Aixeca't

Cada dia
:

Si algun dels lectors, per una casualitat d'aquelles (un bateig, perduts a la ciutat per un atac d'amnèsia, buscant ja l'ombra en aquesta primavera radiant...) ha passat avui per una de les esglésies catòliques del món, s'haurà trobat amb tres de les frases més rellevants, crec, que pot haver sentit mai. La primera, una mena de retret als venedors de més enllàs diversos ("el más allá es acá... como el cristal roto entre polvo y desechos" deia Octavio Paz) i diu: "Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?" (Ac 1, 11); de manera que celebrem l'Ascensió fotent-nos de morros al terra. La segona, en un segle que ha perdut la noció de la paraula "Déu", li atorga el millor significat semàntic que es pot trobar: és qui "té en totes les coses la seva plenitud" (Ef 1, 23). I la darrera, trencant totes les lògiques, desbordant els límits, afirmant la vida, desafiant la Mort i les morts quotidianes, es proclama la confiança que aquesta plenitud, que no és pas al més enllà, serà amb nosaltres "cada dia fins a la fi del món" (Mt, 28, 20).

:

Il·lustració: Salvador Dalí, L'ascensió de Crist (1958), col·lecció privada.

:

A Sierra Leona

:

Tot això és molt maco, molt teòric. Però si algú vol veure, a nivell pràctic, què vol dir això de la Ressurrecció, li reocmano el reportatge d'avui a El País Semanal que relata l'acció del missioners xavieristes a Sierra Leona, que són a la regió més pobra del país més pobre de l'Àfrica, amb una violència extrema que sorgí quasi del no res per apagar-se igualment. Quan la destrucció, la mort i l'odi semblen regnar pertot, sorgeix exactament el contrari, mica en mica, amb petits gestos. Això és la Resurrecció o, com se celebra el dia d'avui, l'Ascensió: aixecar-se un cop tot era per terra. Aixeca't i camina. I potser no cal anar tan lluny... oi?

:

Foto: Alfredo Cáliz.

: