:Avui la proposta és a Internet, aquest nou gran museu, o gran magatzem desendreçat, que no pot substituir mai la visió 'a pèl' de d'una peça única que has de poder mirar, gairebé olorar, amb els teus ulls i prou. Però Internet permet coses respecte a l'art que, en canvi, són vedades a la contemplació, especialment pel que fa a l'estudi de les peces. Si fa uns anys vèiem com algunes obres cabdals del Museo del Prado eren escrutades fins la mil·lèssima per poder veure detalls ignorats, ara és el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el que ha obert el seu web a les epxeriències digitals. Dins el projecte governamental 'Museus en línia', el MNAC aporta les seves 1.900 peces, amb una fitxa sobre cada una d'elles, a les més de 200.000 corresponents als 42 museus catalans i forma part d'un projecte per obrir 17 nous portals dedicats al món de l'at i els museus.
L'altra iniciativa que incorpora són les 'gigafotos' (també les havíem vist a El Prado), que han començat amb peces del romànic i de Fortuny, però que aniran sumant-ne d'altres a ritme d'una per mes.Són acompanyades de vídeos explicatius sobre la peça, la seva tècnica i una mena de 'making off' sobre el procés de digitalització de les obres d'art.
La iniciativa crec que contribueix a dos objectius importantíssims. El primer, òbviament, el de traspassar les barreres del museu i aportar la ingent quantitat d'informació per tot arreu i per tothom qui vulgui (insisteixo que per copsar-ne emocions, caldrà visitar les obres, però). El segon és el de projectar la cultura catalana al món, no tan sols per una qüestió d'orgull, que també; sinó especialment perquè si una cosa podem aportar els catalans al món és el vast pòsit de la nostra cultura, la capacitat que té per interpretar-lo i l'originalitat de les propostes. Esperem, doncs, que el projecte tingui llarga vida.
L'altra iniciativa que incorpora són les 'gigafotos' (també les havíem vist a El Prado), que han començat amb peces del romànic i de Fortuny, però que aniran sumant-ne d'altres a ritme d'una per mes.Són acompanyades de vídeos explicatius sobre la peça, la seva tècnica i una mena de 'making off' sobre el procés de digitalització de les obres d'art.
La iniciativa crec que contribueix a dos objectius importantíssims. El primer, òbviament, el de traspassar les barreres del museu i aportar la ingent quantitat d'informació per tot arreu i per tothom qui vulgui (insisteixo que per copsar-ne emocions, caldrà visitar les obres, però). El segon és el de projectar la cultura catalana al món, no tan sols per una qüestió d'orgull, que també; sinó especialment perquè si una cosa podem aportar els catalans al món és el vast pòsit de la nostra cultura, la capacitat que té per interpretar-lo i l'originalitat de les propostes. Esperem, doncs, que el projecte tingui llarga vida.
* article per a la revista Valors (abril 2010)
Webs citades: http://art.mnac.cat i http://www.museodelprado.esIl·lustració: Crist de l'absis de sant Climent de Taüll (MNAC), vegeu fitxa.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada