La blasfèmia ha purificat

Ignasi Moreta fa a Foc Nou una ressenya del llibre que l'editorial que ell dirigeix (Fragmenta) acaba de publicar amb els textos (inèdits fins anys més tard) que el poeta Joan Maragall elaborà a partir dels fets de la Setmana Tràgica, aprofitant que és l'any del centenari. Maragall s'erigeix així com la veu crítica de la societat burgesa que mira cap un altre cantó davant l'afusellament de Ferrer i Guàrdia i les injustícies contra els obrers de Barcelona (i només elss obrers) quan eren reclutats per una guerra absurda.

:
Joan Maragall implora el perdó, assenyala les xacres de la societat, espcecialment les xacres morals, i anhela la recerca d'una Església veritable. Davant el trist fenomen de la crema d'esglésies, el poeta proposa una nova mirada davant Crist i l'Església des de la seva pròpia negació. Una mirada encara necessària, crec. I diu:

“–Entreu, entreu, la porta és ben oberta: vosaltres mateixos vos l’heu oberta amb el foc i el ferro de l’odi: i ara heus aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l’Amor rediviu. Destruint la iglésia heu restaurat la Iglésia, la que es fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats… I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, amparada pels que hi venien a adormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa, i la vostra rebelió i la vostra desesperació n’heu embestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l’heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l’antiga dignitat, i a la nostra paraula l’eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s’ha vessat en la lluita. ¡Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l’odi al Crist ha reinstaurat al Crist en sa casa… Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant, aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut per tots, i sobretot per vosaltres.”

: