa Francesc Grané, té ressonàncies encara de la Setmana Santa i reclama la pervivència de l'origen religiós en els simulacres buits de sentit (a mode de Baudrillard) de la festa i el ritu actual. A més, revela un secret: ha participat de costalero en un dels passos de la Setmana Santa mataronina d'enguany. Jo, que subcric el que diu a l'article, no arribo a tant. Encara.

Simulacres: buidor vital

Jean Baudrillard va parlar de simulacres per definir aquelles paraules, signes o símbols que no mantenen cap relació amb la idea de referència d'on va sorgir i que li donava un sentit. Són paraules o símbols que van sorgir del món de la vida però que avui ja no signifiquen res en referència al món de la vida. Un exemple senzill de simulacre, a casa nostra, és la Vella Quaresma.

En algunes ciutats s'ha mantingut aquest símbol, però sense fer referència a les pràctiques de sanació personal d'on van sorgir: ha deixat de ser símbol i és ja un simulacre. Ni la més mínima referència al temps d'interiorització personal per a trobar el jo. A casa nostra, una de les característiques essencials de les generacions joves és el fet d'haver estat educats en base a simulacres, en base a una cultura que està morta. L'escola s'ha convertit en un museu de paraules, signes i símbols passats. Es transmeten paraules, narracions, símbols i idees que no tenen vinculació amb la realitat. I això per dos motius importants. Un primer, per ignorància. Els nivells de formació sobre qüestions simbòliques no està a l'alçada de tota la gamma d'altres coneixements. Un segon, per qüestió ideològica: tota cosa que suposi un plantejament existencial de la vida és volgudament eliminat de l'esfera i l'agenda pública.

De nou, he pogut assistir a l'espectacle segons alguns premodern de la processó mataronina. Aquest any com observador privilegiat, des de dins. M'ha impressionat la seriositat dels espectadors: mares i pares explicant la història dels quadres representats als fills: la traïció, la solidaritat, l'odi, la venjança, la destrucció del just... Un conflicte entre ninots? Els qui tallen la Vella Quaresma, per dir un exemple, no hi són a la processó. Una part de la població, la que està de tornada sense haver anar mai enlloc, la qui sermoneja contra la processó, pagarà per veure els ninots de Disney a Paris o els dinosaures del Parc...

El conflicte és profund: hi ha qui s'entesta a viure i transmetre únicament simulacres. Com si els significants només tinguessin només una única lectura, que rebutgen. Però quan l'educació i la pròpia vida es basa únicament en els simulacres, el resultat és la buidor. La buidor vital. Allò que fem no ens expressa, ni ens dóna vies per on continuar la recerca. El ser no troba expressat ni representat el seu món interior, les seves recerques, angoixes...

El sentit de les coses i d'un mateix no existeix per si sol. Costa de trobar. És una construcció personal que requereix dels altres. Els símbols i els signes són necessaris per a construir-nos. Ser antisistema, avui, és mantenir una unitat entre allò viscut, real, el món de la vida, i el món de la representació (narratiu, conceptural, simbòlic i imaginari). És lluitar perquè els qui volen construir un sentit personal i col·lectiu a la vida ho puguin fer, interna i externament.

:

dimecres, abril 25, 2007

Església, de calentes i de freda

Un Papa, un bisbe i un abat
:
Tres de calentes. No és corrent que el Papa i els bisbes (o els abats, tan calladets) siguin notícia per coses bones. Per demèrit d'ells o pel tòpic conservadorament assentat respecte al qual d'un bisbe (o d'un militar) no se'n pot esperar res de bo. Però jo, que ja he dit algunes vegades que veig amb simpatia l'excurs intel·lectual del Pontífex romà actual i que he elogiat la manera de fer del president de la Conferència Episcopal Espanyola, m'he alegrat de tres notícies recents que us vull recordar i que protagonitzen, un cada una.
:
La primera és la carta del Papa feta pública aquests dies, i que fou tramesa fa uns mesos a la cancellera Merkel, en la que aplaudeix la decisió del G-8 de prioritzar la lluita contra la fam i ofereix el recolzament de la Santa Seu. Com diu en Jordi Llisterri, amb una claredat impossible de superar. Sembla que no és tan sols la seva aportació intel·lectual sinó també les prioritats pastorals les que estan prenent un curs molt més adequat al paper de l'Església. Sí senyor: primer, eliminar la fam.
:
La segona correspon a les declaracions efectuades pel bisbe de Bilbao i president de la Conferència Episcopal Espanyola, que reprèn els bisbes i capellans que utilitzen la trona o l'altar per fer política, en clara referència a l'alineament duna part de l'episcopat espanyol amb la branca (l'única?) més dura del PP. Blázquez ha hagut de recordar que és el poble qui ha de decidir les formes de gestió de la seva democràcia i que no pertoca a l'Església fer cap orientació del vot, independentment que sí pugui donar l'opinió (dels bisbes) respecte a temes que tenen o no transcendència pública. La fam, per exemple, un problema una mica més important que els condons, dic jo.
:
I la tercera és l'alegria amb la qual he obert un sobre provinent del col·lectiu Església Plural, aquest matí, en el que m'adjuntaven un preciós regal: l'edició de l'entrevista de Mª Antonia Iglesias a l'abat de Montserrat, Josep Mª Soler, que ja us vaig parlar i transcriure un tros, i que fou publicada al diari El País l'agost passat. En ella, sense pèls a la llengua i amb una llibertat i claredat envejable, alhora que amb una confiança sana amb l'Església i el seu futur, l'abat Soler repassa els elements més controvertits de la presència de l'Església a la societat espanyola. Gràcies, Josep, per la tramesa.
:
Església i xarxa, mal avingudes
:
Una de freda. Al mateix número de Foc Nou que citava ahir, a la plana anterior, hi ha una altra molt bona columna de l'Ignasi Moreta (a la foto) queixant-se de la lamentable imatge que dóna l'Església a la xarxa. Ara em passo del tot i trasncric aquest altre article (disculpa'm, Jordi, tot és per la causa):
:

La imatge de l'Església a la xarxa

Titular de l' agència de notícies Flama: "El Seminari interdiocesa presenta la seva web i remodela la façana" (14 de març de 2007). Entro, doncs, a la flamant pàgina web dels nostres seminaristes i descobreixo una de les webs més espantoses que he vist mai: ho emmarca tot una creu lila sobre un fons negre; al capdamunt, unes lletres grogues, vermelles i verdes; d'unes fotografies amb els límits difuminats en surten uns rètols festius; i a sota, dos requadres ridículs amb una pilota de ping-pong i una de futbol en moviment constant. Clicant a "Qui som?" apareixen uns ulls i unes celles que es mouen ximpletament de dreta a esquerra, mentre unes mans apunten cap a tres submenús. Si es clica al dels seminaristes i s'escull qualsevol dels noms que apareixen, us trobareu amb la fotografia, el perfil biogràfic i una lectura preferida de cadascun d'ells, presentats en una mena de diplomes verds sobre un fons groc.Vergonyós.

No ho vull frivolitzar, però em preocupa molt més la imatge lamentable que dóna l'Església amb aquesta mena d'aparadors, que no pas els suposats errors teològics presents en dos llibres de Jon Sobrino. ¿Algun cap entendrem que les formes també compten, que una web és una imatge pública de la institució que hi ha al darrere, i que l'amateurisme i la bona voluntat no ho justifiquen tot?¿Ens adonem de que ens hi juguem?

:

dimarts, abril 24, 2007

Ressons de la Plaça Kaufmann

Al Foc Nou d'aquest mes, hi ha una interessant columna de l'amic Josep Lligadas que, amb la confiança que ens tenim (i la seva tolerància davant el morro que gasto), em disculparà que la transcrigui íntegrament. Fa referència a la recent ubicació del nom d'un indret mataroní a la germana Cristina Kaufmann, que fa pocs vies va fer un any de la seva mort. (Foto: Kaufmann amb una altra germana).

La plaça Cristina Kaufmann

El proppassat 1 de març, el ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat dedicar una plaça a la monja carmelita Cristina Kaufmann, vora el convent on va viure durant tants anys i on, ara fa un any, va morir. L'esquerra que governa i la dreta que està a l' oposició van tenir clar que se'l mereixia, aquest reconeixement públic.

En el número de febrer de Foc Nou es plantejava a una colla de gent la pregunta de si estem davant d'una onada laïcista. Jo respondria que sí, que actualment hi ha sectors socials progressistes que duen endavant una acció organitzada amb l'objectiu de reduir al mínim la presència d' elements religiosos en la vida pública. Cosa que els porta, per exemple, a intentar silenciar l'origen cristià de les festes populars. I que, sens dubte, veuen malament que es dediqui una plaça a una monja. Jo sé d'algun ajuntament en que l'acord de l'Ajuntament de Mataró seria impensable.

Val la pena felicitar-se, per la decisió mataronina. Té mèrit, que un ajuntament reconegui el valor ciutadà d'una dona que es va distingir pel treball espiritual. Jo, de tot plegat, en trec la condusió que hi ha un parell de coses bàsiques perquè la presència cristiana a la vida pública sigui normal i sensata. L'una, que hi hagi cristians que facin coses que valguin la pena, que duguin a terme accions que facin bé a la gent. I 1'altra, que hi hagi cristians actius en la vida pública, no com a corretges de transmissió de normatives edesiastiques, sinó com a persones lliures i adultes, preocupades pel bé de tots els ciutadans, que així ajudin a fer que valors com els que la Cristina Kaufmann representava puguin ser vistos per tothom com aportacions valuoses per al col·lectiu.

:

dilluns, abril 23, 2007

Dracs | Créteil

Dracs
:
nom
:
"Quizás todos los dragones de nuestra vida son princesas que esperan tan sólo eso: vernos una vez hermosos y valientes"
:
Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven poeta, Alianza Editorial, Madrid, 1985 (5), p. 85.
:
Ségolène guanya a Créteil
:
L'Esteve Terradas em fa saber que la candidata socialista ha guanyat la primera volta de les eleccions franceses a la localitat de Créteil, ciutat agermanada amb Mataró. Germans en tot.
:

diumenge, abril 22, 2007

Sarko i Ségo | El vídeo de l'acte | Joan Pera amb Baron

Sarko i Ségo
:
:
Finalment, pel que sembla als sondeigs publicats i fets a peu d'urna, el candidat conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal es veuran les cares a la segona volta de les presidencials franceses, després d'una xifra rècord de participació, que situa el centrista Bayreau en un no gens menyspreable tercer lloc i l'urtradretà La Pen a la seva base d'd'incondicionals. D'aquí un parell de setmanes, el dia 6 de maig, veurem el duel final. Si l'aire de canvi de la candidatura de Bayreau se suma a l'onada fresca de la primera dona que aspira seriosament a la presidència de França, veurem que això, i les idees de renovació política que ha impulsat, serà una realitat.
:
El vídeo de l'acte
:
Els de la Plataforma no paren. Ara han penjat al seu web un vídeo resum de l'acte públic de presentació de la candidatura del PSC a les Eleccions Municipals de 2007 a Mataró, dimarts passat, al Foment Mataroní, amb la intervenció de Joan Antoni Baron i José Montilla. Aquí el teniu:
:

:
Joan Pera amb Baron
:

:
:
:
No tan sols això, sinó que han fet pública la incorporació de l'actor Joan Pera a les persones que recolzen l'Alcalde Baron per a la reva reelecció, junt amb sis professionals i representants del món de la cultura com Pere Pascual, crític d'art, l'escriptor Manuel Patricio, Carlos Soriano, pintor, Juan Antonio Ciller, electricista industrial, Xavier Cugat, tècnic electrònic i Xavier Caravaca, economista.
:
Finalment, han incorporat un sistema de captació de missatges de veu, que és a la dreta de la pantalla del seu web. Només cal tenir micròfon i ganes.
:

dissabte, abril 21, 2007

Per què vas a la llista? | Cañizares

Per què vas a la llista d'en Baron?
:


:
No tan bona persona
:

Fa unes setmanes vaig posar l'exemple d'un esplèndid article de Rafael Argullol sobre els valors dels ídols actuals i la necessitat de capgirar-los "para llegar más lejos en la victoria más hermosa que es la que uno consigue en la carrera que tiene establecida consigo mismo". Parlava Argullol de Beckham i avui, un altre futbolista, el porter del València CF Santiago Cañizares, davant el partit d'avui amb el Real Madrid, ofereix una entrevista a El País (de Cayetano Ros) d'una sinceritat que fa patir una mica. M'ha picat la curiositat perquè tan sols té un anys menys que jo... I em temo que no tan sols ell sinó que, com a bon ídol, és ben estesa en la nostra manera de viure aquestes paraules:
P. Hay un momento en su carrera en que cambia la imagen: de modosito a enfant terrible.
:
R. Cuando llegué del Celta al Madrid me di cuenta de que, para la élite, debía tener carácter. En el fútbol no triunfan las mejores personas, sino los mejores profesionales. Es mejor ser buen profesional que buena persona. Si no, se van a reír de ti. Y yo tengo un amor propio grande cuando se ríen de mí.
:
P. ¿Se rieron en el Madrid?
:
R. No, las buenas personas en el fútbol se subestiman y se aprovechan de su dignidad. Entonces decidí ser buen profesional y no tan buena persona, sin haber hecho mal a nadie. La élite es muy exclusiva y hay que afilarse las garras.
Foto: Jordi Vicent
Glups.
:
:

divendres, abril 20, 2007

Manuel Mas | Més Plataforma | Coll ens deixa

Manuel Mas, amb Baron
:
Vídeo exhibit a l'acte de presentació de la candidatura socialista, el passat dia 17.
:
La Plataforma ja suma 27 persones
:
Amb els 11 d'aquesta setmana i els 16 de l'anterior, la Plataforma de recolzament a la candidatura de Baron va sumant ciutadans i ciutadanes, professionals, dirigents associatius i treballadors, que volen donar el seu testimoni personal, independent i amb tota llibertat a favor del progrés i de la manera de fer del seu Alcalde. Aquí teniu els noms de les noves incorporacions

Teresa Carreras, periodista - Matias Sierra, jubilat de banca - Toni Merino, gestor públic - Emili Suriñach, empresari - Ascensió Miró, mestressa de casa - Mercè Besalú, moviment sociosanitari - Mireia Ràfols, funcionària - Evaristo Espada, cap de producció - Quim Torres, professor - Joan Vinzo, pediatre - Santiago Ortego, professor universitari

I aquí la dels promotors

Pere Vilaseca, mestre - Ramon Manté, editor - Sebi Matallana, empresària - Gustavo Herráiz, gestor cultural - Antònia Coll, dependenta jubilada - Lourdes Sellarès, treball social - Glòria López, mestressa de casa - Lluís Galan, empresari - Quico Mínguez, empresa pública - Marc de San Pedro, gestió del coneixement - Juan Carlos Jerez, funcionari - Anwar Bernard Kamawidjaja-Lie, professor d'idiomes - Isidoro Pérez, cambrer - Àngels Llamas, recursos humans - Jaume Álvarez, arquitecte tècnic - Francesc Amat, investigador

:
Ens deixa en Domingo Coll
:
nom Coll, de jove i fa pocs anys.
:
Aquest matí hem acomiadat Domingo Coll, un vell militant socialista, sindicalista i profundament cristià (per tots aquells qui creguin que el fenomen és nou....), a qui tots ens apreciàvem moltíssim i recordarem sempre amb molta admiració. El recordo quan jo era petit amb la seva veu característica cantant a missa, i a casa cantant les excel·lències del meu avi Jesús, que el va ensenyar a llegir i escriure. I al sindicat, i al partit, després, cantant les mateixes excel·lències del pare de Francesc Tristany que el va introduir a la causa socialista a la fàbrica de Ca l'Asènsio. Un home-síntesi a partir de les fidelitats personals i d'un esperit crític insubornable amb unes dosis de bon humor que farien aturar tot el mal del món. Un gran home sota un cos petit, és a dir, un exemple. Al Tanatori em vaig assabentar de la mort coetània d'un altre entranyable company, en Victoriano Moreno, que vivia no massa lluny d'en Domingo. Un farà companyia a l'altre al cel que tan pressentia. I pel qual va dedicar la seva vida.
:

dijous, abril 19, 2007

Nouvel i els pisos alts | Lladó al FNAC

Nouvel i els pisos alts
:
L'arquitecte Jean Nouvel era entrevistat diumenge passat a El País amb motiu d'un projecte urbanístic que estava supervisant a Toledo. Em va interessar molt algunes de les coses que va dir: des que la qualitat de vida dels habitatges és intrínseca a la del barri o entorn, per la qual cosa cal intervenir des de tot arreu, fins el caràcter letal de les cases aparellades i, especialment, la seva defensa de la verticalitat que allibera espai front a l'horitzontalitat que en consumeix. Vaig pensar en les reformes que l'equip del regidor mataroní Arcadi Vilert ha projectat al nostre front de mar. O per aconseguir sòl per habitatge protegit en zones de reurbanització de manera que s'evitin els guetos. Bé, ara us poso les frases textuals. Foto: Carles Ribas.
  • Habitar es más que vivir en un apartamento. Una casa no está sólo entre sus paredes. El barrio afecta a la vida de la gente tanto como la propia vivienda. Y más allá del barrio, sus conexiones con el resto de la ciudad, también. En ese marco, un arquitecto puede y debe hacer de todo. Todas las ciudades tienen aspectos desastrosos.
  • [A les ciutats no funciona] la planificación urbanística, si es demasiado teórica, genera desastres difíciles de arreglar. Los edificios sin alma son un cáncer.
  • [El nou barri a Toledo]. La idea puede parecer nueva, pero en realidad es lo que nunca le dejaron hacer a Le Corbusier: condensar edificación para liberar terreno, estrategia que ahorra espacio y dinero. A él le construyeron los edificios sin rodearlos del paisaje que necesitaban.
  • La invasión de las casitas destroza el campo. Ante eso hemos propuesto explotar las dos vertientes: el bloque urbano y el entorno natural.
  • Si la vivienda social está en un gueto, deja de ser social.
:
Lladó a la FNAC
:
nom Portada del llibre.
:

Si l'altre dia us parlava de l'exposició d'un foto-blocaire, avui us parlo de la presentació de llibre de relats Podemos estar contentos, del blocaire Albert Lladó, que és també responsable del digital DiariMaresme.com. Serà aquest dissabte dia 21 a les 8 del vespre al centre FNAC de Diagonal Mar (Av. Diagonal, 3-35, Barcelona). Us he de dir que em vaig llegir el llibre, són un conjunt de brevíssims contes que apunten a una múltiple capacitat d'imaginar situacions diverses, equívocs ...i amb certa tendència al pessimisme. El pròleg és de Toni Sala. Bé, tampoc hi podré assistir. O sigui, que cobriu-me!
:

dimecres, abril 18, 2007

La llista de Baron


Ahir al vespre vam tenir l'acte de presentació pública de la llista del PSC a les properes Eleccions Municipals. Va ser un acte magnífic, on vam exposar les coses ben clares, on vam exposar el que és aquesta llista: un equip, on tothom se'n va endur deures, i que posa el pistó a punt de cara el proper 27 de maig. Hi ha ganes de marxa, ganes de sumar i de tenir un bon resultat. Ens cal. Els demèrits dels altres, especialment el trist espectacle del desgovern que ha demostrat el nou líder de CiU (que abans d'entrar a l'Ajuntament ja l'està liant grossa), així com la convicció de nacionalistes de banda i banda (CiU i PP) de sumar contra el PSC, no són suficients. I per la tasca que ens cal, la de convèncer un a un que això no està fet i la de fer arribar a tot arreu els compromisos dels socialistes (que valen més perquè nosaltres els complim), es fa especialment amb el treball un a un de moltíssima gent. Els primers, els trenta de la llista, ni millors ni pitjors que la majoria de ciutadans, però amb tota la força dels equips que juguen les millors lligues. Fotos: Romuald Gallofré i Lluís Martínez.
:
L'acte va comptar amb una vídeo-presentació de Manuel Mas (que era a Madrid) el text de la qual és aquí. Un bon inici, el de recordar que som en una cursa de relleus, per presentar la nova llista. Després, el discurs de Joan Antoni que resumeix la nostra oferta i que avança alguns dels compromisso que ja vam apuntar dissabte. I, al final, la intervenció del President Montilla, plena de referències personals al candidat i a la ciutat i concreta quant als avenços que hem notat des de la Generalitat.
:
:
nom Foto: Marcos Lossius
:
L'acte es va celebrar després (dic després pels que tenen problemes de vista) d'una visita institucional del President a dues noves escoles, Anxaneta i Antonio Machado, i una visita a l'Ajuntament que inclogué la presentació de dos centres més: Montserrat Solà i Maria Mercè Marçal. En parla el propi Baron al seu bloc. És una mostra del ferm compromís de les dues institucions per avançar en la construcció dels nous centres que calen a Mataró, després de la imprevisió total dels governs de CiU. Per cert, ningú d'aquest Grup (sí el seu regidor expulsat) va acudir a la rebuda institucional. Si les tornes fossin al revés, nosaltres mai no ho hauríem fet.
:

dimarts, abril 17, 2007

Jordi a Santa Coloma | No volem 'botellón'

Jordi Bertran a Santa Coloma
:
nom Una de les seves exposicions virtuals.
:

El foto-blocaire mataroní Jordi Bertran exposarà les seves fotografies a Santa Coloma de Gramenet, mostra que s'inaugurarà proper dimarts 24 d'abril. "Els darrers anys he estat buscant per Mallorca aquelles imatges que valguessin la pena de compartir", diu ;"finalment ha arribat el dia de mostrar-les i m'agradaria que els hi féssiu una ullada". Serà a les 9 del vespre a l'Àrea Cultural Oriol (C. Nou 4, Sta. Coloma) i sentireu, a més, uns valsos de Chopin que interpretarà la també blocaire mataronina (i que comparteix alguna cosa més amb en Jordi) Maria Escalas. "També hi haurà un petit refrigeri pels més afamats", anuncia. Jo no hi podré ser, per compensar-ho, aquí va aquesta recomanació entusiasta.
:
No volem botellón
:
Sense embuts, així ens hem pronunciat la totalitat dels grups municipals de Mataró amb l'aprovació d'un dictamen que, en vitrut del que ens permet fer l'Ordenança de Civisme (2005), determinem les zones dels polígons industrials i les urbanitzacions com a espais on estigui prohibit beure a la via pública. Amb això, ampliem a les zones dehabitades una pràctica que dins el casc urbà té com a única limitació les molèsties a veïns. Les conseqüències cap a l'ordre públic (aldarulls, brutícia, etc...) així com les característiques d'un fenomen del que s'han donat alguns conats (rapidesa, versatilitat, edats cada vegada més joves, etc...) ens obliga a tenoir una norma que permeti una actuació eficaç, si s'escau. Al Ple vaig agrair les aportacions que al debat previ han fet assenyadament els regidors José Manuel López (PP) i Josep Lluís Martí (no adscrit, aleshores a CiU), cosa que repeteixo. I em vaig deixar les de Josep Comas (ICV) -la confiança fa fàstic- i ara aprofito per fer-ho públic.
:

dilluns, abril 16, 2007

Programa dels Nous Temps | Plataforma Baron

El Programa dels Nous Temps
:
aamsa1 aamsa2 Marcel Prunera, Josep Mayoral i Teresa Carreras, al meu costat. A l'altra foto: Manuel Mas, Joan Antoni Baron i Joan Rangel. Fotos: QM.
:

Així vam titular la Jornada que vam celebrar dissabte els socialistes de Mataró a la seu de la companyia Aigües de Mataró SA. Després de taules rodones i debats, amb força participació i moltes idees que abocaran al programa que aprovarem el proper 24 d'abril, Joan Antoni Baron va esbossar quins seran els grans trets de la nostra proposta en un recomanadíssim discurs que teniu aquí. Us en destaco la part central amb aquesta transcripció:
:
programa

Nosaltres tenim respostes. Respostes i propostes pels problemes de la gent.

