Al darrer número de la revista Vida Nueva hi publiquen dos articles al voltant de la necessitat o no d'una nova Llei de Llibertat Religiosa, un del diputat socialista José Antonio Pérez Tapias i l'altre del conservador Federico Trillo. Aquest darrer, per mostrar-s'hi en contra, donat que l'atribueix a l'onada laïcista contra l'Església que pressumptament abandera el Govern Zapatero. El socialista, pel que veig, apunta alguna de les idees que expressava Jordi López Camps en el llibre que vaig comentar l'altre dia.:
Pérez Tapias reconeix la importància positiva que han tingut els Acords actuals amb la Santa Seu, però aborda que una societat trenta anys més gran (i molt més complexa) ha de posar al dia les normes. Caldrà fer-ho amb força diàleg i esecialment amb un clima de confiança que, francament, no sé si existeix. És obvi que no es pot pretendre una Llei així sense el concurs de l'Església, ens agradi o no, especialment si es toquen els Acords esmentats o el camí ens hi porta. Cal aprendre de la legislatura passada.
:
Però també és obvi que un nou encaix de les religions, fin s i tot un redescobriment del seu paper actiu i obert en una societat plural i democràtica, es fa més necessari que mai. Diu Pérez Tapias que en aquesta nova Llei, "deben ubicarse los creyentes, dispuestos a asumir la laicidad del Estado por razones éticas y convicción política, además de por motivos religiosos que para ello también suministran sus respectivas tradiciones. Con esos nuevos mimbres y en un clima más sereno, estaremos en mejores condiciones para invitar a la Iglesia católica al imprescindible diálogo en torno a la necesaria revisión de los Acuerdos entre el Estado y la Santa Sede".
:
:
5 comentaris:
No se que en sortirà, però tinc la impressió que quan més lleis reguladores fem, més mal ens hi farem. Tots.
Esperver,
És que les normes ja hi són... potser el que cal és adaptar-les.
Gràcies Ramon per donar-nos aquesta informació.
Aquí el gran interrogant és si amb una assignatura com "Educación per la Ciudadanía" alguns sectors del catolicisme més o menys ranci han muntat el que han muntat, què passarà el dia que el govern de torn d'Espanya (que de moment sembla que serà del PSOE vist com va el PP)només anunciï la intenció de potser començar a parlar-ne.
La campanya dels qui tots sabem qui són serà de traca i mocador, i després de l'anterior legislatura coronada amb l'acte de masses a Madrid del darrer diumenge de desembre, crec sincerament que el govern actual s'ho pensarà dues vegades abans d'obrir la caixa dels trons.
En primer lloc, aquest enllaç m'ha portat molts records... des dels anys de l'escola que no llegia "Vida Nueva".
Sobre la qüestió, crec que la majoria de governs temen la religió perquè és un fet difícil de controlar i el polític és llaminer de mena. Hi ha el xoc d'interessos dels polítics pel fet religiós i el dels els bisbes per influir en política.
La llei del 80 i la jurisprudència del TC formen un bloc de constitucionalitat sòlid. La base ja hi és i encara més amb els acords del 92 amb les comunitats protestants, jueves i islàmiques. Així, em sembla que en aquesta segona legislatura es vulgui jugar el partit de tornada després de tot el ue va passar a la primera legislatura.
- Jordi i Jesús
Efectivament, ja dic que caldrà anar amb peus de plom, que caldrà aprendre d'aquesta darrera legislatura. No serà senzill, diria que els bisbes, o alguns, pensen més en clau política que no de la pròpia estatègia com a Església. En fi, ja veurem...
Publica un comentari a l'entrada