dijous, de juliol 16, 2009

Marina i un pacte per l'educació

Us recomano que pareu atenció a l'article [aquí] que el filòsof José Antonio Marina publicava diumenge passat a ABC al voltant de la serenitat amb què cal abordar un possible pacte d'estat sobre educació, lluny dels tòpics i prop dels problemes. No cal donar lliçons a ningú, però el pacte educatiu i la successiva llei catalana crec que n'és un bon exemple. En aquest sentit recomano moltíssim llegir l'article de valoració que en feia aquesta setmana en Ricard Aymerich a capgros.com. Diu Marina que cal prèviament un 'pacte social' que vagi més enllà dels valors típics i tòpics de la dreta i l'esquerra. "Necesitamos una igualdad de oportunidades y una aristocracia del mérito. Las dos cosas", il·lustra. Un article semblant sortia dilluns de la mà de Rafael Puyol a El Correo, president de la IE Universitat (és a dir, lligada a la patronal), que reclamanva la mateixa serenor al debat proposat pel ministre Gabilondo.
:
Els quatre àmbits en què Marina proposa reflexionar són: el traspàs de les competències autonòmiques a la participació municipal i una certa unitat d'acció entre les autonomies espanyoles (compte: precisament l'èxit de la Llei catalana és que és pròpia i exportable); el reconeixement d'un únic sistema públic però amb la doble prestació, pública i concertada, model que "puede ser muy útil, porque permite variación y competencia dentro del sistema público, pero, para que lo fuera realmente, ambos sectores tendrían que jugar con las mismas reglas"; resoldre per la via dels valors la qüestió de l'ideari del centre i l'ensenyament religiós i, finalment, potenciar les competències educatives d eles escoles i de les famílies, sense la mútua delegació a què a vegades ens conformem.
:
El professor enyora els criteris de la cimera de Lisboa, cap el 2000, i lamenta els pocs avenços que hi ha ahgut des d'aleshores. I conclou: "El cambio exigía un sistema educativo mucho más vivo, flexible, emprendedor, exigente y crítico. Muchas de las cosas que sobre educación se dicen en España suenan a viejas, a esclerotizadas, a una permisividad insoportable, a politiquería, a interés corporativo, a inteligencias perezosas". Doncs treiem-nos la mandra.
:
Publica un comentari a l'entrada