Propostes per l'habitatge: construirem un mínim de 1.200 nous habitatges de protecció pública en venda o lloguer en els propers quatre anys. I això serà possible pel treball fet durant els darrers per aconseguir sòl residencial.

Propostes per l'educació: construirem tres noves escoles bressol i quan acabi el mandat tindrem acabades dues noves escoles de primària i començades dues o tres més.

Propostes per la salut: tindrem acabades les obres d'ampliació de l'Hospital, construït l'ambulatori de salut mental i el CAP de La Llàntia, recuperada la Llar Cabanelles, ampliats i reformats els CAPs de Ronda Prim, de Gatassa i de Cirera-Molins.

Propostes per l'aparcament: 4.000 noves places d'aparcament.

Propostes pel transport públic: una nova xarxa d'autobusos que arribarà fins els nous barris i els polígons industrials, amb un increment del 25% de la flota.

Propostes per la seguretat: 27 nous policies locals.

Propostes per la feina. El Tecnocampus donarà feina a 3.000 persones i el Corte Inglés a 1.000 més. Amb els mercats municipals reformats i amb més de 210.000 metres quadrats de sostre per activitats econòmiques als nous sectors de creixement de la ciutat. Un nou Pacte Local per l'Ocupació i el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró ben desenvolupat.

Mataró serà una ciutat que doblarà la seva façana marítima. Que urbanitzarà el tram del passeig marítim entre el Centre Natació Mataró i la riera de Sant Simó.

Que reurbanitzarà el sector del Sorrall, endreçant la façana de ciutat de ponent i dotant a Cerdanyola de nous equipaments i del parc dels Garrofers.

Que resoldrà definitivament els accessos de l'autopista i planificarà les noves infraestructures ferroviàries.

Una ciutat que tindrà 325.000 metres quadrats de noves zones verdes i 190.000 metres de nous equipaments.

Més equipaments culturals: can Marfà, la biblioteca de l'Escorxador, can Gassol.

Més equipaments esportius: els nous camps de futbol de la carretera de Cirera, el nou pavelló del carrer Euskadi, amb l'estadi d'atletisme reformat de dalt a baix. Amb el projecte d'un gran equipament esportiu, amb piscines i un gran pavelló esportiu al triangle de Molins.

:
Neix la Plataforma Alcalde Baron
:

:

:

Divendres passat, un grup de ciutadans i ciutadanes independents va posar en marxa la Plataforma Alcalde Baron, que neix per recolzar la candidatura socialista i, especialment, la reelecció de l'actual titular de l'Alcaldia de Mataró. Pere Vilaseca, mestre i activista cultural, és el que han elegit de portaveu. Cada dia més persones, molt més enllà dels límits del PSC, se'ns acosten per expressar el seu suport. Saben que en aquestes eleccions municipals tenen l'oprtunitat de fer alcalde un home que ha demostrat fer-ho molt bé, molt a prop de la gent i de la seva vida, ambiciós per la seva ciutat i els seus habitants, més enllà de les sigles. I uns quants, han volgut articular-lo perquè des d'ara fins el 27 de maig hi ha molta feina per fer. I la feina es fa pencant, parlant, convencent, no refiant-se sinó reunint la confiança i els vots un a un. Gràcies, nois!
:
plata
Vídeo: Jaume Álvarez Fotos: Salva Fernández (capgros.com) i Jaume Álvarez

diumenge, abril 15, 2007

Hola, escola

nom
:
Avui, com un usuari més, he anat una estona a la festassa que la comunitat educativa ha organitzat al nou recinte de l'escola Anxaneta, que finalment s'ha pogut traslladar a l'espai on hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil. He arribat quan començaven els castells dels Capgrossos i, després de repassar de baix a dalt com ha quedat, me n'he anat amb el regust d'il·lusió i emoció que traspuava la multitud que ens hi hem aplegat.
:
L'escola té una història d'il·lusió i entrebancs des del primer moment. Creada el 1965 per un grup de pares i professionals que pretenien crear un altre model educatiu, en la línia del que després fou el col·lectiu Rosa Sensat i les teories al voltant de la pedagoga Marta Mata, fou traspassat a mitjan vuitanta a la xarxa pública (veritable vocació des de l'inici) junt amb altres escoles similars del país. Des del seu començament, a grosso modo, ocupà un immoble del carrer Sant Pere amb sortida al Camí Ral, amb successives ampliacions i reformes sufragades per l'Ajuntament. El cicle infantil s'impartia en un altre edifici, al carrer Madoz (d'una escola anterior que s'uní al projecte cap als noranta), de manera que ara també s'unifica. Aquestes espais, de moment, serviran per ubicacions provisionals de nous centres, estalviant-nos més mòduls provisionals, que desapareixeran.
:
El seu trasllat es plantejà just quan entrà a formar part de la xarxa pública. Primer es discutí força la seva ubicació. Després, tot s'ha de dir, la Generalitat no s'hi va posar en sèrio fins que entrà el Govern Maragall. En aquesta darrera etapa ha estat fonamental el paper dels regidors Josep Comas (Educació) i Montse López (Obres), junt amb el del conjunt de la comunitat educativa i el seu director, en Martí Casares. Aprofitant el trasllat, l'Ajuntament està refent els carrers de l'entorn. Un gran dia.
:

dissabte, abril 14, 2007

La taula parada *

nom Juan van der Hamen, Natura morta amb carxofes, flors i recipients de vidre, 1627. Museu del Prado, Madrid.
:
La taula parada *
:
La recent adquisició d'obres de la col·lecció Naserio per part del Museu del Prado, amb notables afegits dels seus fons, ha permès la producció, junt amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'una magnífica exposició sobre el gènere del bodegó, o de la natura morta, un gènere que prengué força en l'explosió creativa del Barroc, desenvolupant aspectes residuals de les obres que s'havien exposat fins aleshores. La mostra inclou peces de Juan Sánchez Cotán, Juan van der Hamen, Francisco i Juan de Zurbarán, Antoni Viladomat, Luis Paret y Alcázar, Luis Egidio i Francisco de Goya, entre d'altres, de manera que pot ser un dels esdeveniments de la temporada artística de Barcelona.
: :
Dos trets voldria destacar per aquells que vulgueu fer-hi una visita. Un relatiu al tema i, l'altre, a la radical diferència de perpsectiva entre l'escola espanyola i la flamenca. El tema, prendre un aspecte residual per situar-lo al centre, denota clarament l'esperit del barroc, crític amb l'antropocentrisme, que recull la bella imatge bíblica de la pedra rebutjada pels constructors que esdevé la pedra principal (Salm 118,22, Mateu 21,42 i sinòptics, 1 Pe 2, 4, 6). Però no és una pedra, l'objecte triat, sinó, bàsicament, elements per a menjar: fruites, viandes, hortalisses, aviram... L'artista no tan sols vol ensenyar-nos que l'essencial es pot trobar en les petites coses, sinó que ens pretén indicar que són efímeres, que només valen en vida, que la mort (o la negror) les fa lluents i valuoses, que demà ja no valdran. Una altra imatge bíblica ens ve al cap: la de la taula parada com a símbol del Regne.
:
El segon factor, com dic, és la doble visió que, en el regnat espanyol d'aleshores, va produir-se al voltant d'aquest gènere. Mantre que els flamencs, més influïts pels corrents reformistes i l'incipient ètica capitalista, fan dels seus quadres l'aparador de la seva riquesa, la celebració del plaer i de l'abundància, l'escola espanyola, des dels barrocs a Goya, i des de Goya a l'art modern, és tota una altra cosa. La Contra-reforma que liderava Espanya, a nivell cultural, va suposar l'obertura de llenguatges que van possibilitar una visió radicament moderna de l'art. Més crítica que cap altre corrent de la visió il·lustrada, més desconfiada que ningú en les possibilitats emancipatòries de la Humanitat, explora la veritat que hi ha en les perifèries d'aquesta Humanitat idealitzada: en la lletjor, en les possibilitats expressives de la solitud i de la pobresa, en la grandesa de les peces petites, en el bri d'esperança que viu envoltat de foscor i de decepcions, en les fruites o els cossos esberlats i sofrents. Sospita que es allà, i no en la riquesa, que hi ha la veritat amagada. I damunt d'una taula.

* Article per a la revista Valors (abril 2007).

L'exposició Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya, serà oberta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional; Parc de Montjuïc, Barcelona) fins el 24 de juny de 2007.

:

divendres, abril 13, 2007

En Bis

Avui, finalment, ha mort en Lluís Lligonya, director de Televisió de Mataró qui, amb una serenitat envejable, ha afrontat el tram final de la seva vida amb plena consciència del seu límit. "Morim", deia un dia en Francesc Torralba, "com vivim". Si mai él destí fixa en mi la consciència de compte enrera, només dic que m'agradaria afrontar-ho com ell. I crec que, també ara, ens ha ensenyat a viure. Foto: Judith Vives
:
En una apressada nota de condol he dit això: "En nom dels socialistes mataronins, expresso el condol més sincer per la mort de l'amic Bis, un home auster i emprenedor, com aquesta ciutat, que ens ha deixat la seva petja humana, el seu exemple per la lluita pels drets dels treballadors i un llegat ara ja imprescindible: Televisió de Mataró. A través d'ella ens coneixem tots més, ens apreciem millor i espero que ens estimem més. Aquestes són les vides que valen la pena."
:
Lligonya a la xarxa (in progress)

dijous, abril 12, 2007

L'essencial en un mitjó *

L'essencial en un mitjó *
:

Una nova producció itinerant a Can Palauet permet que, per primera vegada en molts anys, Mataró pugui disfrutar d'una exposició monogràfica de Tàpies, centrada en gravats dels anys 80 i 90 i dues escultures de bronze de 1987. Ho fa coincidint en el temps amb una mostra retrospectiva al Macba, a Barcelona, absolutament recomanable, i de la publicació d'un conjunt de reportatges televisius sobre la seva figura. A Mataró, doncs, podem fer una aproximació a l'obra de Tàpies, a les seves constants i al seu univers. Tal i com s'ha plantejat, a més, amb visites escolars i familiars, podrem traspassar la barrera que sovint representa el llenguatge de l'art modern a les nostres pautes de representació i d'interpretació més habituals.

Trencada aquesta barrera, més psicològica que intel·lectual, Tàpies ens suggereix un món molt fecund que, això sí, busca una resposta reflexiva a les seves propostes. Per Tàpies, l'art no és bellesa o, més ben dit, la bellesa no és embelliment; el seu impacte estètic busca commoure i fer pensar. Des dels contes infantils a Macbeth, de fet, des de la cultura se'ns avisa sovint per desconfiar de la bellesa o de l'atractiu. Tàpies recupera aquest discurs en forma de colors frets, de matèries poc utilitzades en la pintura, d'imatges d'impacte, de signes i símbols, de frases, de tota la combinatòria dels traços (des de la fermesa a una versió moderna del sfumatto)... i amb l'ús d'imatges, o de temes, com els objectes quotidians, la guerra i la destrucció, el cos, la vida espiritual i interior... Preocupat pel traç essencial, per representar l'Absolut, a Tàpies li surt la vida quotidiana i un espai buit. Ara et toca a tu omplir-lo.

  • * Aquest article va formar partde la revista Valors del juny de 2004 i no recordo haver-lo transcrit en aquest bloc
  • L'exposició "Antoni Tàpies. Cos i llenguatge" va fer-se a Can Palauet (21 maig a 27 juny 2004)
  • Aquí teniu el catàleg de l'exposició.
  • Foto: Martí Gasull.

dimecres, abril 11, 2007

Per què bloco?

nom
:
El verb que tradueixi bloguear al català no pot ser bloquejar, o sigui que he posat el verb blocar a veure si me l'accepta algun diccionari. Ho faig per respondre el meme que m'envia la diputada Lourdes Muñoz des del seu bloc i que diu que expliqui quines són les raons que em porten a escriure en un bloc.
:
Ho vaig explicar a l'abast en aquest qüestionari, encara que més que raons personals entrva una mica en les raons per les quals em sembla que té èxit aquest fenomen. Però, és clar, una mica d'auto-anàlisi també hi havia. Ara per ara, i pel broc gros, crec que és per aquestes raons.
:
1. Perquè m'agrada escriure, és la meva manera més clara d'expressar-me, de raonar... i és un mitjà avinent a les meves expectatives: senzill, autònom, sense els filtres de qualitat o d'exigència que m'exigiria cap altre mitjà (i que no arribaria), versàtil, etc. Si interessa, doncs millor que millor.
:
2. Perquè no em puc quedar les coses per mi sol. Quan llegeixo un article que m'agrada, o veig un quadre que m'emociona, o algú que m'indigna, ho he de compartir. Forma part d'uan mena de teràpia.
:
3. Perquè a la xarxa, al món, hi ha oportunitats per als valors, les idees o, senzillament, els gustos que jo tinc. Però, com passa sovint, només se sent el soroll dels que en fan més. I tinc una ànima militant que no pot amb ella mateixa. També em va bé per relacionar-me amb els comentaristes, a vegades anònims i no tots educats. Però qui no vulgui pols que no vagi a l'era...
:
4. Perquè des que tinc bloc he conegut persones (en persona o virtualment) extraordinàries, textos magnífics i contrapunts necessaris. Complicitats inadvertides, electors necessitats d'electe i d'afecte ...i algun mal rotllo, tot s'ha de dir.
:
Vaja. Ara passo el meme a cinc persones més. L'Ana Barrera, Jordi Merino, Cris Ruano, Pilar Ventura i Martí Casares. Au.

dimarts, abril 10, 2007

Arriba 'El Corte Inglés' | Espanya creix

Arriba El Corte Inglés
:
Avui, a l'Ajuntament, s'han vingut a presentar els guanyadors del concurs per al centre comercial que ha de servir de Locomotora del conjunt del sector a la ciutat. L'empresa, El Corte Inglés, que havia mostrat les seves ganes d'invertir a la ciutat, ofereix una important proposta que, com vaig dir l'altre dia, significarà en termes econòmics una de les millors injeccions per a la nostra economia. Que bona falta li fa. Aquest va ser l'esperit del Pla d'Orientació dels Equipaments Comercials (POEC), que és el veriable impulsor de la iniciativa que estem comentant.
:
Parlo que, segons càlculs previs, pot significar un creixement del 3,5% més del Producte Interior Brut de la ciutat, amb un creixement d’un 12% de vendes al conjunt de la ciutat. De manera que aquest centre, lluny de tancar, incentivarà l'activitat comercial d'un bon radi de Mataró. Val a dir que, segons una enquesta publicada fa uns anys, un 6% dels mataronins ja compren a El Corte Inglés fora de la ciutat. Representa, a més, la creació neta de 1000 llocs de treball directes i indirectes.
:
També cal mirar-s'ho des del punt de vista dels costos d'oportunitat. Si no s'instal·la (i ho fa en una altra ciutat metropolitana, posem per cas), el decreixement pot suposar la pèrdua del 8% de les actuals vendes comercials a Mataró. L'aposta d'aquesta ciutat per esdevenir un gran nucli d’atracció i dinamització comercial no mereix demores ni moratòries. Ni tampoc discursos tronats que somnien amb l'autarquia soviètica, per entendre'ns. Almenys no per la majoria, que vol oportunitats de feina i de desenvolupament a la seva pròpia ciutat. I si trobem una solució que restitueixi l'antiga fàbrica del solar on va, millor. Foto: R. Gallofré (capgros.com).
:
Espanya creix
:
Una dada que no tenim prou al cap és la de la situació de l'economia espanyola, que viu un dels seus millors moments. Segons acaba de fer públic el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe anual sobre l'economia espanyola, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) pot situar-se al voltant del 3,5% els anys 2007 i 2008. El FMI, a banda de valorar els índexs de creixement del PIB en els darrers anys, lloa també el ritme de creació d'ocupació (més de dos milions de persones amb Zapatero), la recuperació de la productivitat, la moderació gradual de la inflació, als nivells més baixos des de fa dècades, i l'augment del superàvit fins la xifra rècord del 1,8% del PIB. Creu que les reformes empreses són positives, bo i que recomana l'acceleració de les previstes. Destaca especialment l'aposta per la inversió productiva (R+D+i, infrastructures, educació...). Foto: seu del FMI.
:

dilluns, abril 09, 2007

El tamboret blanc

Us està esperant una molt bona exposició, a Can Palauet, de la darrera obra de Jordi Cuyàs. Amb l'excusa d'homenatjar Samuel Beckett, l'artista recull una sèrie de peces en una admirable posada en escena. Dibuixos, escultures, vídeo... hi ha com una mena d'explosió creativa al voltant de les idees, o les situacions, suggerides per Beckett o, qui sap, si per les reflexions beckettianes que sovint tenim. L'artista inisisteix amb algunes icones: el cos (el seu moviment, els seus fragments, els seus límits), la casa (per exemple: una magnífica escultura amb agulles de cap fent que l'exterior sembli un palau i l'interior un infern), els objectes (tan útils, tan inútils), la repetició (la successió sense solució de continuïtat al costat de les peces úniques)... Remet, crec jo, a un subjecte que busca, que mira (o es mira) sense saber massa què, que no troba més que allò que té de contingent. I un dia en fa símbol, l'altre dia art, li un altre dia estri de cuina. Us recomano de visitar-la. Fins el 29 d'abril.
Notícia a capgros.com
Crítica de Pere Pascual
Entrevista a El Tot Mataró

diumenge, abril 08, 2007

Feina feta. Ara, més *

nom Foto: QM.
:

Aquest mandat que ara acaba ha estat decisiu per Mataró. Comandat, primer, per Manuel Mas i després per Joan Antoni Baron el Govern de la ciutat ha complert amb escreix l’acord programàtic de les tres formacions que el composen.
:
Ha estat el mandat en què hi ha més treballadors ocupats que mai i més empreses que mai, el de la posada en marxa de noves escoles de primària i bressol, el de l’inici del TecnoCampus, el de les reformes a fons dels barris amb importants reurbanitzacions de carrers i places. Ha estat el mandat de nous centres cívics i esportius, de la millora dels serveis a la gent gran, dels joves i de les dones. Ha estat alhora el mandat dels aparcaments: 1300 noves places i 1800 més fent-se. I hem programat fer 1800 habitatges més de protecció oficial.
:
També ha estat un mandat que, com en els anteriors, els tributs han pujat per sota la inflació, que no s’ha generat dèficit, el de la Ràdio, el que ha millorat tot el sistema de neteja i de residus, el que ha assolit 5 milions de viatgers del Mataró Bus, el que més policies té al carrer, el de la reducció d’accidents i de delictes, el del telèfon del civisme i el de la Casa de la Música Popular.
: Quadre d’increment del pressupost (ingressos) comparat amb l’increment de la inflació (IPC) i els dels tributs (OOFF). Font: Ajuntament de Mataró.
:
Ha estat el mandat del control de la immigració, després del desgavell dels anys de Govern del PP: ara els immigrants són legals i paguen impostos i l’Estat i la Generalitat en promouen la integració. I l’Ajuntament actua amb contundència contra els amuntegaments i el respecte als deures.
:
Però ens queda feina per fer: la que ens plantegen els nous temps que vivim, amb nous reptes i nous horitzons. Esperem que els equips que vinguin tinguin la mateixa il·lusió, ganes, força, capacitat de diàleg i de gestió i idees de progrés com les que han fet possible, aquests darrers anys, situar Mataró i els seus ciutadans en la seva millor posició.

* Article publicat com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MesMataró (abril 2007)

dissabte, abril 07, 2007

Tríduum III | Es rebaixa l'IRPF

Antoni Tàpies, Ull i blau, 2004
:
Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. (Lluc 24, 31).
:
Bona Pasqua

:
El Govern rebaixa l'IRPF
:
La reforma fiscal del Govern de Zapatero aprovada fa pocs mesos comença a posar-se en marxa amb la nova campanya de l'IRPF que es posa en pràctica aquests dies, i que representarà una disminució entre un 3,5% (segons el Banc d'Espanya) i un 6% (segons el propi executiu) de l'impost de la renda. Avui El País en publica un bon resum. L'increment de les deduccions per a les rendes més baixes, o per als discapacitats, o per als preceptors de beques d'estudis, així com pels que retarden l'edat de jubilació són algunes de les novetats destacades. La reforma fiscal del Govern socialista, al contrari de la del PP, afecta el conjunt de rendes i assoleix objectius reals.

:

divendres, abril 06, 2007

Tríduum II | Camins

:
Antoni Tàpies, Creu de fusta (2001)
:
Tot s'ha complert (Joan 18, 29).
:
Camins
:
Sempre imagino l'endemà d'aquest amor tempestuós com és avui: aquest sol plàcid, el fred encara batent, el silenci. El Divendres i el Dissabte Sant els recordo així. També imagino així les morts, la mort. la que hauré de passar un dia i que assajo amb les morts quotidianes. La mort que, al final, inexplicablement esdevé fecunda. Dels pocs blocs actius, en Josep Àngel Colomés és el que ha trobat la millor cançó per avui, i el copio. Camins, de Sopa de Cabra.
:

dijous, abril 05, 2007

Tríduum I | Recomanacions


Antoni Tàpies, Petjada, 1991
:
Els estimà fins a l'extrem (Joan 13, 1).
:
Recomanacions
:
Aquest Dijous Sant ja valdria la pena només amb la lectura d'aquest poema de Cinto Amat al seu bloc. Però també us recomano rellegir Alberto Corazón i fer un repasset als posts de Setmana Santa de la blocsfera cristiana.
:
Qui vulgui fer el recolliment a la intempèrie, o simplement disfrutar de la performance més genuïna de la ciutat, avui té aquest programa de desfilades i processons amb previsió metereològica inclosa (quin fart de mirar al cel, per Setmana Santa...).
:
A falta de presència a la xarxa de l'Església mataronina (és l'únic que hi falta: ja hi ha un programa de ràdio i un de televisió), no us puc lincar els actes religiosos (oficis, se'n diu, de fet, són un treball, un esforç, també), us deixo amb el full d'activitats de la meva parròquia. Com diu el mur de l'església de Sant Carles Borromeu, a Madrid (des d'aquí, una abraçada), no et quedis a la porta.
:
Per últim, us he de dir que el millor article sobre la Setmana Santa que he llegit aquests dies l'ofereix avui El Punt a la seva contraportada de la mà de l'amic Manuel Cuyàs. Després de descriure un impagable Diumenge de Rams, i de reflexionar-hi una mica amb la pròpia metàfora del llorer agitat i beneït, etziba que "ser religiós és difícil. Ser laic o agnòstic ho és molt més, i la prova és que no en tenim ni idea i ens perdem tot el que és bo".
: